Evangeli segons Joan 6
1Despres d'aixó, passá Jesús al altra part del mar de Galiléa, que es lo mar de Tiberiades.
2Yl seguía una gran multitut de gent, perqué veyan los miracles que feya sobre los que estavan malalts.
3Y Jesús pujá á una montanya, y s'assentá allí ab sos deixebles.
4Y estava ja cerca la Pasqua, ques una festa dels Jueus.
5Y com alsás Jesús los ulls, y vegés que una gran multitut de gent venía á ell, digué á Felip: ¿Ahont comprarém pans peraqué aquestos menjian?
6Emperó deya aixó pera probarlo, puix ell sabía lo que havía de fer.
7Felip li respongué: Doscents diners de pá nols bastan pera donarne un bussí á cada hu.
8Un de sos deixebles, que era Andreu germá de Simó Pere, li digué.
9Aquí hi ha un minyó que té cinch pans d'ordi, y dos peixos; emperó ¿ques aixó per tanta gent?
10Y Jesús digué: Feu assentar la gent. Y estava aquel lloch cubert d'herba. Se sentaren donchs com un número de cinch mil homes.
11Jesús prengué los pans, y havent donat gracias, los distribuhí als que estavan sentats; axí com los peixos, donántlosne tant com volgueren.
12Després que quedaren saciats, digué á sos deixebles: Reculliu los bussins que han sobrat, á fi de que nos perdia res.
13Los reculliren donchs, y umpliren dotse coves de bussins, que havían sobrat dels cinch pans d'ordi, després de que tots ne havían menjat.
14Y havent vist aquells homes lo miracle que Jesús havía fet, deyan: Aquest es verdaderament lo Profeta que ha de venir al mon.
15Emperó Jesús sabent que havían de venir pera portárselen á la forsa, y ferlo rey, fugí tot sol altra vegada á la montanya.
16Y arribada la tarde, sos deixebles baixaren á la bora del mar.
17Y haventsen pujat en una barca, sen anaren al altre costat del mar en Cafarnaum. Y era ja de nit, y Jesús encara no havía vingut á ells.
18Yl mar comensá á alborotarse per rahó del gran vent que feya.
19Axí que havent remat com cosa de vint y cinch, ó trenta estadis, veuhen á Jesús que caminava sobre del mar, y que s'acercava á la barca, y tingueren temor.
20Emperó ell los diu: So jo, no temau.
21Volgueren donchs rébrerlo en la barca, y esta arribá luego á la terra ahont ells anavan.
22Al dia següent, la gent que estava al altre costat del mar vegé que no hi havía allí mes que una barca, y que Jesús no hi havía entrat ab sos deixebles, sinó que los deixebles sen havían anat sols:
23Mes arribaren altras barcas de Tiberiades, prop del lloch en que (havent lo Senyor donat gracias) ells havían menjat lo pá.
24Havent donchs vist la turba que Jesús no estava allí, ni tampoch sos deixebles, sen pujaren á las barcas, y vingueren á Cafarnaum en busca d'ell.
25Y haventlo encontrat al altre costat del mar, li digueren: Rabbi, ¿quant haveu vingut aquí?
26Jesús los respongué y digué: En veritat, en veritat vos dich, que vosaltres me cercau, no per rahó dels miracles que haveu vist, sinó perqué menjareu de aquells pans, y vos saciareu.
27Treballau, no per lo menjar ques consum, sinó per aquell que dura fins á la vida eterna; lo qual vos donará lo Fill del home: puix en est lo Pare Deu ha imprés son sello.
28Y ells li preguntaren: ¿Qué farém nosaltres pera fer las obras de Deu?
29Respongué Jesús, yls digué: L'obra de Deu es, que vosaltres cregau en aquell que ell ha enviat.
30Y li digueren: ¿Quin miracle donchs feu vos, peraqué vejam, y vos cregam? ¿Quina obra feu vos?
31Nostres pares menjaren lo maná en lo desert, segons está escrit: Los doná á menjar pá del cel.
32Y Jesús los respongué: En veritat, en veritat vos dich: Moysés nous doná lo pá del cel, mes mon Pare es quius doná lo verdader pá del cel.
33Perqué lo pá de Deu es aquell que baixá del cel, y doná la vida al mon.
34Llavors ells li digueren: Senyor, donaunos sempre d'aquest pá.
35Y Jesús los respongué: Jo so lo pá de vida; aquell que ve á mi no tindrá fam, y aquell que creu en mi no tindrá may mes sed.
36Emperó jous diguí: Quem haveu vist, y no creheu.
37Tot lo quel Pare me dona, vindrá á mi; y aquell que á mi vinga, nol llansaré fora.
38Puix he baixat del cel, no pera fer ma voluntat, sinó la voluntat d'aquell quem ha enviat.
39Y esta es la voluntat del Pare quem ha enviat, que jo no perdia res de tot lo quem ha donat, sinó que ho ressuscitia al últim dia.
40Y aquesta es la voluntat de mon Pare quem ha enviat, que tot aquell que ve al Fill, y creu en ell, tinga la vida eterna, y jol ressuscitaré en lo derrer dia.
41Yls Jueus se posaren llavors á murmurar d'ell, perqué havía dit: Jo so lo pá viu que ha baixat del cel.
42Y deyan: ¿Nos aquest Jesús fill de Joseph, lo pare y mare del qual coneixem? ¿Com diu ell donchs que ha baixat del cel?
43Emperó Jesús respongué, yls digué: No murmureu entre vosaltres.
44Ningú pot venir á mi, sino es quel portia lo Pare quem ha enviat, y jol ressuscitaré al derrer dia.
45Escrit está en los Profetas: Y tots serán ensenyats de Deu. Tot aquell donchs que oygué, y aprengué del Pare, ve á mi.
46No perqué algú haja vist al Pare, sinó aquell que es de Deu, aqueix vegé al Pare.
47En veritat, en veritat jous dich, que aquell que creu en mi té la vida eterna.
48Jo so lo pá de vida.
49Vostres pares menjaren lo manná en lo desert, y moriren.
50Aquest es lo pá que baixá del cel, peraqué lo qui menjia de ell no moria.
51Jo so lo pá viu que he baixat del cel. Qui menjia d'aquest pá viurá eternament; y lo pá que jo donaré, es ma carn, la que jo donaré pera la vida del mon.
52Yls Jueus donchs disputavan entre sí, dihent: ¿Com pot aquest donarnos á menjar sa carn?
53Y Jesús los digué: En veritat, en veritat vos dich, que sinó menjau la carn del Fill del home, y no bebeu sa sanch, no tindréu vida en vosaltres.
54Qui menja ma carn, y beu ma sanch, té vida eterna, y jol ressuscitaré al derrer dia.
55Peraqué ma carn es verdaderament menjar, y ma sanch es verdaderament beurer.
56Qui menja ma carn, y beu ma sanch, habita en mi, y jo en ell.
57Axí com lo Pare viu m'ha enviat, y jo visch per lo Pare, axí quim menja á mi també viurá per mi.
58Aquest es lo pá que baixá del cel. No es com lo manná que vostres pares menjaren, y moriren: qui menja aquest pá viurá eternament.
59Aquestas cosas digué ell en la Sinagoga, ensenyant en Cafarnaum.
60Y havent las ohit molts de sos deixebles, digueren: Duras son aquestas paraulas, y ¿qui podrá escoltarlas?
61Emperó Jesús, sabent en sí mateix que sos deixebles murmuravan d'aixó, los digué: ¿Assous escandalisa?
62¡Puix qué, si vegesseu pujar al Fill del home ahont antes estava!
63L'esperit es lo qui vivifica: la carn no aprofita pera res. Las paraulas las que jous dich esperit y vida son.
64Mes entre vosaltres y ha alguns que no creuhen. Puix Jesús sabía desdel principi qui eran los que no creyan y qui sería lo quil havía d'entregar.
65Y deya: Per aixó jous he dit, que ningú pot venir á mi si mon Pare nol hi concedeix.
66Desde aquella hora molts de sos deixebles se retiraren de sa comitiva, y ja no anavan ab ell.
67Per lo que Jesús digué als dotse: ¿Y vosaltres vos ne voleu anar també?
68Simó Pere donchs li respongué: ¿Senyor á qui anirém? Vos teniu paraulas de vida eterna.
69Y nosaltres havem cregut y conegut que vos sou lo Christo lo Fill de Deu viu.
70Jesús los respongué: ¿No so jo qui escullí á vosaltres dotse, y ab tot un de vosaltres es diable?
71Deya aixó per Judas Iscariot fill de Simó, qui, essent un dels dotse, l'avía d'entregar. CAP. VII. Va Jesús á Jerusalem per la festa dels tabernacles: ensenya en lo temple: proba la veritat de sa missió y doctrina: muda lo cor dels que venían á péndrel: es defensat per Nicodemus.