Evangeli segons Marc 9
1Y al cap de sis dias prengué Jesús ab ell á Pere, y á Jaume, y á Joan, y sels ne portá sols á una montanya alta en un lloch apartat, ys transfigurá á presencia d'ells.
2Y sos vestits se tornaren resplandents, y en extrem blanchs com una neu, de tal manera, que no hi ha blanquejador en lo mon que puga ferlos tornar tant blanchs.
3Y sels aparegué Elías ab Moysés y estavan conversant ab Jesús.
4Y prenent Pere la paraula, digué á Jesús: Mestre, bo será quens estém aquí, y fassam tres tabernacles, un pera Vos, altre pera Moysés, y altre pera Elías.
5Perqué ell no sabía lo ques deya, puix estavan aterrats d'espant.
6Y se formá un núvol quels feya sombra, é isqué una veu del núvol que deya: Aquest es mon Fill lo molt amat, ohiulo.
7Y mirant luego al rodedor, no vegeren ab ells á ningú mes que á Jesús.
8Y quant baixavan de la montanya, los maná que á ningú diguessen lo que havian vist fins quel Fill del home hagués ressuscitat d'entre los morts.
9Y guardaren en secret lo quels havía dit, preguntantse entre sí, que significaría lo de quant hagués ressuscitat d'entre los morts.
10Y li preguntaren, dihent: ¿Puix com diuhen los Fariséus yls Escribas, que primer ha de venir Elías?
11Ell los respongué y digué: Elías certament vindrá primer, y restablirá totas las cosas; y com está escrit del Fill del home, que ha de patir molt y ser despreciat,
12Emperó jous dich, que Elías ja vingué, y feren d'ell tot lo quels plagué, conforme está escrit d'ell.
13Y venint á sos deixebles, vegé cerca d'ells una gran multitut de gent, y quels Escribas estavan disputant ab ells.
14Y al instant tot lo poble, al veurer á Jesús, quedá pasmat, y ple de temor, y acudiren corrent á saludarlo.
15Yls preguntá: ¿De que estau disputant entre vosaltres?
16Y responent un de la multitut, digué: Mestre, vos he portat aquí mon fill que está possehit d'un esperit mut.
17Y en qualsevulla part quel agafa, lo tira per terra, y li fa traurer brumera y cruxir las dents, y se va tornant sech; y diguí á vostres deixebles quel llansassen, y no pogueren.
18Y Jesús los respongué y digué: ¡O generació incrédula! ¿Fins á quant estaré jo ab vosaltres? ¿Fins á quant vos sufriré? Portáumel aquí.
19Y l'hi portaren. Y tant prest com lo vegé, comensá l'esperit á atormentarlo, y tirat á terra, se revolcava trayent brumera.
20Y preguntá al pare d'ell: ¿Quant temps ha que li passa aixó? Y ell digué: Desde l'infancia.
21Y moltas vegadas l'ha tirat al foch y al aygua pera destruhirlo. Emperó si podeu alguna cosa, ajudaunos, tenint compassió de nosaltres.
22Y Jesús li digué: Si pots creurer, totas las cosas son possibles per'aquell que creu.
23Y exclamant al moment lo pare del noy, deya ple de llágrimas: Crech, Senyor, ajudau ma incredulitat.
24Y quant vegé Jesús que la gent anava venint ab tropell, amenassá al esperit impur, dihentli: Esperit sort y mut, Jo t'ho mano, ix d'ell, y no entrias may mes en ell.
25A las horas donant grans alarits, y atormentantlo molt, isqué d'ell; y quedá com si fos mort, de manera que molts deyan: Es mort.
26Emperó Jesús prenentlo per la ma, l'ajudá á alsarse, y s'aixecá.
27Y després que entrá en la casa, sos deixebles li preguntaren á solas: ¿Perqué nosaltres nol pogueren llansar?
28Yls digué: Aquesta rassa no pot exir ab res mes que ab l'oració yl dejuni.
29Y havent partir d'allí, atravesaren la Galiléa, y no volía que ningú ho sabés.
30Y ensenyava á sos deixebles, yls deya: Lo Fill del home será entregat en mans dels homes, yl farán morir, y després de mort, ressuscitará al tercer día.
31Emperó estos no entenían aixó quels deya, y temían lo preguntarli.
32Y arribaren á Cafarnaum. Y quant estava en la casa los preguntava: ¿De que estavan tractant en lo camí?
33Emperó ells callavan, perqué en lo camí havían disputat entre sí, sobre quin d'ells sería lo major.
34Y sentantse cridá als dotse, yls digué: Si algú vol ser lo primer, será'l derrer de tots, yl criat de tots.
35Y prenent un infant, lo posá en mitg d'ells; y després de haverlo abrassat, los digué:
36Qualsevol que rebia á un d'aquestos infants en mon nom, me reb á mi; y quiscun me rebia á mi no reb á mi, sinó á aquell quem ha enviat.
37Y li respongué Joan, dihent: Mestre, havem vist á un que llansava dimonis en ton nom, lo qual nons segueix, y l'hi havem prohibit.
38Y Jesús digué: No l'hi prohibiu; puix no hi ha ningú que fassa miracles en mon nom, y puga luego parlar mal de mi.
39Perqué qui no es contra vosaltres, está per vosaltres.
40Y qualsevol que vos donia á beurer un got d'aygua en mon nom, perqué sou de Christo: en veritat vos dich, que no perdrá son gallardó.
41Y quisvulla que escandalisia á un d'aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li lligassen al coll una mola de molí, y quel tirassen al mar.
42Y si ta ma t'escandalisás, tállala: mes te val entrar manco en la vida, que tenir dos mans y anar al infern, al foch inextinguible.
43Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.
44Y si ton peu t'escandalisa, tallal: mes te val lo entrar coix en la vida eterna, que tenir dos peus y ser llansat en l'infern de foch inextinguible:
45Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.
46Y si ton ull t'escandalisa, tráutel; mes te val entrar ab un ull en lo regne de Deu, que tenirne dos, y ser llansat al foch del infern:
47Ahont no mor lo cuch d'aquells, y lo foch may s'apaga:
48Perqué tots serán salats ab foch, y tota víctima será salada ab sal.
49Bona es la sal; emperó si la sal se dessaborís, ¿ab que li donaréu sabor? Teniu sal en vosaltres, y guardau pau entre vosaltres. CAP. X. Ensenya Jesús la indisolubilitat del matrimoni: los perills de las riquesas, yl premi de aquells que deixan totas las cosas pera seguirlo. Torna á anunciar á sos deixebles, que havía de morir y ressuscitar. Respon á la petició dels fills del Zebedeu, y recomana altra vegada l'humilitat. Dona la vista al cego Bartimeu.