Evangeli segons Marc 13
1Y al exir del temple li digué un dels deixebles: ¡Mestre, mirau quinas pedras y quins edificis!
2Y responent Jesús, li digué: ¿Veus tots aquestos grans edificis? No quedará pedra sobre pedra que no sia derrocada.
3Y estant sentat en la montanya del Oliverar de cara al temple, li preguntavan á part Pere, y Jaume, y Joan, y Andreu:
4Diheunos, ¿quant succehirán aquestas cosas? ¿y quin senyal hi haurá quant totas aquestas cosas comensian á cumplirse?
5Y responent Jesús, comensá á dirlos: Teniu compte que ningú vos enganyia:
6Perqué molts vindrán en mon nom, dihent: Jo so lo Christo, y enganyarán á molts.
7Emperó quant oygau de guerras y de rumors de guerras, no temau; puix es precís que aixó sia: emperó no será encara'l fi.
8Perqué s'alsará gent contra gent, y regne sobre regne, y hi haurá terratrémols en diferents llochs, y fam. Aixó será principi de dolors.
9Emperó guardauvos á vosaltres mateixos. Perqué vos entregarán en los consells, y seréu assotats en las Sinagogas, y vos presentarán devant dels governadors y reys per causa de mi, en testimoni contra d'ells.
10Y primer es necessari que sia predicat l'Evangeli á totas las nacions.
11Y quant vos portian pera ser entregats, no premediteu lo que haveu de dir, sinó diheu lo que en aquella hora vos será donat; perqué no sou vosaltres los que parlan, sinó l'Esperit Sant.
12Y lo germá entregará son germá á la mort, yl pare al fill, yls fills s'alsarán contrals pares, yls matarán.
13Y seréu odiats de tots per causa de mon nom. Emperó lo qui perseveria fins al fi, aqueix se salvará.
14Y quant vejas l'abominació de la desolació, de que parlava lo Profeta Daniel, que está ahont no deu, (qui llegeix entenga): llavors los que están en la Judea, fugian á las montanyas.
15Yl quis trobia en lo terrat, no baxia á la casa, ni entria dins pera pendrer cosa alguna de sa casa:
16Yl qui estiga en lo camp, no tornia atrás pera pendrer son vestit.
17Emperó, ¡ay de las prenyadas, y de las que crihin en aquells dias!
18Pregau donchs perqué estas cosas no succehescan en ivern.
19Perqué en aquells dias serán tals las tribulacions, quals no han existit desdel principi de la creació, que criá Deu, fins ara, ni hi serán.
20Y sil Senyor no hagués abreviat aquells dias, nos salvaría ninguna carn: emperó per amor dels elegits, que escullí, abreviá aquells dias.
21Y llavors si algú vos digués: Mirau, aquí estál Christo, ó véusel aquí, no ho cregau.
22Puix s'alsarán falsos Christos y falsos Profetas, y donarán senyals y prodigis pera seduhir, si fos possible, als elegits.
23Estau donchs vosaltres previnguts. Mirau que tot vos ho he pronosticat.
24Emperó en aquells días, després de aquella tribulació, s'obscurirá'l sol, y la lluna no donará son resplandor,
25Y caurán las estrellas del cel, y las potestats que están en lo cel serán conmogudas.
26Y á las horas veurán al Fill del home, que vindrá en los núvols ab gran poder y gloria.
27Y llavors enviará sos ángels, y congregará sos elegits dels quatre vents, desde un estrem de la terra fins al estrem del cel.
28Y apreneu una parábola de la figuera: Quant sas brancas son ja tendras, y las fullas han nat, coneixeu que está prop l'estiu.
29Puix axí també, quant vejau que succeheixen aquestas cosas, sabeu que está ell cerca á la porta.
30En veritat vos dich, que no passará aquesta generació sens que aixó sia cumplert.
31Lo cel y la terra passarán, emperó mas paraulas no passarán.
32Mes d'aquell dia ni d'aquella hora ningún sab res, nils ángels que están en lo cel, nil Fill, sinó'l Pare.
33Teniu compte, vetllau y orau, perqué no sabeu quant serál temps.
34Axí com un home, que anantsen lluny deixá sa casa, y encarregá á quiscun de sos sirvents lo que havía de fer, y maná al porter que vetllás.
35Vetllau donchs, perqué no sabeu quant vindrá l'amo de la casa, si á la tarde, ó á mitja nit, ó al cantar del gall, ó al dematí.
36No sia que venint de repente, vos trobia dormint.
37Y lo que vos dich á vosaltres, á tots ho dich, Vetllau. CAP. XIV. Principi de la passió de Jesús. Ultima cena y Institució de la Eucharistía. Oració en l'hort. Lo Senyor es presentat á Cayfás. Negació de Sant Pere.