Evangeli segons Marc 11
1Y quant s'acercaren á Jerusalem, y á Bethania prop de la montanya del Oliverar, enviá dos de sos deixebles,
2Yls digué: Anau al lloch que está devant de vosaltres, y luego qu'hauréu entrat en ell, trobaréu un pollí fermat, sobrel qual no s'ha sentat ningú encara: desfermaulo y menáumel.
3Y si algú vos digués: ¿Que feu? diheuli quel Senyor lo necessita, y tot seguit vos lo deixará menar.
4Y sen anaren, y trobaren lo pollí fermat devant de la porta, fora en una encreuhada de dos camins, yl desfermaren.
5Y alguns dels que estavan allí, los deyan: ¿Que feu? ¿Perqué desfermau lo pollí?
6Ells los respongueren del modo que Jesús los havía manat; y los el deixaren menar.
7Y menaren lo pollí á Jesús, y posaren sobre d'ell sos vestits; y s'assentá en ell.
8Y molts estengueren sos vestits en lo camí, y altres tallavan ramas d'arbres y las espargiren per lo camí.
9Yls que anavan al devant, yls que venian detrás cridavan, dihent: Hosanna:
10Benehit lo qui ve en lo nom del Senyor. Benehit sia lo regne de nostre pare David, que ve en lo nom del Senyor: Hosanna en las alturas.
11Y entrá Jesús en Jerusalem en lo temple, y després de haver reconegut totas las cosas, sent ja tart, sen aná á Bethania ab los dotse.
12Y al dia següent, al exir de Bethania, tingué fam.
13Y vehent de lluny una figuera que tenia fullas, aná allí per si acás hi trobava en ella alguna cosa; y quant hi arribá, no hi trobá mes que fullas, perqué no era temps de figas.
14Y responent li digué: Per may mes menjia ningú fruyt de tu. Y sos deixebles ho ohiren.
15Venen donchs á Jerusalem. Y havent Jesús entrat en lo temple, comensá á traurer fora als que venían y compravan en lo temple, y trabucá las taulas dels cambiadors, yls sitis dels que venían palomas;
16Y no permetía que ningú transportás vas algun per lo temple.
17Yls ensenyava, dihent: ¿No está escrit: Que ma casa será anomenada per totas las nacions casa d'oració? Emperó vosaltres l'aveu feta cova de lladres.
18Y haventho ohit los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas, meditavan com ferlo morir; puix lo temían, perqué tota la gent estava maravellada de sa doctrina.
19Y quant hagué arribat la tarde, sen aná fora de la ciutat.
20Y l'endemá matí al temps de passar, vegeren que la figuera se havía secat d'arrel.
21Y haventsen recordat Pere, li digué: Mestre, veus aquí la figuera que malehireu, s'ha assecat.
22Y responent Jesús, los digué: Teniu fe en Deu.
23En veritat vos dich, que qualsevol que diga á esta montanya: Alsat y tírat al mar, y en son cor no dubtia, ans be crega que succehirá lo que diu, tot li será fet.
24Per lo tant vos dich, que totas las cosas que demaneu orant, creheu que las rebréu y vos vindrán.
25Y quant vos poseu á orar, si teniu alguna cosa contra d'algú, perdonaulo; á fi de que vostre Pare que está en lo cel vos perdonia també vostres pecats.
26Perqué si vosaltres no perdonau, vostre Pare que está en lo cel tampoch vos perdonará vostres pecats.
27Y tornaren altra vegada á Jerusalem. Y mentras estava passejant ell en lo temple, se li acercaren los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls ancians,
28Y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿y qui t'ha donat tal poder pera fer estas cosas?
29Y Jesús los respongué y digué: També jous faré una pregunta, y responeume; y'us diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
30¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes? Responeume.
31Y ells estavan discorrent entre sí, y deyan: Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Perqué nol creguereu?
32Si dihem dels homes, temem al poble. Puix tots estavan persuadits que Joan era verdaderament Profeta.
33Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y Jesús los respongué, y digué: Puix ni jo tampoch vos diré ab quina autoritat fas aquestas cosas. CAP. XII. Parábola de la vinya plantada y arrendada. Jesús convens als Fariséus y Saduceus, yls reconvé. Sobre pagar lo tribut al César, y sobre la resurrecció dels morts. Christo Senyor de David. Superbia dels Escribas. Oferta tenue de la viuda, preferible á tots los grans oferiments dels richs.