Evangeli segons Mateu 22
1Y responent Jesús, los torná á parlar de nou ab parábolas, dihent:
2Lo regne del cel es semblant á un Rey que feu las esposallas pera son fill.
3Y enviá sos criats á que cridassen als convidats á las esposallas; emperó ells no hi volgueren venir.
4Enviá de nou altres criats, dihent: Diheu als convidats, Veus aquí he aparellat mon dinar, mos toros, y los demes animals grassos son ja morts, tot está á punt. Veniu á las esposallas.
5Ells emperó no feren cas, y sen anaren, l'un á sa granja, y l'altre á son tráfic.
6Yls altres agarraren als criats, y després de haverlos ultrajat, los mataren.
7Yl Rey quant ho sabé s'irritá, y enviant sos exercits acabá ab aquells homicidas, é incendiá sa ciutat.
8Llavors digué á sos criats. Las esposallas certament están aparelladas; emperó los que havían estat convidats no eran dignes.
9Anau donchs á las exidas dels camins, y á tots quants trobeu convidaulos á las esposallas.
10Y havent exit sos criats als camins, reuniren tots los que trobaren, bons y dolents, y s'umpliren las esposallas de convidats.
11Quant entrá lo Rey pera veurer als hostes, vegé allí un home que no anava vestit ab robas d'esposallas:
12Y li digué: ¿Amich, com es que has entrat aquí no anant vestit d'esposallas? Emperó ell callá.
13Llavors lo Rey digué á sos criats: Lligaulo de peus y mans, y tiraulo á las tenebras exteriors: allí serán los plors yl cruxir de dents.
14Puix molts son los cridats, y pochs los elegits.
15A las horas los Fariséus sen anaren, y tingueren consell sobre com podrían sorpendrel en lo que parlás.
16Y li envían sos deixebles junt ab los Herodians, dihent: Mestre, sabem quets home verídich, y que ensenyas lo camí de Deu en veritat, y que not cuydas de ningú, perqué no miras la persona dels homes.
17Dígans donchs, ¿quet apareix? ¿es lícit ó no donar tribut al César?
18Emperó Jesús coneixent la malicia d'ells, digué: ¿Perquém tentau hipócritas?
19Mostraume la moneda del tribut. Y ells li presentaren un diner.
20¿Y Jesús los digué: ¿De qui es eixa efigie é inscripció?
21Li responen: Del César. Llavors los digué: Puix pagueu al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
22Y al ohir aixó se maravellaren, y deixantlo sen anaren.
23En aquell dia s'acercaren á ell los Saducéus, que diuhen no hi ha resurrecció, y li preguntaren,
24Dihent: Mestre, Moysés digué: Si morís algú sens fill, desposis son germá ab sa muller, y donia successió á son germá.
25Donchs havía entre nosaltres set germans, y haventse casat lo primer morí, y per no haver tingut successió, deixá sa muller á son germá.
26Y lo mateix feu lo segon, y lo tercer, fins al seté.
27Y després de tots morí també la muller.
28Donchs en la resurrecció, ¿de quin sels set será la muller? puix ella de tots ho fou.
29Y responent Jesús los digué: Anau errats, no entenent las Escripturas, ni poder de Deu.
30Perqué en la resurrecció, ni s'esposarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com ángels de Deu en lo cel.
31Y de la resurrecció dels morts, ¿no haveu llegit lo que vos te dit Deu:
32Jo so lo Deu d'Abraham, y lo Deu d'Isaac, y lo Deu de Jacob? No es Deu de morts sinó de vius.
33Y al ohir aixó la gent se maravellava de sa doctrina.
34Emperó los Fariséus, quant ohiren que havía fet callar als Saducéus, se juntaren en consell.
35Y un d'ells, que era Doctor en la Lley, li preguntá pera tentarlo:
36Mestre, ¿quin es lo gran manament de la Lley?
37Jesús li respongué: Amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment.
38Aquest es lo mes gran y lo primer manament.
39Y lo segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
40De aquestos dos manaments dependeix tota la Lley y los Profetas.
41Y estant junts los Fariséus, Jesús los preguntá,
42Dihent: ¿Queus apar de Christo? ¿de qui es fill? Li responen: De David.
43Y ell los diu: ¿Puix com es que David en esperít l'anomena Senyor, dihent:
44Diguél Senyor á mon Senyor: Assentat á ma dreta, fins que posia tos enemichs pera peanya de tos peus?
45Donchs si David l'anomena Senyor, ¿com es ell son fill?
46Y ningú lo podía respondrer paraula, ni desde aquel dia se atreví ningú á ferli mes preguntas. CAP. XXIII. Condemna Jesús lo rigor extremat dels Fariséus en la doctrina que ensenyan al poble. Parla de sa hipocresía y superbia: de las falsas explicacions que donan á la lley: de la mort violenta dels Profetas, y de la destrucció de Jerusalem.