Evangeli segons Marc 14
1Y dos dias després era la Pasqua y los Azyms: y los Prínceps dels Sacerdots, y los Escribas anavan maquinant com lo pendrían dolosament, y lo matarían.
2Emperó deyan: No en dia de festa, no fos cas ques mogués algun motí en lo poble.
3Y estant Jesús en Bethania en casa de Simó'l leprós, sentat á taula, vingué una dona que portava un vas d'alabastre de ungüent molt preciós de la espiga del nardo, y rompent lo vas, derramá lo bálsam sobre son cap.
4Y alguns dels que estavan allí s'indignaren dintre de sí mateixos, y deyan: ¿A qué est desperdici d'ungüent?
5Puix aquest ungüent podía véndrerse per mes de trescents diners, y donarse als pobres. Y murmuravan fortament contra d'ella.
6Emperó Jesús digué: Deixaula, ¿perqué la molestau? Una bona obra ha fet ella ab mi.
7Perqué sempre teniu pobres ab vosaltres, y quant vullau los podeu fer be: mes á mi nom teniu sempre.
8Ella ha fet lo que ha pogut: s'anticipá á ungir mon cos pera la sepultura.
9En veritat vos dich, que ahont se vulla se prediquia aquest Evangeli per tot lo mon, també lo que aquesta ha fet se contará en memoria d'ella.
10Y Judas Iscariot, un dels dotse, aná als Prínceps dels Sacerdots per' entregárlosel.
11Y quant ells ho ohiren s'alegraren, y prometeren donarli moneda. Y buscava una oportunitat per' entregarlo.
12Y al primer dia dels Azyms, quant sacrificavan la Pascua, li diuhen sos deixebles: ¿Ahont voleu que anem y aparellem, peraqué menjeu la Pasqua?
13Y enviá dos de sos deixebles, yls diu: Anau á la ciutat, y trobaréu un home que porta un canti d'aygua, seguiulo.
14Y en qualsevol part que entria, diheu al amo de la casa: Lo Mestre diu: ¿Ahont est la sala en que he de menjar la Pascua ab mos deixebles?
15Y ell vos ensenyará un menjador gran, amoblat y preparat: aparellau allí la Pasqua pera nosaltres.
16Y partiren los deixebles, y anaren á la ciutat, y l'encontraren com los ho havía dit, y aparellaren la Pascua.
17Y arribada l'hora, hi aná ab los dotse.
18Y estant sentats y menjant á taula, los digué Jesús: En veritat vos dich, que un de vosaltres, que menja ab mi, m'entregará.
19Llavors ells comensaren á contristarse y á dirli cada hu de per sí: ¿So jo acás?
20Y ell los respongué: Un dels dotse, lo qui fica ab mi la ma en lo plat.
21Yl Fill del home va en veritat, com está escrit d'ell: emperó, ¡ay de aquell home per qui será entregat lo Fill del home! Bo li sería al tal home que may hagués nat.
22Y estant ells menjant prengué Jesús lo pá, y benehintlo lo partí, yl sel doná, y digué: Preneu, menjau; aquest es mon cos.
23Y prenent lo cálser, donadas gracias, los el doná, y begueren tots d'ell.
24Yls digué: aquesta es ma sanch del Nou Testament, que pera molts será derramada.
25En veritat vos dich, que no beuré ja de aquest fruyt de la parra, fins aquell dia quel beuré nou en lo regne de Deu.
26Y cantant l'himne, isqueren á la montanya del Oliverar.
27Y Jesús los digué: Aquesta nit tots vos escandalisaréu en mi, perqué está escrit: Feriré al Pastor, y s'esgarriarán las ovellas.
28Emperó després de ressuscitat, aniré devant de vosaltres en Galiléa.
29Y Pere li diu: Encara que tots s'escandalisian en vos, emperó jo no.
30Y Jesús li digué: En veritat te dich, que avuy aquesta nit, abans quel gall haja cantat duas vegadas, me negarás tu tres.
31Mes ell ab major firmesa deya: Encara que sia menester que jo moria juntament ab vos, nous negaré. Y lo mateix deyan també tots.
32Y anaren á una granja anomenada Gethsemaní. Y digué á sos deixebles: Sentauvos aquí, mentras que jo oria.
33Y sen portá ab ell á Pere, y á Jaume, y á Joan, y comensá á atemorisarse y á congoixarse.
34Yls digué: La mia ánima está trista fins á la mort, esperau aquí, y vetllau.
35Y havent anat un poch mes en devant, se postrá en terra, y pregava, que si era possible, passás d'ell aquella hora.
36Y digué: Abba, Pare, totas las cosas vos son possibles, apartau de mi aquest cálser; emperó no lo que jo vull, sinó lo que vos.
37Y vingué, yls trobá dormint, y digué á Pere: ¿Simó, dorms? ¿una hora no has pogut vetllar ab mi?
38Vetllau y orau, peraqué no entreu en tentació. L'esperit, en veritat, está prompte, mes la carn débil.
39Y altra vegada torná á orar, dihent las mateixas paraulas.
40Y quant retorná, los trobá novament dormint, puix sos ulls estavan pesats, y no sabían que respóndrerli.
41Y tercera vegada vingué, yls digué: Dormiu ja, y reposau. Basta: l'hora es arribada: veus aquí quel Fill del home va á ser entregat en mans de pecadors.
42Alsauvos, anem. Veus aquí, lo qui m'ha de entregar está cerca.
43Y estant ell encara parlant arribá Judas Iscariot, un dels dotse, y junt ab ell una gran turba de gent ab espasas y bastons, de part dels Prínceps dels sacerdots y dels Escribas y ancians.
44Yl traydor los havía donat un senyal, dihent: aquell á qui jo besia, ell es: preneulo y portaulo ab cuydado.
45Y quant arribá s'acercá inmediatament á ell, y li digué: Salve, Mestre, yl besá.
46A las horas ells li posaren las mans sobre, yl prengueren.
47Y un dels que estavan ab Jesús, desembaynant la espasa, ferí á un criat del sumo sacerdot, y li tallá l'orella.
48Y prenent Jesús la paraula, los digué: ¿Com si jo fos un lladre, haveu exit á péndrerme ab espasas y bastons?
49Tots los días estava ab vosaltres ensenyant en lo temple, y nom prenguereu. Emperó las Escripturas havían de cumplirse.
50Llavors desamparantlo sos deixebles, fugiren tots.
51Y un jove anava detrás d'ell, cubertas sas carns solament ab un llansol: yl prengueren.
52Emperó deixant lo llansol, s'escapá d'ells desnú.
53Y portaren á Jesús á casa del sumo sacerdot, y se juntaren tots los Sacerdots yls Escribas, yls ancians.
54Mes Pere l'anava seguint desde lluny fins á dins del palaci del sumo sacerdot, y s'estava sentat al foch ab los criats escalfantse.
55Yls Prínceps dels Sacerdots, y tot lo consell, cercavan algun testimoni contra de Jesús pera ferlo morir, y nol trobavan.
56Perqué molts testificavan falsament contra d'ell, mes no concordavan sos testimonis.
57Y alsantse uns, testificaren en fals contra d'ell, dihent:
58Nosaltres li havem ohit dir: Jo destruiré aquest temple fet de ma, y dins tres dias n'edificaré un altre sens ser fet de ma.
59Mes ni en aixó convenían los testimonis.
60Y alsantse en mitg lo sumo sacerdot, preguntá á Jesús, dihent: ¿No respons res á lo que aquestos testifican contra de tu?
61Emperó ell callava, y no respongué res. Li torná á preguntar lo sumo sacerdot, y li digué: ¿Ets tu lo Christo, lo Fill de Deu benehit?
62Y Jesús li digué: Jo so, y veuréu al Fill del home sentat á la dreta del poder de Deu, y venir en los nuvols del cel.
63Llavors lo sumo sacerdot, rompent sas vestiduras, digué: ¿Quina necessitat tenim ja de testimonis?
64Haveu ohit la blasfemia: ¿queus ne apar? Yl condemnaren tots ells á que era reo de mort.
65Y alguns comensaren á escupirli, y á taparli la cara, y á donarli cops, y li deyan: Endevina; yls criats l'abofetejavan.
66Y estant Pere abaix en lo pati, arribá una de las criadas del sumo sacerdot:
67Y quant vegé á Pere ques escalfava, li pegá una mirada, y li digué: Tu també erats ab Jesús de Nazaret.
68Emperó ell ho negá, y digué: Nil conech ni sé lo quet dius. Y sen isqué fora devant del pati, yl gall cantá.
69Y novament vehentho la criada, comensá á dir als circunstants: Aquest es un d'ells.
70Emperó ell ho negá altra vegada. Y al cap de poch, los que estavan allí deyan á Pere: Verdaderament tu ets un d'ells, perqué també ets Galiléu; y ton parlar es semblant.
71Y ell comensá á malehir, y á jurar, dihent: No conech á aqueix home de quim parlau.
72Y en aquell mateix punt cantá lo gall segona vegada. Y se recordá Pere de la paraula que Jesús li havía dit: Abans quel gall cantia duas vegadas, tum negarás tres vegadas, y comensá á plorar. CAP. XV. Jesús es presentat á Pilat, assotat, coronat de espinas, y crucificat entre dos lladres. Prodigis que succeheixen en sa mort y com fou sepultat.