Evangeli segons Mateu 13
1En aquell dia exint Jesús de la casa, s'assentá á la bora de la mar.
2Y se li acercá gran multitut de gent, de manera que entrant en una barca s'assentá, y tota la gent estava dreta en la bora.
3Yls parlá de moltas cosas ab parábolas, dihent: Veus aquí que un sembrador exí á sembrar.
4Y quant sembrava, caygueren algunas llavors prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se las menjaren.
5Altras caygueren en llochs pedragosos ahont no hi havía molta terra; y nasqueren tot seguit, puix no hi havía fondaria de terra.
6Emperó al exir lo sol, se cremaren y se secaren, perqué no tenían arrel.
7Altras caygueren sobre espinas; y cresqueren las espinas y las sufocaren.
8Y altras caygueren en terra bona, y donaren fruit, una á cent, altra á sexanta, y altra á trenta.
9Qui te orellas per oir, oyga.
10Y arribant los deixebles li digueren: ¿Perquéls parlau ab parábolas?
11Ell los respongué dihent: Perqué á vosaltres seus ha otorgat lo coneixer los misteris del regne del cel; emperó á ells no sels ha otorgat.
12Puix al que té se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, fins alló que té se li pendrá.
13Per aixóls parlo jo ab parábolas, perqué mirant no veuhen, y escoltant no ouhen, ni entenen.
14Y se verifica en ells la profecía de Isaías que diu: Ohiréu ab vostras orellas, y no entendréu; y mirant, miraréu y no veuréu.
15Puix lo cor d'aquesta gent s'ha engrossit, y sas orellas se tornaren duras per oir, y sels tancaren los ulls; peraqué may hi vejan ab sos ulls, ni oygan ab sas orellas, ni comprengan ab son cor, y se convertescan y jols donia la salut.
16Emperó benaventurats los vostres ulls, perqué veuhen; y vostras orellas, perqué ouhen.
17Puix en veritat vos dich, que molts Profetas y justos ansiaren veurer lo que veheu, y nou vegeren; y ohir lo que ohiu, y nou ohiren.
18Ohiu vosaltres donchs la parábola del sembrador.
19Qualsevol que ou la paraula d'aquell regne y no la enten, ve lo maligne y arrabassa lo ques havía sembrat en son cor: aqueix es lo que fou sembrat á la bora del camí.
20Emperó lo sembrat en terra pedragosa, es aquell que ou la paraula, y al prompte la reb ab goitg.
21Mes no té en sí arrel, ans be es de poca duració. Y ensobrevenint tribulació y persecució per causa de la paraula, al instant s'escandalisa.
22Yl sembrat entre espinas, es aquell que ou la paraula; emperó los cuydados d'aquest mon, y la fallacia de las riquesas, sufocan la paraula, y queda sens fruit.
23Yl sembrat en terra bona, es aquell que ou la paraula y la enten, y dona fruit; y un dona á cent, altre á sexanta, y altre á trenta.
24Un'altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un home que sembrá bona llavor en son camp.
25Y mentres quels homes dormian vingué son enemich, y contrasembrá sisanya en mitg del blat, y sen aná.
26Quant la planta hagué crescut y presentat fruit; llavors aparegué també la sisanya.
27Y venint los criats del pare de familia li digueren: Senyor, ¿No sembrareu bona llavor en vostre camp? ¿com es donchs que hi ha sisanya?
28Y los digué: Algun enemich ha fet aixó. Y los criats li digueren: ¿Voleu que hi anem y la culliám?
29No, los respongué. No fos cas que cullint la sisanya, arrancasseu també ab ella lo blat.
30Deixau que cresca l'una y l'altra fins al segar, y al temps de la sega diré jo als segadors: Culliu primer la sisanya y lligaula en gavellas pera cremarla: emperó lo blat arreplegaulo en mon graner.
31Altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué y sembrá en son camp.
32Lo qual gra certament es la mes petita de totas las llavors; emperó després que creix, es major que totas las llegums, y se fa un arbre, de manera quels aucells del ayre venen á fer niu en sas brancas.
33Los digué un altra parábola: Es semblant lo regne del cel al llevat que pren una dona, y'l barreja ab tres mesuras de farina fins que tot ha fermentat.
34Totas aquestas cosas las digué Jesús á la gent ab parábolas, y nols parlava may sens parábolas.
35Peraqués cumplís lo que havía dit lo Profeta, que diu: Obriré la boca ab parábolas, y enunciaré cosas que han estat escondidas desde la fundació del mon.
36Llavors despedida la gent, sen vingué á casa, y acercántseli sos deixebles li digueren: Explicaunos la parábola de la sisanya del camp.
37Ell los respongué dihent: Aquell que sembra la bona llavor es lo Fill del home.
38Yl camp es lo mon. Y la bona llavor son los fills del regne. Y la sisanya son los fills de la iniquitat.
39Yl enemich que la sembrá es lo diable, y la sega es la consumació del sigle. Yls segadors son los ángels.
40De manera que axí com se cull la sisanya y's crema en lo foch, axí succehirá en la fi del mon.
41Lo Fill del home enviará sos ángels, y aplegarán de son regne tots los escándols y aquells que obran iniquitat.
42Yls tirarán á la fornal del foch. Allí serán los plors yl cruxir de dents.
43Llavors los justos resplandirán com lo sol en lo regne de son Pare. Qui té orellas pera ohir, oyga.
44Es semblant lo regne del cel á un tresor escondit en lo camp, que quant un home lo troba l'escondeix, y gosós del encontre, sen va y ven tot lo que té, y compra aquell camp.
45Del mateix modo es semblant lo regne del cel á un negociant, que busca perlas bonas.
46Y haventne trobat una de gran valor sen aná, y vengué tot quant tenía, y la comprá.
47També es semblant lo regne del cel á un filat, que tirat al mar arreplega tota mena de peixos.
48Y quant está ple lo trauhen á la bora los pescadors, y assentats allí trian los bons y los posan en sos coves, y llansan los dolens.
49Axí esdevindrá en la consumació del sigle: vindrán los ángels y separarán los dolents d'entre los bons;
50Yls posarán en la fornal del foch: allí serán los plors yl cruxir de dents.
51Y Jesús los digué: ¿Haveu comprés totas aquestas cosas? Ells digueren: Sí.
52Y ell anyadí: Per aixó qualsevol Escriba instruit en lo regne del cel, es semblant á un pare de familia, que trau de son tresor cosas novas y cosas vellas.
53Y quant Jesús hagué conclós aquestas parábolas, sen aná d'allí.
54Y vingué á sa patria, yls instruía en las sinagogas d'ells, de manera que's maravellavan y deyan: ¿D'ahont li ve á aquest tal sabiduría y tals miracles?
55¿Per ventura nos aquest lo Fill del fuster? ¿Nos diu sa mare María, y sos germans Jaume, y Joseph, y Simó, y Judas?
56¿Y sas germanas no habitan totas entre nosaltres? ¿Puix d'ahont li venen á aquest totas aqueixas cosas?
57Y s'escandalisavan d'ell. Mes Jesús los digué: No hi ha profeta sens honor sinó en sa patria y en sa casa.
58Y no feu allí molts miracles per rahó de l'incredulitat d'ells. CAP. XIV. Mort de Joan Baptista. Miracle dels cinch pans. Jesús camina, y fa que Sant Pere caminia sobre las olas del mar; y cura á tots los malalts que se li presentan ó tocan son vestit.