Evangeli segons Mateu 25
1Llavors lo regne del cel será semblant á deu verges, que prenent sas llanternas exiren á rebrer al Espós.
2Emperó cinch d'ellas eran fatuas, y las altras cinch prudents.
3Y las cinch fatuas, havent pres sas llanternas, no sen portaren oli.
4Emperó las discretas sen portaren oli en sos vasos, junt ab las llanternas.
5Y com tardás á venir l'Espós, s'endormiscaren totas, y se quedaren dormidas.
6Y á mitja nit s'ohí un clamor: Mirau que ve l'Espós, exiu á rebrerlo.
7Llavors s'alsaren totas aquellas verges, y compongueren sas llanternas.
8Y las fatuas digueren á las prudents: Donaunos oli del vostre, puix nostras llanternas s'apagan.
9Mes las prudents respongueren, dihent: Com tal vegada no bastaría pera nosaltres y pera vosaltres, anau abans als quel venen, y compraune pera vosaltres.
10Y mentres que ellas foren á comprarlo, vingué l'Espós, y las que estavan á punt entraren ab ell á las esposallas, y la porta fou tancada.
11Al últim vingueren també las altras verges, dihent: Senyor, Senyor, obriunos.
12Mes ell respongué dihent: En veritat vos dich, que nous conech.
13Vetllau donchs, pues no sabeu lo dia ni l'hora en que ha de venir lo Fill del home.
14Perqué aixó es com un home, que al anarsen lluny, cridá á sos criats, yls entregá sos bens.
15Y al un li doná cinch talents, al altre dos, y al altre un, á quiscun segons sa capacitat, y sen aná inmediatament.
16Donchs aquell que havía rebut los cinch talents, sen aná á negociar ab ells, y ne guanyá altres cinch.
17E igualment aquell quen havía rebut dos, ne guanyá també altres dos.
18Emperó aquell quen havía rebut un, sen aná y cavá en terra, y escondí allí lo diner de son senyor.
19Al cap de molt temps, vinguél senyor de aquells criats, yls cridá á comptes.
20Y arribant aquell que havía rebut los cinch talents, n'hi presentá altres cinch, dihent: Senyor, cinch talents m'entregareu vos, veusen aquí altres cinch que jo n'he guanyat.
21Son senyor li digué: Molt be, criat fiel y bo, ja que fores fiel en lo poch, jot posaré sobre lo molt, entre en lo goig de ton senyor.
22Y s'acercá també aquell que havía rebut los dos talents, y digué: Senyor, dos talents m'entregareu vos, aquín teniu altres dos quen he guanyat.
23Son senyor li digué: Molt be, criat fiel y bo, ja que fores fiel en lo poch jot posaré sobre lo molt, entra en lo goig de ton senyor.
24Y havent arribat també aquell que havía rebut un talent, digué: Senyor, jo sé que sou un home de carácter dur, que segau allá ahont no haveu sembrat, y que arreplegau allá ahont no haveu escampat.
25Y possehit de temor men aní, y vaig escondir ton talent en la terra: aquí teniu lo ques vostre.
26Y responentli son senyor, li digué: Criat dolent y peresós, tu sabías que sego allá ahont no sembro, y que arreplego allá ahont no he espargit.
27Donchs debías haver donat mon diner als cambiadors, y al venir jo hauría rebut certament ab usura lo que era meu.
28Preneuli puix lo talent, y donaulo al que té deu talents.
29Puix á quiscun tinga, li será donat, y tindrá abundancia; emperó al que no tinga, li será llevat fins alló que apareix que té.
30Y al criat inútil tiraulo á las tenebras exteriors: allí serán los plors yl cruxir de dents.
31Quan vinga lo Fill del home en sa majestat, y tots los sants ángels ab ell, llavors s'assentará sobrel trono de sa magestat.
32Y totas las gents se juntarán devant d'ell, y separará los uns dels altres, axí com lo pastor separa las ovellas dels cabrits.
33Y posará las ovellas á sa ma dreta, y los cabrits á l'esquerra.
34A las horas dirá lo Rey als que están á sa dreta: Veniu, benehits de mon Pare, possehiu lo regne que vos está preparat desde la fundació del mon.
35Puix yo tinguí fam, y me donareu menjar: tinguí sed, y me donareu beurer: era foraster, y me allotjareu:
36Desnú, y me cubrireu: malalt, y me visitaren: estava en la presó, y me vinguereu á veurer.
37Llavors li respondrán los justos, dihent: Senyor, ¿quant vos vegerem ab fam, y vos donarem menjar? ¿ó ab sed, y vos donarem beurer?
38¿Y quant vos vegerem foraster, y vos allotjarem? ó desnú, y vos vestirem?
39¿O quant vos vegerem malalt, y en la presó, y vos anarem á veurer?
40Y responent lo Rey dirá: En veritat vos dich, que sempre y quant lo haveu fet ab un de aquestos petits mos germans, ho haveu fet ab mi.
41Llavors dirá també als que están á l'esquerra: Apartaus de mi, malehits al foch etern, que está aparellat peral diable y pera sos ángels.
42Puix tinguí fam, y nom donareu menjar: tinguí sed, y nom donareu beurer:
43Era foraster, y nom allotjareu: estava desnú, y nom cubrireu: malalt, y en la presó, y nom vinguereu á veurer.
44Llavors ells també li respondrán, dihent: Senyor, ¿quant vos havem vist ab fam, ó ab sed, ó foraster, ó desnú, ó malalt, ó en la presó, y nous havem servit?
45A las horas los respondrá ell, dihent: En veritat vos dich, que sempre que nou fereu ab un d'aquestos petits, tampoch ho fereu ab mi.
46Y anirán aquestos al suplici etern; y los justos á la vida eterna. CAP. XXVI. Cena de Jesús en Bethania, ahont una dona derrama bálsam sobre d'ell. Cena del anyell pasqual en Jerusalem, en la qual parlá de la trahició de Judas. Institució de la Eucharistia. Presa y sentencia de Jesús. Negacions y arrepentiment de Sant Pere.