Evangeli segons Marc 2
1Al cap d'alguns dias torná á entrar en Cafarnaum.
2Y corregué la veu que estava en una casa, y acudí tal multitut de gent que no hi cabía, ni en la porta: yls predicava la paraula.
3Y vingueren á ell, portantli un paralítich, quel duyan entre quatre.
4Y com no poguessen presentarli al devant per causa del tropell de gent, descubriren lo teulat de la casa en que estava, y haventhi fet un forat, baixaren lo llit en que jeya lo paralítich.
5Y quant Jesús vegé la fe d'ells, digué al paralítich: Fill, tos pecats te son perdonats.
6Y estavan allí sentats alguns dels Escribas, pensant en son interior,
7¿Com aquest home parla axí? Blasfema. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Deu solament?
8Jesús, coneixent al instant en son esperit que pensavan d'aqueixa manera, los diu: ¿Perqué pensau axí dintre de vostres cors?
9¿Ques mes fácil, dir al paralítich: Perdonats te son tos pecats, ó dirli: Alsat, pren ton llit y camina?
10Peraqué donchs sapiau quel Fill del home té potestat en la terra de perdonar pecats, (diu al paralítich,)
11A tu t'ho dich: Alsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
12Y al instant s'alsá, y prenent son llit sen aná á vista de tothom, de manera que tots se maravellaren y glorificaren á Deu, dihent: May vegerem semblant cosa.
13Isqué altra vegada envers lo mar, y venía á ell tota la gent, yls ensenyava.
14Y al passar vegé á Leví fill d'Alfeu, que estaba sentat al banch dels tributs, y li digué: Segueixme. Y alsantse lo seguí.
15Y succehí que estant sentat á taula en casa d'est, molts Publicans y pecadors estavan també á taula ab Jesús y sos deixebles, perqué hi havía molts quel seguían.
16Y al veurer los Escribas yls Fariséus que menjava ab los Publicans y pecadors, deyan á sos deixebles: ¿Perqué vostre Mestre menja y beu ab los Publicans y ab los pecadors?
17Quant Jesús oygué aixó, los digué: Los que están bons no necessitan de Metge, sinó los que están malalts; puix no he vingut á cridar justos, sinó pecadors per'arrepentiment.
18Yls deixebles de Joan y dels Fariséus que solian dejunar, venen á ell, y li diuhen: ¿Perquéls deixebles de Joan yls dels Fariséus dejunan, y vostres deixebles no dejunan?
19Y Jesús los digué: ¿Per ventura los fills de las bodas poden dejunar mentras que está ab ells l'Espós? Mentras que tenen ab ells l'Espós, no poden dejunar.
20Emperó vindrán dias en que l'Espós los será llevat, y llavors dejunarán en aquells dias.
21Ningú posa en un vestit vell un pedás de panyo nou: d'altra manera lo pedás nou sen porta'l vell, ys fa mes gran l'esquins.
22Y ningú posa vi novell en bots vells: d'altra manera'l vi reventará'ls bots, ys vessará, ys farán malbe'ls bots: sinó que deu posarse'l vi novell en bots nous.
23Y esdevingué altra vegada, que passant lo Senyor per uns sembrats en día de dissapte, sos deixebles s'avansaren, y comensaren á arrancar espigas.
24Yls Fariséus li deyan: Mira, ¿perqué fan en dissapte lo que nos lícit?
25Y ell los digué: ¿No haveu may llegit lo que feu David quant se trobá en necessitat, y tingueren fam, ell y los que ab ell estavan?
26¿Com entrá en la casa de Deu en temps d'Abiathar, Príncep dels Sacerdots, y se menjá los pans de la proposició, dels quals no era lícit menjarne sinó als Sacerdots, y encara ne doná als que estavan ab ell?
27Yls deya: Lo dissapte fou fet pera l'home, y no l'home pera'l dissapte.
28Axí quel Fill del home es també Senyor del dissapte. CAP. III. Cura Jesús á un home que tenía la ma seca: es seguit de totes parts: elegeix als dotse Apóstols, y respon ab gran mansuetut als dicteris y blasfemias dels Escribas.