Evangeli segons Marc 6
1Y havent exit d'allí, sen aná á sa patria, yl seguían sos deixebles.
2Y arribat lo dissapte, comensá á ensenyar en la Sinagoga; y molts quel ohían se maravellavan de sa doctrina, dihent: ¿De ahont trau aquest totas estas cosas? ¿y quina sabiduría es esta que se li ha donat, y tals maravellas com obra per sas mans?
3¿Nos aquest lo menestral, fill de María, germá de Jaume, y de Joseph, y de Judas, y de Simó? ¿y sas germanas no están també aquí ab nosaltres? Y s'escandalisavan d'ell.
4Y Jesús los deya: No hi ha profeta sens honra, sinó en sa patria, y en sa casa, y entre sos parents.
5Y no podía allí fer miracle algun: solament curá alguns pochs malalts posant las mans sobre d'ells.
6Y estava maravellat de l'incredulitat d'ells; y anava predicant per tots los poblets del encontorn.
7Y convocá als dotse, y comensá á enviarlos de dos en dos, yls donava potestat sobre los esperits impurts;
8Yls maná que no sen portassen res pera'l camí, ni alforja, ni pá, ni diners en lo cenyidor, sinó solament un gayato:
9Emperó que sen portassen sandalias, y que nos posassen dos túnicas.
10Yls deya: En qualsevulla part que entreu en una casa, quedauvos en ella fins que iscau d'allí.
11Y tots los que nous rebian, ni vos escoltian, al exir d'allí sacudiu la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells. En veritat vos dich, que Sodoma y Gomorra serán mes tolerablement tractadas en lo dia del judici, que aquella ciutat.
12Y exint predicavan á tots, que s'arrepentissen.
13Y llansavan molts dimonis, y ungían ab oli molts malalts, y curavan.
14Y aixó arribá á oidos del Rey Herodes, (puix son nom s'havía fet notori) y deya: Joan Baptista ha ressuscitat d'entrels morts, y per aixó s'obran prodigis en ell.
15Altres deyan: Ques Elías. Altres emperó deyan: Ques Profeta ó com un dels Profetas.
16Quant Herodes ho ohí, digué: Aquest es aquell Joan, que jo fiu degollar, lo qual ha ressuscitat d'entrels morts.
17Perquél mateix Herodes havía enviat á pendrer á Joan, y l'havía fet posar ab grillons en la presó á causa de Herodías, muller de Filipo son germá, perqué s'havía desposat ab ella.
18Puix deya Joan á Herodes: No t'es lícit tenir la muller de ton germá.
19Y Herodías l'insidiava, yl volía fer morir, emperó no podía.
20Perqué Herodes temía á Joan, sabent que era un varó just y sant, yl tenía en custodia, y per son consell feya moltas cosas, yl ohía de bona gana.
21Fins que per últim arribá un dia favorable, en que Herodes en celebració de son cumpleanys, doná un convit als magnates de sa cort, y als tribuns y als principals de la Galiléa.
22Y havent entrat la filla d'Herodías, y dansat, y agradat á Herodes y als que estavan ab ell á taula, diguél Rey á la minyona: Demanam lo que vullas, y t'ho donaré.
23Y li va jurar, dihent: Tot lo quem demanias t'ho donaré, encara que sía la meytat de mon regne.
24Y havent ella exit, digué á sa mare: ¿Que demanaré? Y ella digué: Lo cap de Joan Baptista.
25Y tornant luego á entrar apressuradament ahont estava'l Rey, demaná, dihent: Vull quem doneu en una plata lo cap de Joan Baptista.
26Yl Rey se contristá: mes per rahó del jurament, y dels que estavan á taula ab ell, no volgué disgustarla.
27Sinó que enviant un de sa guardia, li maná portar lo cap de Joan en una plata. Yl degollá en la presó,
28Y portá son cap en una plata, y lo doná á la minyona; y la minyona lo doná á sa mare.
29Y quant sos deixebles ho saberen, vingueren y prengueren son cos, yl posaren en un sepulcre.
30Y reunintse los apóstols ab Jesús, li contaren tot lo que havían fet y ensenyat.
31Yls digué: Veniu, apartemnos á un lloch solitari, y descansau un poch. Puix eran molts los que anavan y venían, y no tenían temps ni pera menjar.
32Y entrant en una barca, se retiraren á un lloch desert y apartat.
33Y molts los vegeren com sen anavan, yls conegueren; y concordaren allí á peu de totas las ciutats, y arribaren abans qu'ells.
34Y al desembarcar, vegé Jesús una gran multitut, y tingué compassió d'ells, perqué eran com ovellas que no tenen pastor, y comensá á ensenyarlos moltas cosas.
35Y com fos ja tart, s'acercaren á ell sos deixebles, y li digueren: Desert es aquest lloch, y l'hora es ja passada:
36Despediulos, y peraqué vajen á las granjas y poblets de la comarca, y comprian pans, perqué no tenen res pera menjar.
37Y ell responent los digué: Donaulos vosaltres de menjar. Y li digueren: ¡Que! ¿anirém á comprar pans per doscents diners, yls donarém que menjar?
38Y ell los diu: ¿Quants pans teniu? Anau, y veheuho. Y quant ho hagueren vist, diuhen: Cinch y dos peixos.
39Yls maná quels fessen sentar á tots en pletas sobre l'herba.
40Y s'assentaren en pletas de cent en cent, y de cinquanta en cinquanta.
41Y prenent los cinch pans y los dos peixos, alsant los ulls al cel, benehí, y partí los pans, yls doná á sos deixebles peraquéls presentassen á la gent, y ell repartí entre tots los dos peixos.
42Y ne menjaren tots, y quedaren saciats.
43Y alsaren las sobras, y ompliren dotse coves dels bussins y dels peixos.
44Yls que ne menjaren eran cinch mil homes.
45Y luego doná pressa á sos deixebles peraqué entrassen en la barca, y anassen antes que ell á Bethsayda, al altre costat del estany, mentras que ell despedía al poble.
46Y després quels hagué despedit, sen aná á orar en la montanya.
47Y essent ja tart, estava la barca en mitg del mar, y ell sol en terra;
48Y vehentlos remar ab gran fatiga, puix lo vent los era contrari; y cerca de la quarta vetlla de la nit, vingué cap á ells caminant sobre del mar, y volía deixarlos detrás.
49Emperó ells quant lo vegeren caminar sobre del mar, pensaren que eran un fantasma, y exclamaren.
50Puix tots lo vegeren, ys turbaren. Emperó inmediatament parlá ab ells, yls digué: Teniu bon ánimo, so jo, no temau.
51Y sen pujá ab ells á la barca, y pará lo vent: y ells mes y mes se pasmavan en son interior.
52Perqué encara no havían comprés lo dels pans, puix son cor estava obcecat.
53Y quant estigueren al altra banda, vingueren al territori de Genesarét, y atracaren á terra.
54Y havent exit de la barca, al instant lo conegueren.
55Y recorrent tota aquella comarca, li portavan de tota ella los malalts en sos llits, tant prest com ohiren que estava allí.
56Y en qualsevulla part que entrás, en llochs, en granjas, ó en ciutats, posavan los malalts en los carrers, y li suplicavan que almenos los permetés tocar la bora de son vestit; y tots quants la tocavan quedavan sans. CAP. VII. Jesús reprén la hipocresía y superstició dels Fariséus. Fe gran de la Cananéa, per la qual deslliura del dimoni á sa filla. Cura á un home sort y mut.