Evangeli segons Mateu 5
1Vehent Jesús aquel gentiu sen pujá á una montanya, y després d' haverse sentat, se li acercaren sos deixebles.
2Y obrint sa boca los ensenyava, dihent:
3Benaventurats los pobres d'esperit, perqué d'ells es lo regne del cel.
4Benaventurats los mansos, perqué ells possehirán la terra.
5Benaventurats los que ploran, perqué ells serán aconsolats.
6Benaventurats los que tenen fam y sed de justicia, perqué ells serán saciats.
7Benaventurats los misericordiosos, perqué ells alcansarán misericordia.
8Benaventurats los nets de cor, perqué ells veurán á Deu.
9Benaventurats los pacifichs, perqué serán anomenats fills de Deu.
10Benaventurats los que sufreixen persecució per amor de la justicia, perqué d'ells es lo regne del cel.
11Seréu benaventurats quant per' amor de mi vos malehescan y perseguescan, y digan mentint tota especie de mal contra vosaltres.
12Alegraus y regositjaus, perqué es gran vostre gallardó en lo cel. Puix axí perseguiren també als Profetas qu'existiren abans de vosaltres.
13Vosaltres sou la sal de la terra. Y si la sal se dessaborís ¿ab ques salará? No serveix ja de res, sinó pera ser llansada, y trapitjada dels homes.
14Vosaltres sou la llum del mon. Nos pot ocultar una ciutat situada sobre una montanya.
15Nis encen una candela per posarla sota una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué illuminia á tots los que están en casa.
16Brillia axí vostra llum devant dels homes, peraqué vejian vostras obras bonas, y glorifiquian á vostre Pare qu'está en lo cel.
17No penseu qu'he vingut á destruir la lley, o'ls Profetas: no he vingut á destruirlos, sinó á donarlos cumpliment.
18Perqué en veritat vos dich, que fins que passia lo cel y la terra, no passará de la lley ni una jota, ni una titlla, sens que tot sia cumplert.
19Qualsevol donchs que violia un d'aquestos mínims manaments, y ensenyia axí als homes, será anomenat mínim en lo regne del cel; mes aquell quels guardia y ensenyia, será anomenat gran en lo regne del cel.
20Puix jous dich, que si vostra justicia no fos major que la dels Escribas y dels Fariséus, no entraréu en lo regne del cel.
21Haveu ohit ques digué á vostra antepassats: No matarás; y lo qui matia será condemnat en judici.
22Mes jous dich, que qualsevol que tinga ira á son germá, estará subjecte á judici: y lo qui diga, Raca á son germá, estará subjecte á consell; y lo qui li diga, Fatuo, será reo del foch del infern.
23Per lo tant quant vajas á oferir lo teu do en l'altar, si allí te recordas que ton germá te alguna cosa contra de tu:
24Deixa allí lo teu do devant del altar, y vesten primer á reconciliar ab ton germá, y llavors vina y ofereix ton do.
25Avente luego ab ton contrari, mentras que estás ab ell en lo camí; no sia que ton contrari t'entreguia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y't portian á la presó.
26En veritat te dich, que no exirás d'allí fins que hajas pagat l'última malla.
27Haveu ohit ques digué als antepassats: No cometrás adulteri.
28Y jous dich, que qualsevol que posia los ulls en una dona pera cobdiciarla, ja comet adulteri ab ella en son cor.
29Y si ton ull dret te serveix d'escándol, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te convé lo perdrer un de tos membres, que no que ton cos sia llansat al infern.
30Y si ta ma dreta te serveix d'escándol, tállala, y llánsala fora de tu; perqué mes te val perdrer un de tos membres, que no que ton cos vaja al infern.
31També fou dit: Qualsevol que repudihi á sa muller, dónili carta de repudi.
32Emperó jous dich, que aquell que repudihi á sa muller, á no ser per causa de fornicació, la fa ser adúltera; y lo quis casia ab la repudiada, comet adulteri.
33Encara mes ohiréu que fou dit als antepassats: No jurarás en va; ans be cumplirás al Senyor tos juraments.
34Mes jous dich, de ninguna manera jureu; ni per lo cel, perqué es lo trono de Deu;
35Ni per la terra, perqué es la peanya de sos peus; ni per Jerusalem, perqué es la ciutat del gran rey:
36Ni jurias per ton cap, puix no pots fer que un cabell sia blanch ó negre.
37Sia donchs lo vostre parlar, si si; no no: perqué tot lo que excedeix d'assó, de mal proceheix.
38Ohíreu que fou dit: Ull per ull, y dent per dent.
39Emperó jous dich: No resistiu al mal, ans be si algut ferís en la galta dreta, preséntali també l'altra.
40Y al quet vulga mourer un plet, y pendret la túnica, cedeixli també la capa.
41Y al quet obliguia á anar carregat mil passos, ves ab ell altres dos mil.
42Al quit demania, dónali; y al quit vulla manllevar, no li giris l'espatlla.
43Ohíreu que fou dit: Amarás á ton prohisme, y aborrirás á ton enemich.
44Emperó jous dich: Amau á vostres enemichs, feu be als queus aborreixen, y pregau per los queus perseguescan y calumnihin:
45A fi de que siau fills de vostre Pare que está en lo cel, qui fa exir lo seu sol sobre bons y mals, y plourer sobre justos y pecadors.
46Perqué si amau als queus aman, ¿quina recompensa tindréu? ¿Nou fan també los Publicans?
47Y si tan solament saludau á vostres germans, ¿que feu de mes? ¿Nou fan també los Gentils?
48Siau puix vosaltres perfets, axí com es perfet vostre Pare celestial. CAP. VI. Jesu-Christ continua lo sermó: y parla del almoyna, de l'oració, y del dejuni: que nos ha d'atresorar en la terra sinó en lo cel: que nos pot servir á dos amos; y que debem confiar en la Divina Providencia.