Evangeli segons Marc 5
1Y passaren al altra banda del mar al territori dels Gerassens.
2Y al exir Jesús de la barca, tot seguit l'isqué al encontre dels sepulcres un home possehit del esperit impur;
3Lo qual tenía son domicili en los sepulcres, y ningú lo podía lligar ja ni ab cadenas:
4Perqué haventlo lligat moltas vegadas ab grillons y ab cadenas, havía romput las cadenas, y fet trossos los grillons, y ningúl podía subjectar.
5Y estava sempre de nit y de dia en los sepulcres y en las montanyas cridant, y ferintse ab pedras.
6Y quant vegé á Jesús desde lluny, corregué á ell, y l'adorá:
7Y clamant en alta veu digué: ¿Que tinch jo que veurer ab tu, Jesús Fill de Deu altíssim? Te conjuro per Deu, que nom atormentias.
8Puix li deya: Ix del home, esperit impur.
9Y li preguntava: ¿Qual es ton nom? Y li diu: Mon nom es Llegió, perqué som molts.
10Y li pregava molt que nol expellís d'aquella terra.
11Estava llavors pasturant en aquell lloch una ramada gran de porchs á la falda d'un serrat.
12Y li demanavan los esperits, dihent: Envíans als porchs, peraqué entrem en ells.
13Y Jesús al instant los ho concedí. Y exint los esperits impurs, s'introduhiren en los porchs, yl ramat en número com de dos mil, precipitá ab gran ímpetu en lo mar, y s'ofegaren.
14Yls quels feyan pasturar, fugiren, y ho contaren en la ciutat y en los camps. Y exiren á veurer lo que havia succehit.
15Y venen á Jesús, y veuhen a que havía estat atormentat del dimoni, sentat, vestit, y en son cabal judici, y tingueren temor.
16Yls queu havían vist, los relataren tot lo fet tal com havía succehit al endemoniat, y lo dels porchs.
17Y comensaren á pregarli ques retirás dels seus confins.
18Y quant entrá en la barca, aquell que havía estat possehit del dimoni, comensá á demanarli quel deixás estar ab ell.
19Mes Jesús no li permeté, sinó que li digué: Vésten á ta casa ab los teus, y cóntals quant grans son las cosas que ha fet pera tu lo Senyor, y la misericordia quet ha tingut.
20Y sen aná, y comensá a publicar en Decapolis quant grans cosas havía fet Jesús per ell, y se maravellavan tots.
21Y havent Jesús passat en la barca altra vegada al altre costat, se li acercá una gran multitut de gent, y ell estava prop del mar.
22Y veus aquí vingué un dels Prínceps de la Sinagoga anomenat Jayro, y luego quel vegé se postrá á sos peus,
23Y li pregava molt, dihent: Ma filla está á las derrerías. Veniuli á posar la ma sobre, peraqués curia, y visca.
24Y sen aná ab ell; y lo seguia molta gent, y l'oprimían.
25Y una dona que patía un fluix de sanch dotse anys havía,
26Y que havía sufert molt en mans de molts metges, y gastat tot quant tenía sens haver conseguit millora, ans be estava pitjor:
27Quant oygué parlar de Jesús, arribá per detrás entre la confusió de la gent, y tocá son vestit.
28Perqué deya: Tant solament puga jo tocar sa vestidura, me curaré.
29Y en aquell mateix punt cessá son fluix de sanch, y sentí en son cos que estava curada d'aquella plaga.
30Emperó Jesús, coneixent al instant en sí mateix la virtut que havía exit d'ell, haventse girat envers la gent, digué: ¿Qui ha tocat ma vestidura?
31Y sos deixebles li deyan: Veheu la gent que vos está oprimint, y diheu: ¿Qui m'ha tocat?
32Y mirava al rodedor pera veurer á la queu havía fet.
33Llavors la dona espavorida y tremolant, sabent lo que li havía passat, s'acercá, y se postrá devant d'ell, y li digué tota la veritat.
34Y ell li digué: Filla, ta fe t'ha curat, vésten en pau, y sias sana de ta plaga.
35Estava encara parlant, quant arribaren de casa del Príncep de la Sinagoga, y li digueren: Ta filla es morta: ¿perqué incomodas mes al Mestre?
36Emperó Jesús, quant ohí lo que deyan, digué al Príncep de la Sinagoga: No tingas temor, creu solament.
37Y no permeté á ningú quel seguís, excepte Pere, y Jaume, y Joan germà de Jaume.
38Y arriban á casa del Príncep de la Sinagoga, y veu l'avalot y als que ploravan, y donavan grans alarits.
39Y havent entrat los digué: ¿Peraqué feu aqueix brugit y estau plorant? La noya nos morta, sinó que dorm.
40Ys burlavan d'ell. Mes ell haventlos tret á tots fora, pren ab sí al pare y á la mare de la noya, y als que estavan ab ell, y entra ahont estava jayent la noya.
41Y prenent la ma á la noya, li digué: Talitha cumi, que vol dir: Noya, á tu t'ho dich, álsat.
42Y al moment s'alsá la noya, y se posá á caminar; y tenía dotse anys; y quedaren aturdits ab gran temor.
43Y ell los maná molt estretament, que ningú ho sabés, y digué que li donassen alguna cosa de menjar. CAP. VI. Jesús obra pochs miracles en sa patria, castigant axí sa incredulitat. Missió dels Apóstols. Presó y mort de Joan Baptista. Miracle dels cinch pans y dos peixos. Jesús camina sobre l'aygua, y cura á molts malalts.