Evangeli segons Lluc 24
1Y lo primer dia de la semana, anaren aquestas donas de bon matí al sepulchre, portant los aromatichs que havían preparat.
2Y trobaren remoguda la llosa del sepulchre.
3Mes havent entrat dins, no trobaren lo cos del Senyor Jesús.
4Y quedant ab aqueix motiu molt consternadas, veus aquí ques aparegueren devant d'ellas dos homes ab vestiduras resplandents.
5Y estant ellas atemorisadas, y tenint lo rostro inclinat á terra, ells las digueren: ¿Perqué buscan entrels morts al que está viu?
6No está aquí, sinó que ha ressuscitat: recordaus del modo queus parlá estant encara en Galiléa,
7Dihent: Es menester quel Fill del home sia entregat en mans dels homes pecadors, y que sia crucificat, y que ressuscitia al tercer dia.
8Llavors se recordaren de las paraulas d'ell.
9Y isqueren del sepulchre, y anaren á contar tot aixó als onse Apóstols y á tots los demés.
10Y las que referiren als Apóstols aquestas cosas, eran María Magdalena, y Joana, y María mare de Jaume, y las demés que estavan ab ellas.
11Y ells tingueren per un desvari estas paraulas, y no las cregueren.
12Emperó alsantse Pere, corregué al sepulchre: y abaixantse, vegé deixada allí sola la mortalla, y sen torná admirat de lo que havía vist.
13Y veus aquí que dos d'ells aquell mateix dia anavan á un lloch anomenat Emmaús, que distava de Jerusalem xixanta estadis.
14Y conversavan sobre lo que havía passat.
15Y mentres estavan parlant y conferenciant l'un ab l'altre, y assolintlos Jesús, caminava en companyía d'ells.
16Emperó sos ulls estavan com detinguts, peraqué nol coneguessen.
17Yls digué: ¿Qué estau platicant entre vosaltres en lo camí? ¿peraqué estau tristos?
18Un d'ells anomenat Cleofas, prenent la paraula, li digué: ¿Sols tu ets tan foraster en Jerusalem, que no sapias lo que ha passat allí aquestos dias?
19Ell los digué: ¿Qué? Lo de Jesús Nazaret, respongueren, que fou un gran Profeta en obras y en paraulas devant de Deu y de tot lo poble.
20Y com los Prínceps dels Sacerdots y nostres Senadors l'entregaren peraqué fos condemnat á mort, y l'han crucificat:
21Emperó nosaltres esperavam que ell sería lo qui rescataría á Israel; y no obstant després de tot aixó, avuy es lo tercer dia després que han succehit estas cosas.
22Es veritat que algunas donas de las que estavan ab nosaltres nos pasmaren, perqué havent anat antes de dia á son sepulchre,
23Y no havent trobat son cos, tornaren, dihent: Que havían vist una visió d'ángels los quals diuhen que víu.
24Y alguns de nosaltres havent anat també al sepulchre, han trobat totas las cosas com las donas las havían referit; mes á ell nol trobaren.
25Y ell los digué á las horas: ¡O necis y tardos de cor pera creurer tot lo que los Profetas han dit!
26Puix ¿no era menester quel Christo patís aquestas cosas, y entrás axí en sa gloria?
27Y comensant per Moysés, y en seguida per tots los Profetas, los explicava en totas las Escripturas lo que s'havía dit d'ell.
28Y al acercarse al castell ahont anavan, ell feu mostras de passar endevant.
29Emperó ells lo detingueren per forsa, dihent: Quédat ab nosaltres, perqué es ja tart y lo dia declinat. Y entrá ab ells:
30Y estant junts á taula, prengué lo pá y lo benehí, y havent lo partit, los el doná.
31Ab lo que sels obriren los ulls, yl conegueren; y ell dels ulls d'ells se desvanesqué.
32Y se deyan l'un á l'altre: ¿No es veritat que sentíam nostre cor abrasarse, quant nos parlava en lo camí, y nos explicava las Escripturas?
33Y alsantse inmediatament, sen tornaren á Jerusalem; y trobaren congregats als onse Apóstols y als que estavan ab ells,
34Dihent: Verdaderament lo Senyor ha ressuscitat, y s'ha aparegut á Simó.
35Y ells contaren lo quels havía succehit en lo camí, y com l'havían conegut al partir lo pá.
36Mentres estavan parlant de aquestas cosas, se presentá Jesús en mitg d'ells, yls digué: La pau sia en vosaltres; so jo, no temau.
37Emperó ells turbats y espantats, pensavan que veyan algun esperit.
38Yls digué: ¿Perqué estau torbats, y perqué alsau tals pensaments en vostres cors?
39Mirau mas mans y mos peus: Jo mateix so: palpau y considerau que un esperit no te carn ni ossos, com vosaltres veheu que jo tinc.
40Y dit aixó, los mostrá las mans y los peus.
41Emperó com ells encara no acabassen de créurel, estant transportats de goitg y admiració, los digué: ¿Teniu aquí alguna cosa pera menjar?
42Y ells li presentaren un bussí de peix fregit y una bresca.
43Y havent menjat devant d'ells, prengué las sobras y los las doná.
44Yls digué: Aquestas son las paraulas que jous deya quant encara estava ab vosaltres; que era necessari ques cumplís tot quant está escrit de mi en la lley de Moysés, y en los Profetas, y en los Salms.
45Llavors los obrí l'enteniment peraqué entenguessen las Escripturas,
46Yls digué: Axí estava escrit, y axí era menester quel Christo patís, y que ressuscitás d'entre los morts al tercer dia;
47Y que en son nom se predicás la penitencia y la remissió dels pecats á totas las nacions, comensant per Jerusalem.
48Y vosaltres sou testimoni d'aquestas cosas.
49Y jo vaig á enviarvos la promesa de mon Pare: mes entre tant permaneixeu aquí en la ciutat de Jerusalem, fins que estigau revestits del poder de dalt.
50Després los guiá fora, camí de Bethania, y alsant las mans los benehí.
51Y mentres los benehía s'anava separant d'ells, y era elevat al cel. 51 Y haventlo adorat, sen tornaren á Jerusalem ab gran goitg:
52Y estavan sempre en lo temple alabant y benehint á Deu. Amen.