Evangeli segons Mateu 17
1Al cap de sis dias, Jesús pren ab ell á Pere, y á Jaume, y á son germá Joan, y sels ne porta á part á una montanya elevada.
2Y se transfigurá devant d'ells. Y son rostro resplandía com lo sol, y sas vestiduras se tornaren blancas com la neu.
3Y veus aquí que sels aparegueren Moysés y Elías parlant ab ell.
4Y prenent Pere la paraula, digué á Jesús: Senyor, bo es quens estem aquí: si voleu farém aquí tres tabernacles, un pera vos, altre pera Moysés, y altre pera Elías.
5Encara estava parlant, quant un núvol resplandent vingué á cubrirlos. Y veus aquí una veu desdel núvol que deya: Aquest es mon Fill l'amat, en qui jom he ben complagut: ohiu á ell.
6Y al oirlo los deixebles caygueren de rostro en terra, y tingueren gran temor.
7Y Jesús s'acercá yls tocá, yls digué: Alsaus y no temau.
8Y ells alsant los ulls no vegeren á altre mes que á Jesús.
9Y al baixar ells de la montanya los maná Jesús, dihent: A ningú digau lo que haveu vist fins que lo Fill del home ressuscitia d'entre los morts.
10Y sos deixebles li preguntaren, dihent: ¿Puix com diuhen los Escribas que primer ha de venir Elías?
11Ell los respongué dihent: Certament vindrá Elías, y restablirá totas las cosas.
12Emperó jous dich, que Elías ja vingué, y nol conegueren, ans be feren d'ell lo quels plagué: així també farán ells patir al Fill del home.
13A las horas comprengueren los deixebles quels havía parlat de Joan Baptista.
14Y quant arribá al lloch ahont era la multitut, se li acercá un home, y posat de genolls en terra devant d'ell, li digué: Senyor, apiadaus de mon fill ques llunatich, y pateix cruelment; puix moltas vegadas cau en lo foch, y sovint en l'aygua.
15Yl he portat á vostres deixebles, y nol han pogut curar.
16Y responent Jesús digué: ¡O rassa incrédula y perversa! ¿Fins á quant estaré ab vosaltres? ¿fins á quant vos sufriré? Portaumel aquí.
17Y Jesús reprengué al dimoni, y exí aquest del jove, lo qual quedá curat desde aquell punt.
18Llavors los deixebles parlaren apart ab Jesús, y li digueren: ¿Com es que nosaltres nol poguerem llansar?
19Jesús los digué: Per causa de vostra incredulitat. Puix jous dich en veritat, que si teníu fe com un gra de mostassa, diréu á esta montanya: Trasládat d'aquí allí, ys trasladará; y res vos será impossible.
20Emperó aquesta casta de dimonis nos llansa sinó per medi de la oració y del dejuni.
21Y estant ells en Galiléa, los digué Jesús: Lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
22Yl matarán, y ressuscitará al tercer dia. Y ells se contristaren en gran manera.
23Y havent arribat á Cafarnaum, s'acercaren á Pere los que cobravan lo tribut de las dos dracmas, y li digueren: ¡Que! ¿Vostre mestre no paga lo tribut?
24Sí, respongué. Y havent entrat en la casa, Jesús li parlá primer dihent: ¿Quet apar Simó? Los reys de la terra, ¿de qui cobran tribut ó cens? ¿De sos fills, ó dels estranys?
25Dels estranys, respongué Pere. Jesús li digué: Luego los fills son franchs.
26Apesar d'aixó, perqué nols escandalisem, ves al mar, tira l'am, y pren lo primer peix que isca; y obrintli la boca trobarás una moneda de cuatre dracmas, prenla y dónalsela pera mi y pera tu. CAP. XVIII. Doctrina de Jesús sobre l'humilitat, sobre lo pecat d'escándol y sobre la correcció fraterna. Parábola del bon Pastor. Sobre la potestat de perdonar pecats. Compassió dels pecadors y perdó dels enemichs. Parábola dels deu mil talents.