Evangeli segons Joan 15
1Jo so la verdadera vinya, y mon Pare es lo vinyader.
2Tallará tots los sarments que no portan fruyt en mi, y aquells que donian fruyt los podará, perqué ne donian mes.
3Vosaltres sou ja purs per medi de la paraula que vos he parlat.
4Permaneixeu en mi, y lo permaneixeré en vosaltres. A la manera quel sarment no pot de per sí donar fruyt, sinó está unit al cep, axí tampoch vosaltres sinó estau units ab mi.
5Jo so lo cep, vosaltres los sarments. Lo qui está unit ab mi, y jo ab ell, aqueix dona molt fruyt; puix que sens mi no podeu res.
6Lo qui nom permaneix en mi será llansat fora com un sarment, se secará, yl pendrán, yl posarán al foch, y cremará.
7Si permaneixeu en mi, y mas paraulas permaneixen en vosaltres, demanaréu tot lo que vullau, y seus concedirá.
8Es la gloria de mon Pare que vosaltres porteu molt fruyt, y siau deixebles meus.
9Axí com me ama lo Pare, axí vos he amat jo. Continuau en mon amor.
10Si guardau mos manaments, permaneixeréu en mon amor; axí com jo he guardat també los preceptes de mon Pare, y permanesch en son amor.
11Aquestas cosas vos las he ditas á fi de que mon goitg sia en vosaltres, y vostre goitg sia cumplert.
12Mon precepte es queus ameu los uns als altres, com jous he amat á vosaltres.
13Ningú pot tenir un amor mes gran que aquell que dona sa vida per sos amichs.
14Vosaltres sou mos amichs si feu lo que jous mano.
15Ja nous apellidaré sirvents, perqué lo sirvent no sab lo que fa son amo. Emperó á vosaltres vos he apellidat amichs, perquéus he fet á saber quantas cosas he ohit de mon Pare.
16Nom elejireu vosaltres á mi, sinó que jous he elegit á vosaltres, y vos he destinat peraqué aneu y fassau fruyt, y vostre fruyt sia durader, á fi de que qualsevol cosa que demaneu al Pare en mon nom vos la concedesca.
17Lo que jous mano es queus ameu uns á altres.
18Sil mon vos aborreix, sabeu que primer que á vosaltres m'aborrí á mi.
19Si fosseu del mon, lo mon vos amaría com á cosa seva; mes com no sou del mon, sinó que jous elegí d'entrel mon, per aixó lo mon vos aborreix.
20Recordauvos d'aquella sentencia que jous he dit: Lo sirvent nos major que son amo. Sim han perseguit á mi, tambéus han de perseguir á vosaltres: si han guardat mas paraulas, també guardarán las vostras.
21Mes totas estas cosas las farán ab vosaltres per causa de mon nom, perqué no coneixen al quem ha enviat.
22Si jo no hagués vingut, y nols hagués predicat, no tindrían pecat; emperó ara no tenen escusa de son pecat.
23Lo quim aborreix á mi aborreix també á mon Pare.
24Si jo no hagués fet entrells obras que ningú altre ha fet, no tindrían culpa: mes ara ells las han vistas ym han aborrit á mi y á mon Pare.
25A fi de ques cumplís la paraula escrita en sa Lley: Me han aborrit sens causa alguna.
26Emperó quant vinga lo Consolador, l'Esperit de la veritat que proceheix del Pare, y que jous enviaré de part de mon Pare, ell donará testimoni de mi.
27Y també vosaltres donaréu testimoni, ja que desdel principi estau en ma companyia. CAP. XVI. Jesu-Christ conclou la plática.