Evangeli segons Marc 12
1Y comensa á parlarlos ab parábolas. Un home plantá una vinya, y la voltá d'una cerca, y feu un cup, y fabricá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y sen aná lluny de son país.
2Y á son temps enviá un dels seus sirvents als pagesos, peraqué rebés dels pagesos lo fruyt de la vinya.
3Ells l'agafaren, l'abastonejaren, yl despatxaren sens donarli res.
4Y torná á enviarlos altre sirvent; y l'apedregaren yl feriren en lo cap, y li feren moltas befas.
5Y novament enviá un altre; y lo materen; y ña molts altres, dels quals feriren á uns, y mataren á altres.
6Emperó tenint un fill á qui molt estimava, los enviá finalment també est, dihent: Respectarán á mon fill.
7Emperó aquells pagesos digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y será nostra la heretat.
8Y agarrantlo, lo mataren, yl tiraren fora de la vinya.
9¿Que fará donchs l'amo de la vinya? vindrá y destruirá als pagesos, y donará la vinya á altres.
10¿Ni haveu llegit aquesta escriptura? La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa mateixa fou feta cap de cantonada.
11Per lo Senyor ha estat fet aixó, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
12Y ells maquinavan com péndrerlo; emperó temeren al poble, perqué conexian que contra ells havía dit aquesta parábola. Y deixantlo sen anaren.
13Y li enviaren alguns dels Fariséus y dels Herodians, peraqué lo sorprenguessen en alguna paraula.
14Quant ells arribaren, li diuhen: Mestre, sabem que sou home verídich, y que no teniu respectes humans; puix no mirau als homes per l'apariencia, sinó que ensenyau lo camí de Deu en veritat: ¿Es lícit donar tribut al César, ó no?
15¿Li donarém, ó no li donarém? Ell comprenent la malicia d'ells, los digué: ¿Perquém tentau? Portaume aquí un diner peraquéu veja.
16Y ells l'hi portaren. Yls digué: ¿De qui es esta efigie é inscripció? Del César, respongueren:
17Y responent Jesús, los digué: Donau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu. Y se maravellaren d'ell.
18Y vingueren á ell los Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntavan, dihent:
19Mestre, Moysés nos deixá escrit, que si morís lo germá de algú, y deixás muller, y no tingués fills, que prenga son germá la dona d'aquell, y que alsia descendencia á son germá.
20Puix eran set germans, yl major prengué muller, y morí sens deixar descendencia.
21Y lo segon la prengué, y morí, y tampoch deixá descendencia. Y de la mateixa manera lo tercer.
22Y axí mateix la prengueren los set, y no deixaren descendencia. Y l'última de tots morí la muller.
23¿Al temps donchs de la resurrecció, quant ressuscitian, de qual d'ells será muller? perqué tots set la tingueren per muller.
24Y responent Jesús, los digué: ¿No veheu que anau errats, perqué no compreneu las Escripturas, nil poder de Deu?
25Puix quant ressuscitarán d'entrels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com los angels en lo cel.
26Y en quant als morts que han de ressuscitar, ¿no haveu llegit en lo llibre de Moysés, com Deu li va parlar en lo esberser, dihent: Jo so'l Deu d'Abraham, yl Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob?
27No's Deu de morts, sino de vius. Y axí vosaltres anau molt errats.
28Y se li acercá un dels Escribas quels havía ohit disputar, y vehent quels havía respost be, li preguntá: ¿Quin era lo primer de tots los manaments?
29Y Jesús li respongué: Lo primer manament de tots es: Ou, Israel, lo Senyor ton Deu un sol Deu es:
30Y amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment, y ab totas tas forsas. Aquest es lo primer manament.
31Yl segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix. No hi ha altre manament major que estos.
32Y l'Escriba li digué: Mestre, en veritat haveu dit be, que un es Deu, y no hi ha altre fora d'ell.
33Y amarlo de tot lo cor, y de tot l'enteniment, y de tota l'ánima, y ab tot lo poder, y amar al prohisme com á sí mateix, es mes que tots los oferiments y sacrificis.
34Y Jesús quant vegé que havía respost sabiament, li digué: No estás lluny del regne de Deu. Y ja ningú s'atrevía á ferli mes preguntas.
35Y responent Jesús deya ensenyant en lo temple: ¿Com diuhen los Escribas que Christo es fill de David?
36Perqué lo mateix David diu per l'Esperit Sant: Diguél Senyor á mon Senyor: Asséntat á ma dreta, fins que posia los enemichs per peanya de tos peus.
37Puix lo mateix David l'apellida Senyor: ¿d'ahont donchs es son fill? Y una gran multitut del poble l'ohía ab gust.
38Yls deya en sa doctrina: Guardauvos dels Escribas que aman lo portar vestimentas llargas, y quels saludian en las plassas;
39Y estar en los primers sitis en las Sinagogas, y en los primers puestos en los festins;
40Que devoran las casas de las viudas ab pretext de llargas oracions: aquestos serán judicats ab major rigor.
41Y estant Jesús assentat en devant del arca dels oferiments, estava mirant com la gent tirava diners en l'arca, y molts richs n'hi tiravan molts.
42Y vingué una pobre viuda, y tirá dos pessas petitas del valor d'una malla.
43Y cridant á sos deixebles, los digué: En veritat vos dich, que mes hi ha posat aquesta pobra viuda, que tots los demés que hi tiraren en l'arca;
44Perqué tots hi han tirat de lo quels sobrava; emperó aquesta, de sa pobresa hi tirá tot lo que tenía, tot son manteniment. CAP. XIII. Profecías de la destrucció de Jerusalem, y de la segona vinguda de Jesús, ab las senyals que precehirán.