Evangeli segons Mateu 27
1Arribant lo dematí, tots los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble entraren en consell contra Jesús pera ferlo morir.
2Yl portaren lligat, yl entregaren al President Pons Pilat.
3Llavors Judas, quel havía entregat, quant vegé quel havían condemnat, s'arrepentí, y torná las trenta monedas de plata als Prínceps dels Sacerdots y als ancians,
4Dihent: He pecat entregant la sanch innocent. Emperó ells digueren: ¿Quens importa á nosaltres? allá t'ho veurás.
5Y llansant las monedas de plata en lo temple, se retirá, y sen aná, y's penjá ab un llas.
6Yls Prínceps dels Sacerdots, prenent las monedas de plata, digueren: No es lícit posarlas en lo tresor, perqué es preu de sanch.
7Y havent tingut consell sobre aixó, compraren ab ellas lo camp d'un oller, per'enterrar als forasters.
8Per qual rahó aquell camp es anomenat fins al dia d'avuy, Haceldama, que vol dir, Camp de sanch.
9Llavors se cumplí lo que fou dit per lo Profeta Jeremías, que digué: Y prengueren las trenta monedas de plata, preu del apreciat, al qual apreciaren los fills de Israel:
10Y las donaren per lo camp del oller, axí com ho maná lo Senyor.
11Y Jesús fou presentat devant del President, y li preguntá lo President, dihent: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus? Jesús li digué: Tu ho dius.
12Y essent acusat per los Prínceps dels Sacerdots, y per los ancians, no respongué res.
13Llavors li diu Pilat: ¿No ous quantas cosas testifican contra tu?
14Y no li respongué á paraula alguna, de modo quel President se maravellá en gran manera.
15Y acostumava lo President, en dias de gran festivitat, entregar llibre al poble un dels presos, lo qui ells volian.
16Y en aquella ocasió tenía un pres molt famón, anomenat Barrabás.
17Y haventse ells juntat, Pilat los digué: ¿A qui voleu que jous deslliuria? ¿á Barrabás, ó á Jesús, ques anomena Christo?
18Puix sabía que per enveja l'havian entregat.
19Y estant ell sentat en son tribunal, li enviá á dir sa muller: No vullas tenir res que fer ab eix just; puix moltas cosas he sufert jo avuy en somnis per causa d'ell.
20Emperó los Prínceps dels Sacerdots yls ancians persuadiren á la turba que demanás á Barrabás, y que fes morir á Jesús.
21Yl President los respongué, y digué: ¿A quin dels dos voleu queus entreguia llibre? Y ells digueren: A Barrabás.
22Pilat los diu: ¿Qué faré donchs de Jesús anomenat Christo?
23Diuhen tots: Sia crucificat. Los diu lo President: ¿Puix quin mal ha fet? Y ells cridavan mes, dihent: Sia crucificat.
24Y vehent Pilat que de res aprofitava, ans be crexía mes l'alborot, prenent aygua se rentá las mans devant del poble, dihent: Jo so innocent de la sanch de aquest just: allá vos ho vejau.
25Y responent tot lo poble, digué: Sobre nosaltres y sobre nostres fills sia la seva sanch.
26Llavors los deslliurá Barrabás, y després de haver fet assotar á Jesús, los l'entregá peraqué fos crucificat.
27A las horas los soldats del President prenent á Jesús pera conduhirlo al pretori, feren formar tota la cohort a son alrededor:
28Y despullantlo, li posaren un manto de grana:
29Y texint una corona d'espinas, la posaren sobre son cap, y una canya en sa ma dreta: y agenollantse devant d'ell, l'escarnían, dihent: Salve, Rey dels Jueus.
30Y escupintli, prengueren la canya, y ferían son cap.
31Y després de haverse mofat d'ell, li llevaren lo manto, yl vestíren ab sas vestiduras, y sel ne portaren á crucificar.
32Y al exir fora, encontraren un home de Cirene, per nom Simó, á qui obligaren á que carregás ab la creu de Jesús.
33Y vingueren á un lloch anomenat Golgotha, es dir, lloch de la Calavera.
34Y li donaren á beurer vi mesclat ab fel. Y haventlo gustat nol volgué beurer.
35Y després quel hagueren crucificat, repartiren sas vestiduras, tirant á sort; peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta, que diu: Se repartirán mas vestiduras, y sobre ma túnica tirarán á sort.
36Y sentats li feyan guarda.
37Y posaren sobre son cap la seva causa escrita: Aquest es Jesús lo Rey dels Jueus.
38Llavors crucificaren dos lladres ab ell, l'un á la dreta, y l'altre al esquerra.
39Y los que passavan lo blasfemavan, movent sos caps,
40Y dihent: He tu que destrueixes lo temple, yl reedificas en tres dias, salvat á tu mateix. Si ets lo Fill de Deu baixa de la creu.
41Axí mateix insultantlo també los Prínceps dels Sacerdots ab los Escribas y ancians, deyan:
42Salvá á altres, y nos pot salvar á sí mateix: si es lo Rey d'Israel, que baixia ara de la creu, yl creurém.
43Confiá en Deu: quel deslliuria ara sil ama: puix digué: So lo Fill de Deu.
44Y los lladres, que eran crucificats ab ell, també li deyan improperis.
45Emperó desde l'hora de sexta hi hagué tenebras sobre tota la terra fins á l'hora de nona.
46Y cerca l'hora nona exclamá Jesús ab una gran veu, dihent: ¿ Eli, Eli, Lamma Sabactmani? que vol dir: ¿Deu meu, Deu meu, perquém has desamparat?
47Alguns donchs dels que eran allí, quant ohiren aixó, deyan: A Elías crida aquest:
48Y al instant un d'ells corrent prengué una esponja, y la empapá en vinagre, y la posá al cap de una canya, y li donava á beurer.
49Y los altres deyan: Deixau, vejam si ve Elías á lliurarlo.
50Emperó Jesús clamant segona vegada ab una gran veu, entregá l'esperit.
51Y veus aquí ques rompé lo vel del temple en dos trossos de dalt baix, y tremolá la terra, y las pedras se partiren,
52Y s'obriren las sepulturas: y molts cossos de Sants que havían mort, ressuscitaren,
53Y exint de las sepulturas després que ell ressuscitá, vingueren á la ciutat santa, y s'aparegueren á molts.
54Emperó lo Centurió, yls que ab ell estavan fent guarda á Jesús, vist lo terratrémol, y las cosas que passavan, s'atemorisaren molt, y deyan: Verdaderament aquest era Fill de Deu.
55Y hi havía allí moltas donas observant desde lluny, que havían seguit á Jesús desde Galiléa servintlo:
56Entre las quals estava María Magdalena, y María mare de Jaume y de Joseph, y la mare dels fills del Zebedeu.
57Y havent arribat lo vespre, vingué un home rich de Arimathea, anomenat Joseph, lo qual era també deixeble de Jesús.
58Aquest tal aná á trobar á Pilat, y li demaná lo cos de Jesús. Llavors Pilat maná donarli lo cos.
59Y prenent Joseph lo cos, l'embolicá ab un llansol net,
60Yl posá en un sepulcre seu nou, que havía fet obrir en una roca. Y arrimá una gran llosa á l'entrada del sepulcre, y sen aná.
61Y María Magdalena, y l'altra María, estavan assentadas allí al devant del sepulcre.
62Y al dia següent, ques lo dia després del de la Preparació, los Prínceps dels Sacerdots yls Fariséus acudiren junts á Pilat,
63Dihent: Senyor, nos recordam de que aquell impostor digué quant encara vivía: Després de tres dias ressuscitaré.
64Mana donchs ques guardia lo sepulcre fins al tercer dia, no sia que sos deixebles vingan de nit, yl robian, y digan al poble: Ressuscitá d'entre los morts; y l'últim error será pitjor quel primer.
65Pilat los digué: Guardas teniu, anau, y guardaulo tan be com pugau.
66Y ells sen anaren, y per assegurar lo sepulcre, sellaren la pedra, y hi posaren guardas. CAP. XXVIII. Resurrecció de Jesús: Sa aparició á las Santas donas: Se apareix també als Apóstols, yls promet sa protecció.