Evangeli segons Mateu 11
1Y succehi, que quant Jesús acabá de donar aquestas instruccions á sos dotse deixebles, passá d'allí á ensenyar y predicar en las ciutats d'ells.
2Y havent ohit Joan, estant en la presó, las obras de Christo, enviá dos de sos deixebles,
3A preguntarli: ¿Sou vos lo qui ha de venir, ó havem de esperar á un altre?
4Y responent Jesús los digué: Anau y contau á Joan lo que haveu vist y oit:
5Los cegos veuhen, los coxos caminan, los lleprosos se quedan nets, los sords ouhen, los morts ressuscitan, y es anunciat l'Evangeli als pobres.
6Y benaventurat aquell que no pendrá escándol de mi.
7Y tantost com ells sen anaren, comensá Jesús á parlar de Joan á la gent, dihent: ¿Ques lo que isquereu á veure en lo desert? ¿Una canya agitada del vent?
8Mes, ¿ques lo que isquereu á veure? ¿Un home vestit malament? Certament quels que vesteixen ab mollesa, en casa dels reys están.
9¿A qui donchs isquereu á veure? ¿A un Profeta? Certament vos dich, y encara mes que Profeta.
10Puix aquest es de qui está escrit: Veus aquí, jo envío mon ángel devant ton rostro, lo qual aparellará lo teu camí devant de tu.
11En veritat vos dich: que entre los nats de donas, no s'alsá ningú major que Joan Baptista: emperó aquell ques lo mínim en lo regne del cel, es mes gran qu'ell.
12Y desde los dias de Joan Baptista fins ara, lo regne del cel pateix violencia, y los violents l'arrebatan.
13Perqué tots los Profetas y la Lley, fins á Joan, han profetisat.
14Y si ho voleu rebrer, ell es aquell Elías que ha de venir.
15Qui te orellas per oir, oyga.
16Mes, ¿á qui compararé jo aquesta generació? Es semblant á uns noys que están assentats en la plassa, y cridant á sos companys,
17Los diuhen: Vos cantarem, y no dansareu; nos lamentarem, y nous planguereu.
18Puix vingué Joan que no menjava ni bebía, y diuhen: Está possehit del dimoni.
19Vingué lo Fill del home que menja y beu, y diuhen: Veus aquí un glotó y un vinós, amich de Publicans y de pecadors. Emperó la Sabiduría fou justificada per sos fills.
20A las horas comensá á rependrer á las ciutats en que s'havian obrat moltíssims de sos miracles, perqué no s'havían arrepentit.
21¡Ay de tu, Chorozain! ¡Ay de tu, Bethsaida! que si en Tiro y en Sidon s'haguessen obrat las maravellas que s'han obrat en vosaltres, temps ha que cuberts de cendra y cilici s'haurían arrepentit.
22Per lo tant jous dich: Que hi haurá menos rigor pera Tyro y Sidon, que pera vosaltres en lo dia del judici.
23Y tu, Cafarnaum, quet has alsat fins al cel, baixarás fins al infern. Perqué si en Sodoma s'haguessen obrat las maravellas ques han obrat en tu, tal vegada hauría permanescut fins al dia d'avuy.
24Per lo tant vos dich, que en lo dia del judici menos rigor hi haurá pera la terra de Sodoma que pera tu.
25En aquell temps responent Jesús digué: Vos glorifico, Pare, Senyor de cel y terra, perqué ocultareu aquestas cosas als sabis y als prudents, y las haveu declaradas als petits.
26Axí es, Pare; perqué axí fou de vostre agrado.
27Mon Pare posá en mas mans totas las cosas. Y ningú coneix al Fill, sinól Pare; ni ningú coneix al Pare, sinól Fill, y aquell á qui lo Fill ho haurá volgut revelar.
28Veniu envers mi tots los que estau cansats y agoviats, y jous descansaré.
29Preneu mon jou sobre vosaltres, y apreneu de mi que so mans y humil de cor, y trobaréu lo descans pera vostras ánimas.
30Puix ques suau mon jou, y lleugera ma cárrega. CAP. XII. Los Deixebles cullen espigas en dissapte. Jesu-Christ los defensa de la murmuració dels Fariséus. Cura á un home que tenia seca una ma, y á un endemoniat cego y mut. Parla del pecat contra del Esperit Sant. Senyal de Jonás. Ninivitas. Reyna del mitgdia.