Evangeli segons Joan 14
1Que nos perturbia vostre cor. Creheu en Deu, y creheu també enmi.
2En la casa de mon Pare hi ha moltas habitacions; si no fos axí, jous ho hauría dit: puix vaitg á preparar lo lloch pera vosaltres.
3Y quant men hauré anat y hauré preparat lo lloch pera vosaltres, tornaré, yus pendré ab mi, peraqué allá ahont so jo estigueu també vosaltres.
4Y ja sabeu ahont vaitg, y sabeu també vosaltres lo camí.
5Tomás li digué: Senyor, no sabem ahont anau, ¿com podem donchs saber lo camí?
6Jesús li respon: Jo so lo camí, y la veritat, y la vida. Ningú ve al Pare sinó per mi.
7Si m'haguesseu conegut á mi, hauríau conegut també á mon Pare, y desd'ara lo coneixeu, yl haveu vist.
8Felip li digué: Senyor, mostraunos lo Pare, y nos basta.
9Jesús li respon: ¿Tant temps ha que estich ab vosaltres, y nom haveu conegut? Felip, lo quim veu á mi, veu també al Pare. Donchs ¿com dius, mostraunos lo Pare?
10¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mí? Las paraulas que jous dich, no las dich de mi mateix: yl Pare que está en mi, ell mateix fa las obras.
11¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mi?
12Creheuho, almenos per las obras que jo fas. En veritat, en veritat vos dich, que qui creu en mi, aqueix fará també las obras que jo fas, y las fará encara majors, perqué jo men vaitg al Pare.
13Y tot quant demaneu al Pare en mon nom, ho faré, á fi de quel Pare sia glorificat en lo Fill.
14Si demanau alguna cosa en mon nom, la faré.
15Sim amau, guardau mos manaments.
16Y jo pregaré al Pare, y vos donará altre Consolador, peraqué habitia ab vosaltres eternament:
17So es, l' Esperit de veritat, á qui lo mon no pot rebrer, perqué nol veu, nil coneix. Emperó vosaltres lo coneixeréu, perqué habitará ab vosaltres, y estará en vosaltres.
18Nous deixaré hórfans: tornaré á vosaltres.
19Encara un poch de temps, y lo mon ja nom veurá. Mes vosaltres me veheu, perqué jo visch, y vosaltres viuréu també.
20En aquell dia coneixeréu que jo estich en mon Pare, y que vosaltres estau en mi, y jo en vosaltres.
21Qui té mos manaments, yls guarda, aqueix me ama. Yl quim ama será amat de mon Pare, y jol amaré, y jom manifestaré á ell.
22Judas (no lo Iscariot) li diu: Senyor, ¿per quina rahó vos manifestaréu á nosaltres, y no al mon?
23Jesús respongué y li digué: Si algum ama guardará mas paraulas, y mon Pare l'amará, y vindrém á ell, y farém mansió en ell.
24Lo qui nom ama no guarda mas paraulas. Y la paraula que haveu ohit no es meva, sinó del Pare quem ha enviat.
25Vos he dit aquestas cosas permaneixent encara ab vosaltres.
26Emperó lo Consolador, l'Esperit Sant, quel Pare enviará en mon nom, vos ensenyará totas las cosas, y vos recordará tot lo queus he dit.
27La pau vos deixo; la pau meva vos dono: nous la dono jo com la dona lo mon. Nos perturbia vostre cor, nis acobardesca.
28Ohíreu queus diguí: Men vaitg y torno á vosaltres. Sim amasseu, vos alegraríau sens dubte, de que vaitg al Pare, perquél Pare es major que jo.
29Y jous ho dich ara abans que esdevinga, a fi de que quant succehesca cregau.
30Ja no parlaré molt ab vosaltres, puix ve lo príncep d'aquest mon, mes no té res ab mi.
31Emperó á fi de quel mon conega que jo amo al Pare, y com me doná manament lo Pare, axí fas també. Alsaus y anemsen d'aquí. CAP. XV. Continúa la plática de Jesu-Christ.