Evangeli segons Joan 8
1Jesus sen aná á la montanya del Oliverar.
2Y al apuntar lo dia, torná al temple, y tot lo poble vingué á ell, y assentantse los ensenyava.
3Llavors los Escribas y Fariséus li portaren una dona que l'havían sorpresa en adulteri, y haventla colocada en mitg de tots,
4Li digueren: Mestre, aquesta dona acaba de ser sorpresa en adulteri.
5Y Moysés nos te manat en la Lley apedregar las tals. Vos donchs ¿que diheu?
6Lo qui li preguntavan tentantlo pera poderlo acusar. Mes Jesús inclinantse escribía ab lo dit en terra.
7Y com perseverassen ells en preguntarli, s'alsá dret, yls digué: Aquell de vosaltres ques trobia sens pecat sia lo primer en tirarli la pedra.
8Y tornantse á inclinar, continuava en escriurer en terra.
9Y ohit aixó, y estant convensuts per sas conciencias, marxavan l'un detrás del altre, comensant per los mes vells, y quedá sol Jesús, y la dona que estava al mitg.
10Llavors Jesús alsantse dret, y no vehent ningú sino la dona, li digué: Dona, ¿ahont son los quet acusavan? ¿Ningú t'ha condemnat?
11Ella respongué: Ningú, Senyor. Y Jesús digué: Puix jo tampoch te condemnaré. Vésten, y no pequias may mes.
12Jesús torná á parlarlos, dihent: Jo so la llum del mon: lo quim segueix á mi no camina en las tenebras, sinó que tindrá la llum de la vida.
13Y replicaren los Fariséus: Tu donas testimoni de tu mateix: ton testimoni no es verídich.
14Respongué Jesús, yls digué: Encaraque jo donia testimoni de mi mateix, mon testimoni es verídich, perqué jo se d'ahont vinch y ahont vaitg: mes vosaltres no sabeu d'ahont vinch, ni ahont vaitg.
15Vosaltres judicau segons la carn; jo no judico á ningú.
16Y si judico, mon judici es verídich, perqué no so jo sol, sinó jo, y lo Pare quem ha enviat.
17En vostra lley está escrit, que lo testimoni de dos personas es verídich.
18Jo so lo qui dono testimoni de mi mateix, yl Pare quem ha enviat dona també testimoni de mi.
19Llavors ells li deyan: ¿Ahont es ton Pare? Jesús respongué: Nim coneixeu á mi, ni á mon Pare. Sim coneguesseu á mi, també coneixeríau á mon Pare.
20Jesús digué aquestas paraulas en lo lloch del tresor, mentras estava ensenyant en lo temple, y ningúl prengué, perqué sa hora encara no era arribada.
21Y Jesús los torná á dir: Jo men vaitg, y vosaltres me cercaréu, y moriréu en vostre pecat. Allá ahont jo vaitg no podeu venir vosaltres.
22Los Jueus deyan á las horas: ¿Voldrá tal vegada matarse á sí mateix, y per aixó diu: Allá ahont jo vaitg no podeu venir vosaltres?
23Y ell los deya: Vosaltres sou d'abaix, jo so de dalt; vosaltres sou d'aquest mon, jo no so d'aquest mon.
24Per aixous he dit que moriréu en vostres pecats; perqué si no creheu que so jo, moriréu en vostre pecat.
25Y ells li deyan: ¿Qui ets tu? Jesús los respongué: Lo Principi, lo mateix queus parlo.
26Tinch moltas cosas que dir de vosaltres, y que condemnar; emperó lo quim ha enviat es verídich, y jo parlo al mon aquellas cosas que he ohit d'ell.
27Y ells no comprengueren que deya que Deu era son Pare.
28Per lo tant Jesús los digué: Quant hauréu alsat en alt al Fill del home, llavors coneixeréu que jo so, y que no faitg res de mi mateix, sinó que parlo lo quem ha ensenyat lo Pare.
29Yl quim ha enviat está ab mi, y nom ha deixat sol, perqué jo fas sempre lo que es de son agrado.
30Estant ell dihent estas cosas, molts cregueren en ell.
31Y Jesús deya als Jueus que creyan en ell: Si perseverau en ma paraula, seréu verdaderament deixebles meus:
32Y coneixeréu la veritat, y la veritat vos fará llibres.
33Ells li respongueren: Nosaltres som de la descendencia d'Abraham, y jamay havem estat esclaus de ningú. ¿Com dius donchs tu que serém llibres?
34Jesús los replicá: En veritat, en veritat vos dich, que tot aquell que comet pecat es esclau del pecat.
35Axí es quel esclau no habita sempre en la casa; emperó lo Fill permaneix sempre en ella.
36Si donchs lo Fill vos dona llibertat, seréu verdaderament llibres.
37Ja sé que sou fills d'Abraham; emperó cercau com donarme la mort, perqué una paraula no té cabuda en vosaltres.
38Jo dich lo que he vist en mon Pare: y vosaltres feu lo que haveu vist en vostre pare.
39Li respongueren, dihent: Nostre pare es Abraham. Si fosseu fills d'Abraham, replicá Jesús, faríau las obras d'Abraham.
40Emperó vosaltres buscau com llevarme la vida, á un home queus he dit la veritat que he oit de Deu: aixó nou feu Abraham.
41Vosaltres feu las obras de vostre pare. Y ells li replican: Nosaltres no som nats de fornicació; tenim un pare que es Deu.
42Yls digué Jesús: Si Deu fos vostre pare, certament me amaríau á mi: puix jo he procehit y vingut de Deu; no he vingut de mi mateix, sinó que ell me ha enviat.
43¿Perqué donchs no enteneu lo meu llenguatge? Es perqué no podeu ohir ma paraula.
44Vosaltres sou de vostre pare lo diable, y voleu satisfer los apetits de vostre pare. Ell fou homicida desdel principi, y no ha permanescut en la veritat, perqué no hi ha veritat en ell. Quant diu mentida, parla com ell es, puix es mentider y pare de la mentida.
45A mi emperó nom creheu, perqué vos dich la veritat.
46¿Qui de vosaltres me convencerá de pecat? Donchs sius dich la veritat, ¿perqué nom creheu?
47Lo qui es de Deu, escolta las paraulas de Deu. Per aixó vosaltres no las escoltau, perqué no sou de Deu.
48Yls Jueus respongueren y li digueren: ¿No tenim rahó de dir que tu ets un Samaritá, y que estás possehit del dimoni?
49Jesús respongué: Jo no estic possehit del dimoni, sinó que honro á mon Pare, y vosaltres me deshonrau á mi.
50Y jo no cerco ma propia gloria; hi ha qui la cerquia y judiquia.
51En veritat, en veritat jous dich, que qui observia ma paraula no veurá may la mort.
52Yls Jueus li digueren: Ara coneixem que estás possehit del dimoni. Abraham es mort, y los Profetas també, y tu dius: Si algú observa ma paraula no tastará may la mort.
53¿Ets tu per ventura major que nostre pare Abraham, lo qual morí, y quels Profetas, que també moriren? ¿Quit fas tu mateix?
54Jesús respongué: Si jom glorifico á mi mateix, la meva gloria no es res; mon Pare es quim glorifica, aquell de qui diheu vosaltres, que es vostre Deu:
55Y nol haveu conegut; mes jol he conegut, y si digués que nol conech, sería un mentider com vosaltres. Mes jol conech, y observo sa paraula.
56Abraham, vostre pare, se regositjá de veurer mon dia: lo vegé, y s'umplí de goitg.
57Los Jueus donchs li digueren: ¿Tu no tens encara cincuanta anys, y has vist á Abraham?
58Jesús los respongué: En veritat, en veritat vos dich, que antes que Abraham fos, jo so.
59Llavors prengueren pedras per tirárlashi; emperó Jesús s'ocultá, é isqué del temple havent passat pel mitg d'ells, y axí sen aná. CAP. IX. Jesús dona vista á un cego de naixement. Murmuran los Fariséus d'aquest miracle, y excomunican al cego, que, instruit per Jesús, creu en ell, y l'adora.