Evangeli segons Marc 4
1Y novament se posá á ensenyar á la bora del mar; y s'arrimá á son rodedor tanta gent, que entrantsen en una barca s'assentá dins, en lo mar, y tota la gent estava á la bora en terra.
2Yls ensenyava moltas cosas ab parábolas, yls deya en sa doctrina:
3Ohiu: Veus aquí, isqué un sembrador á sembrar:
4Y al temps de sembrar, una part caygué prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se la menjaren.
5Y altra caygué sobre pedregals, ahont no hi havía molta terra, y nasqué al instant, perqué no hi havía fundaria de terra:
6Peró tant prest com isqué lo sol, s'abrusá, y com no tenia arrel, se secá.
7Y altra caygué entre espinas, y cresqueren las espinas, y la sufocaren, y no doná fruyt.
8Y altra caygué en bona terra, y doná fruyt, que pujá y cresqué, y una doná á trenta, altra á xexanta, y altra á cent.
9Yls deya: Qui té orellas per'ohir, oyga.
10Y quant estigué sol, los dotse que estavan ab ell, li preguntavan de la parábola.
11Yls digué: A vosaltres es donat lo compendrer lo misteri del regne de Deu; mes als que están fora, tot sels anuncia ab parábolas.
12Perqué mirant mirian, y no vejan; y oyent oygan, y no comprengan: no sia ques convertescan alguna vegada, y sels perdonian sos pecats.
13Yls digué: ¿No compreneu aquesta parábola? ¿Com entendréu donchs totas las parábolas?
14Lo sembrador es lo qui sembra la paraula.
15Yls sembrats prop del camí son aquells en quis sembra la paraula; emperó després que l'han ohida, ve al instant Satanás, yls pren la paraula que fou sembrada en sos cors.
16Y axí mateix los sembrats en pedregals són aquells que ohida la paraula, al instant la reben ab goig;
17Mes no tenen arrel en sí, y axí no dura sino per algun temps, y després quant s'alsa tribulació y persecució per rahó de la paraula, al instant s'escandalisan.
18Yls sembrats entre espinas son los que ouhen la paraula;
19Emperó'ls afanys del sigle, y l'engany de las riquesas, yls desitgs d'altras cosas, á que donan entrada, sufocan la paraula, y no dona fruyt algun.
20Yls sembrats en bona terra son los que ouhen la paraula, y la reben, y donan fruyt, un á trenta, altre á xexanta, y altre á cent.
21Yls deya: ¿Per ventura se porta una candela pera posarla dessota d'una mesura, ó sota del llit? ¿No la portan pera posarla sobre un candelero?
22Perqué no hi ha cosa escondida, que no s'haja de manifestar; ni cosa feta en ocult, que no haja de ferse pública.
23Si algú té orellas per'ohir, oyga.
24Yls deya: Teniu compte lo que anau á ohir: Ab la mida ab que midaréu, seréu midats; y als que ohiu, seus donará mes.
25Perqué al que té, se li donará; y al que no té, fins alló que té li será pres.
26També deya: Axí es lo regne de Deu, com un home que tiria la llavor sobre la terra;
27Y que dormia, y s'alsia de nit y de dia, y la llavor brotia y cresca sens qu'ell sen adonia.
28Perqué la terra de sí dona fruyt, primer herba, després espiga, y per últim gra ple en l'espiga.
29Y quant ha produhit los fruyts, inmediatament hi aplica la fals, perqué la sega ha arribat.
30Y deya: ¿A que assemblarém lo regne de Deu? ¿ó ab quína parábola lo compararém?
31Es com lo gra de la mostassa, que quant se sembra en la terra, es la mes xica de totas las llavors que hi ha en la terra:
32Peró quant es sembrada, puja y creix mes que tots los llegums, y fa brancas grans, de manera quels aucells del ayre poden reposar sota de sa sombra.
33Y ab moltas parábolas semblants á estas, los proposava la paraula, segons sa capacitat de ohirla.
34Y nols parlava may sens parábolas; mes quant estava apartat ab sos deixebles, los ho desxifrava tot.
35Y aquell dia, haventse fet tart, los digué: Passem á l'altra banda.
36Y després d'haver despedit la gent, lo prengueren axí com estava en la barca; y hi havía també ab ell altras barcas.
37Y se mogué una gran tempestat de vent, que feya entrar las olas en la barca de manera que esta s'omplía d'aygua.
38Y ell estava en la popa dormint sobre un cuxí, yl despertan, y li diuhen: Mestre, ¿que nous fa res quens perdem?
39Y alsantse amenassá al vent, y digué al mar: Calla, sosségat. Y pará'l vent, y sobrevingué una gran bonansa.
40Yls digué: ¿Perqué estau tant temerosos? ¡Que! ¿no teniu encara fe? Y quedaren possehits de gran temor, ys deya l'un al altre: ¿Qui es aquest, á qui obeheixen fins lo vent y lo mar? CAP. V. Jesús expelleix los dimonis d'un home, yls permet entrar en una ramada de porcins. Cura á una dona d'un fluix de sanch inveterat, y ressuscita á la filla de Jayro.