Evangeli segons Mateu 21
1Y al acercarse á Jerusalem, quant arribaren á Bethphage, prop de la montanya del Oliverar, Jesús enviá dos de sos deixebles,
2Dihentlos: Anau á aquell lloch que está devant de vosaltres, y luego trobaréu una somera fermada, y un pollí ab ella: desfermaula y menáumels.
3Y si algú vos digués res, responeuli quel Senyor los ha menester; y tot seguit los deixará.
4Y tot aixó fou fet peraqués cumplís lo que havia dit lo Profeta, que diu:
5Diheu á la filla de Sion: Mira que ton Rey ve, ple de mansuetut, envers tu, assentat sobre una somera y son pollí, fill de la que está avesada al jou.
6Y los deixebles sen anaren, y feren lo quels havía manat Jesús,
7Y menaren la somera y lo pollí, y posaren sobre d'ells sos vestits, y lo feren assentar demunt.
8Y una gran multitut de gent estenía sas vestiduras en lo camí; y altres tallavan ramas d'arbres y las estenían en lo camí.
9Y la turba que anava devant, y la que venía detrás, cridavan, dihent: ¡Hosana al Fill de David! ¡Benehit sial qui ve en lo nom del Senyor! ¡Hosana en las alturas!
10Y havent entrar en Jerusalem, se conmogué tota la ciutat, dihent: ¿Qui es aquest?
11Y la gent responía: Aquest es Jesús lo Profeta de Nazaret de Galiléa.
12Y entrá Jesús en lo temple de Deu, y treya fora á tots los que venían y compravan en lo temple; y trabucá las taulas dels cambiadors, yls sitis dels que venían palomas;
13Yls digué: Escrit está: Ma casa será anomenada casa de oració: emperó vosaltres l'haveu convertida en cova de lladres.
14Y s'acercaren á ell cegos y coixos en lo temple yls curá.
15Mes vehent los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas las maravellas que havia fet, y als petits clamant en lo temple, y dihent: ¡Hosana al Fill de David! se indignaren,
16Y li digueren: ¿No ohiu lo que aquestos diuhen? Y Jesús los respongué: Sí, ¿no haveu vosaltres llegit, que de la boca dels petits y dels que maman tragueres alabansa perfeta?
17Y deixantlos sen aná fora de la ciutat á Bethania, y se quedá allí.
18Yl endemá dematí, quant tornava á la ciutat, tingué fam.
19Y vehent una figuera prop del camí s'acercá á ella, y no trobanthi mes que fullas li digué: Per maymés nasca fruit de tu. Y al punt quedá seca la figuera.
20Y quant los deixebles vegeren aixó, se maravellaren y deyan: ¡Com s'ha secat al instant la figuera!
21Jesús responent los digué: En veritat vos dich, que si tinguesseu fe, y no dubtasseu, no tant solament faríau lo de la figuera, sinó que si diguesseu á esta montanya: Apártat y tírat al mar, se verificaría.
22Y totas las cosas que demaneu en la oració, tenint fe, las conseguiréu.
23Y havent anat al temple, los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble s'acercaren á ell en ocasió en que estava ensenyant, y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿Y quit ha donat tal potestat?
24Responent Jesús los digué: També jous vull preguntar una cosa, que si me la diheu, vos diré igualment ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
25¿Lo baptisme de Joan d'ahont era? ¿Del cel ó dels homes? Y ells discurrian entre sí, dihent:
26Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Puix perqué nol creguereu? Y si dihem, dels homres, temem al poble; perqué tothom tenía á Joan per un Profeta.
27Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y ell los digué: Ni jous diré donchs ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
28¿Emperó queus apareix? Un home tenía dos fills, y acercantse al primer li diu: Fill, ves avuy á treballar en ma vinya.
29Y responent ell li digué: No vull anarhi. Emperó després s'arrepentí, y sen hi va anar.
30Y acostantse al altre li digué del mateix modo; y ell responent digué: Ja hi vaig, Senyor; mes no hi va anar.
31¿Qual dels dos feu la voluntat del Pare? Ells diuhen: Lo primer. Jesús los diu: En veritat vos dich, que los Publicans y las rameras vos passarán devant en lo regne de Deu.
32Puix vingué Joan á vosaltres per lo camí de la justicia, y vosaltres nol creguereu: y los Publicans y las rameras lo cregueren, y vosaltres vehent aixó nous arrepentireu després pera créurerlo.
33Ohiu un'altra parábola: Hi havía un pare de familias que plantá una vinya, y la rodejá de una tanca, y cavant feu allí un cup, y edificá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y s'ausentá lluny.
34Y quant s'acercá la cullita dels fruits, enviá sos criats als pagesos, peraqué percibissen los fruits d'ella.
35Emperó los pagesos agarraren als criats, feriren á un, mataren á un altre, y al altre l'apedregaren.
36Novament enviá altres criats en major número quels primers, y foren tractats del mateix modo.
37Finalment los enviá son fill, dihent: Tindrán respecte á mon fill.
38Emperó los pagesos quant vegeren al fill, digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y tindrém sa herencia.
39Y agarrantlo, lo tragueren fora de la vinya, y lo mataren.
40Quant vinga l'amo de la vinya, ¿quels fará á estos pagesos?
41Ells li digueren: Destruirá als perversos miserablement, y arrendará sa vinya á altres pagesos, que á son degut temps li pagarán lo fruit.
42Jesús los diu: ¿No haveu llegit may en las Escripturas: La pedra que recusaren los que edificavan, eixa fou feta cap de cantonada? Aixó fou fet per lo Senyor, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
43Per lo tant vos dich, queus será llevat lo regne de Deu, y donat á gent que produhesca fruits d'ell.
44Y qualsevol que cayga sobre aqueixa pedra será romput, y aquell sobre qui ella cayga será fet engrunas.
45Y quant los Prínceps dels Sacerdots y los Fariséus ohiren sas parábolas, comprengueren que parlava d'ells.
46Y discorrent com péndrerlo tingueren por del poble, perqué era mirat com á Profeta. CAP. XXII. Parábola del Rey que convidá á las esposallas de son fill. Si ha de pagarse lo tribut al César. Doctrina sobre la resurrecció. Amor de Deu y del prohisme. Christo fill y Senyor de David.