Evangeli segons Marc 10
1Y partint d'allí sen aná als confins de la Judéa al altra part del Jordá, y torná la gent á reunirse ab ell, y novament los ensenyava segons tenía de costum.
2Y acercantse los Fariséus, li preguntavan pera tentarlo: Si es lícit al marit repudiar sa muller.
3Emperó ell responent los digué: ¿Que vos maná Moysés?
4Ells digueren: Moysés permeté escriure carta de divorci y repudiar.
5Y Jesús los respongué y digué: Per causa de la duresa de vostre cor vos deixá escrit aquest manament.
6Emperó al principi de la creació, mascle y femella los criá Deu.
7Per aixó deixará l'home á son pare y á sa mare, ys juntará ab sa muller.
8Y serán dos en una carn. Axí que no son ja duas, sinó una carn.
9Puix lo que Deu juntá, l'home nou separia.
10Y tornaren á preguntarli sos deixebles en casa sobrel mateix.
11Yls digué: Qualsevol que repudihi á sa muller, ys casia ab una altra, comet adulteri contra aquella.
12Y si la dona repudiás á son marit, ys casás ab un altre, comet adulteri.
13Y li presentaren uns infants, peraquels tocás. Emperó los deixebles renyavan als que hi presentavan.
14Y quant ho vegé Jesús, ho prengué molt á mal, yls digué: Deixau venir á mi los infants, y nols ho destorveu; perqué dels tals es lo regne de Deu.
15En veritat vos dich: Que'l que no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
16Y abrassantlos, y posant las mans sobre d'ells, los benehía.
17Y havent exit per posarse en camí, vingué un corrent á ell, y agenollántseli devant, li preguntava: Bon Mestre, ¿que faré jo pera conseguir la vida eterna?
18Y Jesús li digué: ¿Perquém diu bo? Ningú es bo, sinó Deu solament.
19Tu sabs los manaments: No cometis adulteri: No matias: No robias: No digas falsos testimonis: No fassas frau: Honra á ton pare y á ta mare.
20Mes ell li respongué, dihent: Mestre, tot aixó ho he observat desde ma juventut.
21Y fixant Jesús los ulls en ell, li mostrá carinyo, y li digué: Una sola cosa te falta; ves, ven tot quant tens, y dónau als pobres, y tindrás tresor en lo cel; y vina, pren ta creu, y segueixme.
22Emperó ell afligit al oir estas paraulas, se retirá contristat, perqué tenía moltas possessions.
23Y Jesús mirant al rodedor, digué á sos deixebles: ¡Quant dificilment entrarán en lo regne de Deu los que tenen riquesas!
24Yls deixebles se pasmavan de sas paraulas. Emperó Jesús los respongué altra vegada, dihent: Fills, ¡quant difícil es entrar en lo regne de Deu als que confian en las riquesas!
25Mes fácil es lo passar un camell per lo cos d'una agulla, que entrar lo rich en lo regne de Deu.
26Ells se maravellavan mes, ys deyan los uns als altres: ¿Qui podrá donchs salvarse?
27Llavors mirantlos Jesús, digué: Pera'ls homes cosa impossible es, mes no pera Deu; perqué totas las cosas son possibles pera Deu.
28Y comensá Pere á dirli: Veus aquí, nosaltres ho havem deixat tot, y vos havem seguit.
29Respongué Jesús, dihent: En veritat vos dich, que no hi ha ningú que haja deixat casa, ó germans, ó germanas, ó pare, ó mare, ó muller, ó fills, ó terras, per amir de mi y del Evangeli.
30Que no rebia cent vegades mes ara en aquest temps, casas, y germans, y germanas, y mares, y fills, y terras, ab persecucions, y en lo sigle venider la vida eterna.
31Emperó molts primers serán derrers, y los derrers primers.
32Y estavan en lo camí pujant á Jesusalem; y Jesús anava devant d'ells, ys maravellavan; yl seguían plens de temor. Y prenent altra vegada á part als dotse, comensá á dirlos las cosas que li havían de passar,
33Dihent: Veus aquí, nosaltres pujam á Jerusalem, yl Fill del home será entregal als Prínceps dels Sacerdots, y als Escribas, y als ancians; yl sentenciarán á mort, y l'entregarán als Gentils:
34Ys mofarán d'ell, li escupirán, y l'assotarán, yl farán morir; y al tercer dia ressuscitará.
35Llavors s'acercaren á ell Jaume y Joan, fills del Zebedeu, dihentli: Mestre, volem quens concediu tot quant vos demanem.
36Y ell los digué: ¿Que voleu que fassa per vosaltres?
37Y digueren: Concediunos quens assentem en vostra gloria, l'un á la dreta, y l'altre á l'asquerra de vos.
38Emperó Jesús los digué: No sabeu lo que vos demanau. ¿Podeu beurer lo cálser que jo bech? ¿ó ser batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat?
39Y ells li digueren: Podem. Y Jesús los digué: Vosaltres en veritat beuréu lo cálser que jo bech, y seréu batejats ab lo baptisme ab que so jo batejat:
40Mes lo sentarse á ma dreta ó á ma esquerra, no está en mi lo donárvosho, sinó á aquells pera qui está aparellat.
41Y quant los deu l'oygueren, comensaren á indignarse contra Jaume y Joan.
42Emperó Jesús los cridá, y'ls digué: Sabeu que aquells á quis veu manar sobre las nacions, las dominan, y sos magnates tenen poder sobre ellas.
43Emperó no será axí entre vosaltres; ans be lo qui vulla ser major, será vostre criat;
44Yl que vulla ser primer entre vosaltres, será criat de tots.
45Perqué fins lo Fill del home no vingué pera ser servit, sinó pera servir, y donar sa vida pera redempció de molts.
46Y vingueren á Jericó, y al exir de Jericó ell y sos deixebles, y molta gent ab ells, Bartimeu lo cego, fill de Timeu, estava assentat á la bora del camí demanant almoyna.
47Y quant oygué que era Jesús de Nazaret, comensá á cridar, dihent: Jesús, fill de David, teniu misericordia de mi.
48Y molts lo renyavan pera ferlo callar; emperó ell cridava molt mes: Fill de David, teniu misericordia de mi.
49Y Jesús parantse, lo maná cridar. Cridan donchs al cego, y li diuhen: Té bon ánimo; álsat, quet crida.
50Lo qual tirá la capa, y saltant, sen aná envers ell.
51Y prenent Jesús la paraula, li digué: ¿Que vols quet fassa? Yl cego li digué: Mestre, que jo hi veja.
52Y Jesús li digué: Ves, ta fe t'ha curat. Y al moment hi vegé, y lo seguía per lo camí. CAP. XI. Entrada triunfant de Jesús en Jerusalem. Maledicció de la figuera. Los mercaders trets fora del temple. Poder de la fe. Perdó dels enemichs. Confon als Prínceps dels Sacerdots.