Evangeli segons Marc 3
1Y entra novament en la Sinagoga, y hi havía allí un home que tenía seca una ma.
2Yl estavan observant, si curaría en dia de dissapte, per'acusarlo.
3Y digué al home que tenía la ma seca: Alsat al mitx.
4Yls diu: ¿Es lícit en dia de dissapte fer be, ó mal? ¿salvar la vida, ó llevarla? Emperó ells callavan.
5Y mirantlos ab indignació, dolentse de la ceguera de son cor, diu al home: Exten ta ma. Y l'extengué, y li fou restablerta la ma com l'altra.
6Mes los Fariséus exint d'allí tingueren luego consell ab los Herodians contra d'ell, pera veurer com lo farian perdrer:
7Emperó Jesús se retirá ab sos deixebles envers lo mar, yl seguí una gran multitut de gent de la Galiléa, y de la Judéa,
8Y de Jerusalem, y de la Iduméa, y del altra ribera del Jordá; yls de la comarca de Tyro y Sidon, quant ohiren las cosas que feya, vingueren á ell en gran multitut.
9Y maná á sos deixebles, que li tinguessen una barca á punt, per causa del tropell de la gent, á fi de que nol oprimís.
10Perqué curava á molts, de manera que tots los que patían d'algun mal, s'abalansavan á ell pera tocarlo.
11Y al véurerlo los esperits impurs, se postravan devant d'ell, y cridavan, dihent:
12Tu ets lo Fill de Deu. Mes ell los amenassava fortament, peraqué nol descubrissen.
13Y pujant á una montanya, cridá envers sí á aquells que ell volgué; y vingueren á ell.
14Y escullí á dotse, peraqué estiguessen ab ell, y per enviarlos á predicar.
15Yls doná poder pera curar mals, y pera llansar dimonis.
16Y á Simó li posá lo nom de Pere:
17Y á Jaume del Zebedeu, y á Joan germá de Jaume, als quals doná lo nom de Boanerges, que vol dir, fills del tro;
18Y á Andreu, y á Felip, y á Barthomeu, y á Matheu, y á Thomás, y á Jaume de Alfeu, y á Tadeu, y á Simó lo Cananeu,
19Y á Judas Iscariot, quel entregá.
20Y vingueren á la casa; y comparegué de nou tanta multitut de gent, que ni pá podían menjar.
21Y quant ho ohiren los seus, isqueren per'apoderarse d'ell, perqué deyan: Esta fora de sí.
22Yls Escribas que havían baixat de Jerusalem, deyan: Té á Beelzebub, y per virtut del Príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
23Y haventlos convocat los deya ab parábolas: ¿Com pot Satanás llansar á Satanás?
24Y si un regne está dividit contra de sí mateix, no pot durar lo tal regne.
25Y si una casa estigués dividida contra de sí mateixa, no pot permaneixer la tal casa.
26Y si Satanás s'alsás contra de sí mateix, está dividit, y no podrá durar, ans be está cerca son fi.
27Ningú pot entrar en la casa del valent, y robar sas alhajas, si primer no lliga al valent, pera poder després saquejar sa casa.
28En veritat vos dich, que als fills dels homes los serán perdonats tots los pecats, y las blasfemias als que hajan blasfemat;
29Mes aquell que blasfemia contra l'Esperit Sant, may mes tindrá perdó, sinó que será reo de pena eterna.
30Perqué ells deyan: Té l'esperit impur.
31Y arribá sa mare y sos germans, y quedantse defora, enviaren á demanarlo.
32Y estava sentada al rodedor d'ell una multitut de gent, y li digueren: Mirau, vostra mare y vostres germans vos demanan allá fora.
33Yls respongué, dihent: ¿Qui es la meva mare, y qui mos germans?
34Y mirant als que estavan sentats al rodedor de si: ¡Veus aquí, los digué, la meva mare y mos germans!
35Perqué qualsevol que fassa la voluntat de Deu, eix es mon germá, y ma germana, y ma mare. CAP. IV. Parábola del sembrador, y sa explicació. La llum sobre del candelero. Llavor que naix y creix dormint lo qui la sembrá. Altra parábola del gra de mostassa. Tempestat en lo mar sossegada de repente.