Evangeli segons Joan 4
1Quant donchs Jesús entengué quels Fariséus havían sabut que ell feya mes deixebles, y batejava mes que Joan,
2(Encaraqué Jesús no batejava per sí mateix, sinó per medi de sos deixebles,)
3Deixá la Judéa, y sen torná á Galiléa.
4Y com hagués de passar per la Samaria,
5Vingué á una ciutat de la Samaria anomenada Sichar, prop de la heretat que doná Jacob á son fill Joseph.
6Y estava allí la font de Jacob. Jesús donchs, fatigat del camí, estava sentat sobre de la font, y era ja envers l'hora sexta.
7Vingué una dona de Samaria á traurer aygua. Jesús li digué: Donam beurer.
8(Puix los deixebles havían anat á la ciutat á comprar que menjar.)
9Emperó aquesta dona Samaritana li digué: ¿Com es que tu essent Jueu, me demanas beurer á mi que so Samaritana? Puix los Jueus no tenen tracte ab los Samaritans.
10Jesús respongué y li digué: Si tu coneguesses lo do de Deu, y qui es lo quit diu: Donam beurer; tu liu haurias demanat á ell, y ell te hauría donat aygua viva.
11Li diu la dona: Senyor, vos no teniu ab que tráurerla, y lo pou es fondo: ¿ahont donchs teniu l'aygua viva?
12¿Sou vos per ventura major que nostre pare Jacob, que nos doná aquest pou, y ne begué ell mateix, y sos fills, y son bestiar?
13Jesús respongué, y li digué: Qualsevol que bega d'aquesta aygua, tindrá altra vegada set; mes lo qui bega del aygua que jo li donaré, no tindrá may mes set:
14Ans be l'aygua que jo li donaré será en ell una font d'aygua que rajará fins á la vida eterna.
15La dona li digué: Senyor, donaume d'aqueixa aygua á fi de que may mes tinga jo set, ni haja de venir á tráurerla.
16Jesús li digué: Ves, crida á ton marit, y torna aquí.
17Respongué la dona y digué: Jo no tinch marit. Jesús li digué: Tens rahó de dir que no tens marit.
18Perqué cinch marits has tingut, yl que tens ara no es marit teu: en aixó has dit veritat.
19Diguéli la dona: Senyor, jo veig que vos sou un Profeta.
20Nostres pares adoraren en aquesta montanya, y vosaltres diheu que Jerusalem es lo lloch ahont se deu adorar.
21Jesús li digué: Dona, creume que ve l'hora en que vosaltres no adoraréu al Pare en aquesta montanya, ni en Jerusalem.
22Vosaltres adorau lo que no coneixeu; nosaltres emperó adoram lo que coneixem, perqué la salut ve dels Jueus.
23Mes ja ve l'hora, y ara es, quant los verdaders adoradors adorarán al Pare en esperit y en veritat, perqué tals son los quel Pare busca quel adorian.
24Deu es esperit, y es menester quels quel adoran, l'adorian en esperit y en veritat.
25La dona li diu: Sé quel Mesías (so es, lo Christo) ha de venir: quant haja vingut, ell nos declarará totas aquestas cosas.
26Jesús li digué: Eix so jo que parlo ab tu.
27Al mateix temps arribaren sos deixebles, y s'admiravan de que parlás ab aquella dona. Ab tot ningú li digué: ¿Que li preguntau? ó ¿perqué parlau ab ella?
28La dona emperó deixant allí son canti, sen torná á la ciutat, y digué á la gent.
29Veniu á veurer un home quem ha dit tot quant jo he fet. ¿No es aquest lo Christo?
30Isqueren donchs de la ciutat, y vingueren á encontrarlo.
31Mentrestans los deixebles l'instavan, dihent li: Rabbi, menjau.
32Y ell los respongué: Jo tinch per alimentarme un menjar que vosaltres no coneixeu.
33Los deixebles se deyan uns á altres: ¿Si li haurá algú portat que menjar?
34Jesús los digué: Mon aliment es fer la voluntat d'aquell quem ha enviat, peraqué donia cumpliment á sa obra.
35¿No diheu vosaltres: Que encara hi ha quatre mesos d'aquí á la sega? Veus aquí jous dich: Alsau los ulls y contemplau los camps que son ja blanchs á punt de segar.
36Y aquell que sega reb la recompensa, y arreplega los fruyts pera la vida eterna, á fi de que gosia axí lo qui sembra com lo qui sega.
37Perqué en aixó se verifica aquell refrá: Un es lo qui sembra, y altre lo qui sega.
38Jous he enviat á segar lo que vosaltres no haveu treballat; altres treballaren, y vosaltres haveu entrat en sos treballs.
39Y molts dels Samaritans d'aquella ciutat cregueren en ell per las paraulas d'aquella dona, que assegurava que li havía dit tot lo que ella havía fet.
40Y havent vingut á ell los Samaritans, li pregaren ques quedás allí: y s'hi detingué dos dias.
41Y n'hi hagué molts mes que cregueren en ell per haverlo ohit parlar;
42Y deyan á la dona: Ja no crehem per lo que tu has dit, puix nosaltres mateixos l´ havem ohit, y havem conegut que ell es verdaderament lo Salvador del mon.
43Al cap de dos dias isqué d'allí, y sen aná á Galiléa.
44Perqué lo mateix Jesús doná testimoni de que un Profeta no es honrat en sa patria.
45Arribat donchs á la Galiléa, los Galiléus lo reberen havent vist tot lo que havía fet en Jerusalem en lo dia de la festa, perqué ells havían assistit també á la festa.
46Y Jesús vingué novament á Caná de Galiléa, ahont havía convertit l'aygua en vi. Y hi havía un noble que tenía un fill malalt en Cafarnaum.
47Havent ohit aquest que Jesús venía de Judéa á la Galiléa, aná á trobarlo, y li demaná que baixás, y curás son fill, puix estava pera morirse.
48Jesús donchs li digué: Vosaltres, sinó veheu miracles y prodigis, no creheu.
49Aquell noble li digué: Senyor, veniu abans que mon fill moria.
50Jesús li digué: Ves, ton fill viu. L'home cregué la paraula que Jesús li havía dit, y sen aná.
51Y quant anava baixant l'isqueren al encontre sos criats, dihent que son fill vivia.
52Y haventlos preguntat l'hora en que ell se sentí millor, li respongueren: Allí á las set lo deixá la febre.
53Y reconegué lo pare que aquella era l'hora en que Jesús li havía dit: Ton fill viu: y cregué ell y tota sa casa.
54Aquest fou lo segon miracle que Jesús feu quant hagué vingut de Judéa á Galiléa. CAP. V. Jesús cura al paralítich de la Piscina. Los Jueus lo calumnían per aquest miracle, yl Senyor alega contra ells á son favor testimonis irrefragables.