Evangeli segons Mateu 10
1Y havent convocat á sos dotse deixebles, los doná poder sobre los esperits impurs, pera llansarlos, y pera curar tot mal y tota dolencia.
2Y los noms dels dotse Apóstols son aquestos: Lo primer Simó, anomenat Pere, y Andreu son germá.
3Jaume del Zebedeu, y Joan son germá; Felip y Barthomeu; Thomas y Matheu lo Publicá; Jaume de Alfeu, y Tadeu;
4Simó Cananeu, y Judas Iscariot, aquell quel entregá.
5Jesús enviá aquestos dotse, manantlos, y dihent: No aneu per lo camí dels Gentils, ni entreu en las ciutats dels Samaritans:
6Ans be anau á las ovellas perdudas de la casa de Israel.
7Anau y predicau, dihent: Que s'ha acercat lo regne del cel.
8Curau malalts, ressuscitau morts, netejau lleprosos, llansau dimonis: donau graciosament lo que graciosament habeu rebut.
9No porteu or, ni plata, ni diners en vostras faixas:
10Ni alforja per lo camí, ni dos túnicas, ni calsat, ni bastó; perqué qui treballa, es mereixedor de son aliment.
11Y en qualsevol ciutat ó vila en que entreu, preguntau qui hi ha digne en ella; y permaneixeu allí fins que marxeu.
12Quant entreu en una casa, saludaula dihent: La pau sia en aquesta casa.
13Y si la tal fos digna, vostra pau vindrá sobre ella: emperó si nou fos, vostra pau retornará á vosaltres.
14Y tot aquell que nous rebia, ni oyga vostras pláticas, al exir fora de la casa ó de la ciutat, sacudíu la pols de vostres peus.
15En veritat vos dich: Que en lo dia del Judici, será menor lo rigor pera la terra dels de Sodoma y de Gomorra, que per'aquella ciutat.
16Mirau que jous envío com ovellas en mitg de llops. Siau donchs prudents com las serpents, y sencills com las palomas.
17Y guardaus dels homes. Perqué vos entregarán á sos consells, y vos assotarán en las Sinagogas;
18Y per amor de mi seréu conduhits devant dels governadors y dels reys, en testimoni contra d'ells y dels Gentils.
19Y quant vos entreguian, no penseu ni lo que haveu de dir, ni de quina manera: perqué en aquella hora seus donará lo que hajau de parlar.
20Puix no sou vosaltres los que parlau, sinó l'Esperit de vostre Pare que parla en vosaltres.
21Y lo germá entregará á la mort á son germá, y lo pare á son fill: y s'alsarán los fills contra dels pares, y los farán morir.
22Y per causa meva sereu aborrits de tothom; emperó aquell que perseveria fins al fi, aqueix se salvará.
23Y quant vos perseguescan en una ciutat, fugiu á un altra. En veritat vos dich, que no acabaréu ab las ciutats de Israel fins que vinga lo Fill del home.
24No es lo deixeble mes quel mestre, ni lo sirvent mes que son amo.
25Bástali al deixeble lo ser com son mestre, y al sirvent com son amo. ¿Si al pare de familias l'apellidaren Beelzebub, quant mes á sos domestichs?
26Emperó nols temau; perqué res hi ha encubert, que no s'hajia de descubrir; ni res ocult, que no s'hajia de saber.
27Lo que jous dich en tenebras, diheuho en la llum; y lo que ohiu á l'orella, predicauho en los terrats.
28Y no temau als que matan lo cos, y no poden matar l'ánima; ans be temeu al que pot llansar cos y ánima al infern.
29¿Per ventura nos venen dos aucells per un diner, y ni un d'ells caurá á terra sens la voluntat de vostre Pare?
30Fins los cabells de vostre cap están tots contats.
31No temau donchs; puix valeu mes vosaltres que molts aucells.
32Puix tot aquell quem confessia devant dels homes, jol confessaré també devant mon Pare que está en lo cel.
33Y tot aquell quem neguia devant dels homes, jo també'l negaré devant mon Pare que está en lo cel.
34No penseu que vinga á posar pau sobre la terra: no he vingut á posar la pau, sinó l'espasa.
35Puix he vingut á posar en desunió al fill contra'l pare, y á la filla contra sa mare, y á la nora contra sa sogra.
36Y los enemichs del home serán los de sa propia casa.
37Qui ama á son pare, ó á sa mare, mes que á mi, nos digne de mi: y lo qui ama al fill, ó á la filla, mes que á mi, nos digne de mi.
38Y qui no pren sa creu, y nom segueix, nos digne de mi.
39Qui trobia sa vida, la perdrá; y qui perdia sa vida per amor de mi, la trobará.
40Qui vos reb á vosaltres me reb á mi; y'l quim reb á mi, reb á aquell que ha enviat á mi.
41Qui reb á un Profeta en nom de Profeta, rebrá gallardó de Profeta; y qui reb á un just en nom de just, rebrá gallardó de just.
42Y tot aquell que donará per beurer á un d'aquestos petits, un got d'aygua fresca tan sols en nom de deixeble: vos dich en veritat, que no perdrá son gallardó. CAP. XI. Joan Baptista envia dos de sos deixebles á Jesús, per averiguar si ell era lo Messias, ó si debian esperar á un altre. Lo que ab est motiu digué Jesús sobre Joan á sos oyents. Ciutats incrédulas. Suavitat del jou del Senyor.