Evangeli segons Mateu 18
1En aquella hora s'acercaren los deixebles á Jesús dihentli: ¿Quí es lo major en lo regne del cel?
2Y Jesús cridant un infant lo colocá en mitg d'ells,
3Y digué: En veritat vos dich, que si nous convertiu y feu com los infants, no entraréu en lo regne del cel.
4Quiscun donchs ques humilihi com aquest infant, eix será lo major en lo regne del cel.
5Y qui rebia á un tal infant en mon nom, á mim reb.
6Y qualsevol que escandalisia á un de aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li penjassen una roda de molí al coll, y s'anegás en lo profundo del mar.
7¡Ay del mon per causa dels escándols! Puix es precís que vingan escandols: emperó ¡ay del home, per qui ve l'escandol!
8Per lo tant si ta ma ó ton peu te escandalisan, tállal y llánsal fora de tu; puix mes te val entrar en la vida manco ó coix, que tenint duas mans ó dos peus ser llansat al foch etern.
9Y si ton ull t'escandalisa, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te val entrar en la vida ab un sol ull, que tenir dos ulls y ser llansat al foch del infern.
10Cuydado que no menyspreheu á un d'aquestos infants; perqué jous dich, que sos ángels en lo cel veuhen sempre la cara de mon Pare que está en lo cel.
11Puix lo Fill del home ha vinguat á salvar lo que estava perdut.
12Queus apar, ¿si un home tingués cent ovellas, y s'esgarriás una, no deixará las noranta nou en la montanya, y anirá en busca de la que s'esgarriá?
13Y si li esdevingués lo trobarla, vos dich en veritat, ques complaurá mes ab ella que ab las noranta nou que no s'esgarriaren.
14Axí que no es la voluntat de vostre Pare que está en lo cel, ques perdia un de aquestos petits.
15Per lo tant, si ton germá pecás contra de tu, ves y corretgeixlo entre tu y ell solament; y sit escoltás haurás guanyat á ton germá.
16Y si not escoltás, pren encara una ó duas personas, peraqué per boca de dos ó tres testimonis constia tota paraula.
17Y si nols escoltás, dígasho á la Iglesia. Y si no oygués á la Iglesia, tenlo per un Gentil y un Publicá.
18En veritat vos dich, que tot quant lligueu sobre la terra, lligat será també en lo cel; y tot quant deslligaréu sobre la terra, deslligat será també en lo cel.
19Altra vegada vos dich, que si dos de vosaltres se convinguessen sobre la terra per demanar alguna cosa, sia la ques vulla, sels será otorgada per mon Pare que está en lo cel.
20Puix allá ahont se troban congregats dos ó tres en mon nom, allí estich jo en mitg d'ells.
21Llavors Pere acercantse á ell digué: Senyor, quantas vegadas pecant mon germá contra de mi lo tinch de perdonar? ¿fins á set vegadas?
22Jesús li digué: Not dich fins á set, sinó fins á setanta vegadas set.
23Per aixó lo regne del cel es semblant á un rey que volgué pendrer comptes á sos criats.
24Y havent comensat á pendrels, se li presentá un que li debía deu mil talents.
25Y com no tingués d'ahont pagar, maná son amo que fos vengut, ell, sa muller, sos fills y tot quant tenia, y que pagás.
26Llavors lo criat llansantse á sos peus li suplicava, dihent: Senyor, teniu paciencia que tot vos ho pagaré.
27Y compadescut l'amo de aquell criat, lo deixá llibre, y li perdoná lo deute.
28Emperó luego que aquell criat isqué fora, encontrá á un de sos companys criats que li debía cent diners, y agarrantlo pel coll l'ofegava, dihent: Págam lo quem deus.
29Y llansantse á sos peus son company, li suplicava, dihent: Té un poch de paciencia, y jot ho pagaré tot.
30Emperó ell no ho volgué sinó que marxá, y'l feu posar en la presó fins que pagás lo deute.
31Y vehent los altres criats companys seus lo que passava, se contristaren en extrem, y foren á contar á son amo lo que havía passat.
32Llavors lo cridá son amo y li digué: ¡O criat pervers! jot perdoní tot lo deute perqué m'ho suplicares:
33¿No debías donchs tu tenir compassió també de ton company, axís com jon tinguí de tu?
34Y irritat son amo lo feu entregar als atormentadors fins que hagués pagat tot quant debía. CAP. XIX. Ensenya Jesús que lo matrimoni es indisoluble, que sols hi ha una causa per la separació ó divorci. Dona consells sobre la perfecció. Parla de la dificultat de salvarse los richs, y del premi de aquells que per amor seu renuncian totas las cosas.