Evangeli segons Mateu 8
1Quant hagué baixat de la montanya, lo seguí molta gent:
2Y veus aquí vingué un lleprós, y l'adorava dihent: Senyor, si vos voleu podeu ferme net.
3Y extenent Jesús la ma, lo tocá dihent: Vull, sias net. Y inmediatament quedá netejada sa llepra.
4Y li digué Jesús: Mira, nou digas á ningú; sino vesten, presentat al Sacerdot, y ofereix lo do que maná Moysés pera testimoni d'ells.
5Y havent entrat en Cafarnaum, s'acercá á ell un Centurió, pregantli,
6Y dihentli: Senyor, mon sirvent jau en casa paralítich, y está fortament atormentat.
7Y Jesús li digué: Jo hi aniré y lo curaré.
8Y responent lo Centurió, digué: Senyor, yo no so digne de que vos entreu en ma casa; mes diheu tant sols una paraula, y quedará sa mon sirvent.
9Puix jo també so home constituit baix authoritat que tinch soldats á mas ordres, y dich á un: Ves, y va; y á un altre: Vina, y ve: Y á mon sirvent: Fes aixó, y ho fa.
10Quant Jesús oygué aixó, se maravellá, y digué als quel seguían: En veritat vos dich, que no he trobat fe tan gran en Israel.
11Y vos dich, que vindrán molts d'Orient y d'Occident, y s'assentarán ab Abraham, y Isaac, y Jacob, en lo regne del cel.
12Peró los fills del regne serán llansats á las tenebras exteriors: allí serán los plors y lo cruxir de dents.
13Y digué Jesús al Centurió: Vesten; y axí com has cregut, axí te sia fet. Y en aquell punt quedá sa lo sirvent.
14Y havent arribat Jesús á la casa de Pere, vegé á sa sogra jahent en lo llit, y ab febre.
15Y li tocá la ma, y la deixá la febre; y s'aixecá, y los servia.
16Y vingut lo vespre, li presentaren molts esperitats; y ab sa paraula llansava los esperits, y curá á tots los que estaban malalts.
17Peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta Isaías, que digué: Ell mateix prengué nostres mals, y carregá ab nostras dolencias.
18Mes com Jesús vegés una gran turba al entorn seu, maná ques passás al altre costat del estany.
19Y acercántseli un Escriba, li digué: Mestre, jous seguiré á qualsevol part que aneu.
20Y Jesús li digué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo fill del home no té ahont reclinar lo cap.
21Y un de sos deixebles li digué: Senyor, deixaume anar primer, y enterrar mon pare.
22Emperó Jesús li digué: Segueixme, y deixa quels morts enterrian sos morts.
23Y entrant ell en una barca, lo seguían sos deixebles.
24Y veus aquí que lo mar s'alborotá en tanta manera, que las olas cubrian la barca; mes ell dormía.
25Y sos deixebles s'acercaren á ell, y lo despertaren, dihent: Senyor, salvaunos que pereixem.
26Y Jesús los digué: ¿De que temeu, homes de poca fe? Y alsantse inmediatament maná als vents y al mar, y se seguí una gran bonansa.
27Y los homes se maravellaren, y deyan: ¿Qui es aquest á qui los vents y lo mar obeheixen?
28Y habent passat Jesús desde l'altra part del estany, á la terra dels Gerasséns, vingueren á son encontre dos esperitats, que exian de las sepulturas, de tal manera ferotges, que ningú podía transitar per aquell camí.
29Y comensaren luego á cridar dihent: ¿Que tenim nosaltres que veurer ab vos, Jesús fill de Deu? ¿Haveu vingut aquí á atormentarnos antes de temps?
30Y no molt lluny d'ells estava pasturant una gran ramada de porcs.
31Y los dimonis li pregavan dihent: Sins trayeu d'aquí, enviaunos á la ramada de porcs.
32Y los digué: Anau. Y ells exiren, y sen anaren als porcs; y veus aquí tota la ramada corregué furiosament, y per un barranc se precipitaren en lo mar; y moriren ofegats en las ayguas.
33Y los pastors fugiren, y arribant á la ciutat ho referiren tot, junt ab lo cas dels esperitats.
34Y luego tota la ciutat isqué al encontre de Jesús, y quant lo vegeren li pregavan que sen anás fora de sos termes. CAP. IX. Cura lo Senyor á un paralítich. Murmuració dels Escribas. Vocació de Matheu lo Publicá. Respon als Fariséus quel calumnian. Deslliura á una dona d'un fluix de sanch. Ressucita á una minyona, y dona vida á dos cegos. Cura á un esperitat mut, y obra altres miracles. Parábola de la cullita y dels treballadors.