Evangeli segons Joan 11
1Y hi havía malalt un home anomenat Lássaro, resident en Bethania, lloch de María y de Martha, germanas sevas.
2Y esta María era aquella que havía ungit ab ungüent al Senyor, y netejat los peus ab sos cabells; lo germá de la qual, Lássaro, era lo qui estava malalt.
3Las germanas d'aquest donchs enviaren á dirli: Senyor, mirau que aquell á qui vos amau está malalt.
4Y ohint ho Jesús, los digué: Aquesta malaltía no es mortal, sinó ques per la gloria de Deu, á fi de que lo Fill de Deu sia glorificat per ella.
5Y Jesús amava á Martha, y á sa germana María, y á Lássaro.
6Quant oygué donchs que aquest estava malalt, se detingué encara dos dias en lo mateix lloch.
7Y després d'aixó, digué á sos deixebles: Anem altra vegada á la Judéa.
8Los deixebles li diuhen: Rabbi, ¿ara que los Jueus volían apedregarvos, anau allí altra vegada?
9Jesús respongué: ¿No hi ha dotse horas en lo dia? Lo qui va de dia no ensepega, perqué veu la llum d'aquest mon.
10Mes lo qui va de nit ensepega, perqué no hi ha llum en ell.
11Digué estas cosas, y després los anyadí: Nostre amich Lássaro dorm, emperó jo vaitg á despertarlo del somno.
12Y digueren sos deixebles: Senyor, si dorm se curará.
13Emperó Jesús parlava de sa mort, y ells pensaren que havía parlat del somni natural.
14Jesús los digué á las horas clarament: Lássaro es mort;
15Y per vosaltres m'alegro de no haverme trobat allí, á fi de que cregau. Emperó anem á ell.
16Y Tomás, anomenat Didimo, digué á sos condeixebles: Anemhi també nosaltres, á fi de morir ab ell.
17Arribá donchs Jesús, y trobá que havía ja quatre dias que Lássaro estava en la sepultura.
18Y distava Bethania de Jerusalem com cosa de quinse estadios.
19Y molts Jueus havían vingut á Martha, y á María pera consolarlas de la mort de son germá.
20Y quant Martha oygué que Jesús venía, isqué á rébrerlo; emperó María se quedá en casa.
21Y Martha digué á Jesús: Senyor, si vos haguesseu estat aquí, no hauría mort mon germá.
22Emperó també sé ara, que qualsevol cosa que demaneu á Deu, Deu vos la concedirá.
23Jesús li digué: Ton germá ressuscitará.
24Martha li respon: Ja sé que ressuscitará en la resurrecció en lo derrer dia.
25Jesús li digué: Jo so la resurrecció y la vida; lo qui creu en mi, encaraqué hagués mort, viurá.
26Y aquell que viu, y creu en mi, no morirá may mes. ¿Creus tu aixó?
27Ella li respongué: Senyor, sí, crech, que vos sou lo Christo, lo Fill de Deu viu, que ha vingut á est mon.
28Y dit aixó, sen aná y cridá secretament á María sa germana, dihent li: Aquí está lo Mestre, yt demana.
29Y luego que ella ho oygué, s'alsá á tota pressa, y vingué á ell.
30Perqué Jesús no havía entrat encara en lo poblet, sinó que estava en aquel mateix paratge ahont Martha l'havía encontrat.
31Mes los Jueus que estavan ab María en casa, y l'aconsolavan, vehent ques alsava de repente y exía fora, la seguiren, dihent: Aquesta va á la sepultura pera plorar allí.
32Y havent arribat María al siti ahont estava Jesús, y vehentlo, se llansá á sos peus, y li digué: Senyor, si vos haguesseu estat aquí, no hauría mort mon germá.
33Jesús donchs al véurerla plorar, y que ploravan també los Jueus que havian vingut ab ella, gemí en son esperit, ys perturbá.
34Y digué: ¿Ahont l'haveu posat? Veniu, Senyor, li digueren, yl veuréu.
35Y Jesús plorá.
36Llavors digueren los Jueus: ¡Mirau com l'amava!
37Y alguns d'ells digueren: Aquest donchs que obrí los ulls de un cego de naixement, ¿no podría fer de manera que Lássaro no morís?
38Gemint donchs Jesús altra vegada en sí mateix, vingué al sepulcre, que era una gruta, y tenía una pedra posada sobre.
39Jesús digué: Traheu la pedra. Martha, germana del difunt, li respongué: Senyor, ja fa fetor, puix quatre dias fa ja ques mort.
40Jesús li digué: ¿Not he dit, que si creguesses, veurás la gloria de Deu?
41Tragueren donchs la pedra. Y Jesús alsant los ulls al cel, digué: Pare, vos dono gracias perqué m'aveu ohit.
42Be sabía jo que sempre m'ohiu; emperó ho he dit per causa d'aquesta gent que está al rodedor de mi, á fi de que cregan que vos m'haveu enviat.
43Havent dit aixó, cridá en alta veu: Lássaro, ix fora.
44Y al instant isqué lo qui havía mort, lligat de peus y mans ab faxas, y tapada la cara ab un sudari. Jesús los digué: Deslligaulo, y deixaulo anar.
45Y molts dels Jueus que havían vingut á veurer á María y á Martha, y que havían vist lo que Jesús havía fet, cregueren en ell.
46Emperó alguns d'ells sen anaren á trobar als Fariséus, yls contaren las cosas que Jesús havía fet.
47Llavors los Pontífices, yls Fariséus juntaren consell, y digueren: ¿Que farém, perqué aquest home fa molts miracles?
48Sil deixam fer, tots creurán en ell, y vindrán los Romans, y arruinarán nostre lloch y la nació.
49Emperó un d'ells anomenat Cayfás, que era lo sumo Pontífice d'aquell any, los digué: Vosaltres no hi enteneu res.
50Ni reflexionau queus convé que un sol home moria per lo poble, y no ques perdia tota la nació.
51Mes ell nou digué de sí mateix, sinó que essent aquell any Pontífice, profetisá que Jesús havia de morir per la nació.
52Y no tant per la nació, sinó també pera congregar en un als fills de Deu que estavan dispersos.
53Y axí desde aquell dia no pensavan sinó com poderlo fer morir.
54Per lo que Jesús ja no anava publicament entrels Jueus, sinó ques retirá á un territori prop del desert en la ciutat dita Efrem, y allí permanesqué ab sos deixebles.
55Y era próxima la pasqua dels Jueus, y molts d'aquella comarca pujaren á Jerusalem antes de la pasqua, pera purificarse.
56Y cercavan á Jesús, yls que estavan en lo temple se deyan uns á altres: ¿Que pensau? ¿perqué no ha vingut á la festa? Yls Pontífices yls Fariséus havían ja donat l'ordre de que si algú sabía ahont era ell, lo denuncías pera ferlo péndrer. CAP. XII. María germana de Lássaro derrama ungüent preciós sobre los peus de Jesús. Los Jueus maquinan la mort d'aquest. Entrada triunfant de Jesu-Christ en Jerusalem. Alguns Gentils volen veurer á Jesús. Declara est que fins després de mort, no fará fruit entrells.