Evangeli segons Mateu 20
1Lo regne del cel es semblant á un pare de familias que isqué de bon matí á llogar treballadors pera sa vinya.
2Y havent fet lo ajust ab los treballadors de á diner per dia, los enviá á sa vinya.
3Y exint envers la hora de tercia, ne vegé d'altres en la plassa que estaban ociosos.
4Yls digué: Anau vosaltres també á ma vinya, y vos donaré lo que sia just.
5Y ells hi anaren. Torná á exir envers la hora de sexta y de nona, y feu lo mateix.
6Y exí envers l'hora undécima, y ne trobá d'altres que estaban sense fer res, y los digué: ¿Perquéus estau aquí tot lo dia ociosos?
7Y ells li respongueren: Perqué ningúns ha llogat. Ell los digué: Anau també vosaltres á ma vinya, y rebréu tot alló que sia just.
8Y havent arribat lo vespre, digué l'amo de la vinya á son majordom: Crida als treballadors y págals son jornal, comensant desdels últims als primers.
9Quant vingueren los que hi havian anat envers l'hora undécima, cada hu rebé son diner.
10Y quant arribaren los primers, cregueren quels donarían mes; pero no reberen sinó un diner cada hu.
11Y després de haverlo rebut, murmuraban contral pare de familias,
12Dihent: Aqueixos derrers no han treballat mes que una hora, y los haveu igualats ab nosaltres que havem suportat tot lo pes del dia y del calor.
13Mes ell en resposta, digué á un d'ells: Amich, jo not faig tort: ¿not ajustares ab mi per un diner?
14Pren lo ques teu, y marxa; puix jo vull donar á aquest derrer lo mateix que á tu.
15¿No mes lícit fer lo quem plau de los ques meu? ¿Es ton ull mal perqué jo so bo?
16Per lo tant los derrers serán primers, y los primers derrers; puix molts son los cridats, y pochs los elegits.
17Y pujant Jesús á Jerusalem, pregué á part en lo camí á sos dotse deixebles, yls digué:
18Mirau, nosaltres pujam á Jerusalem, y lo Fill del home será entregat als Prínceps dels Sacerdots y als Escribas, y lo condemnarán á mort,
19Y l'entregarán als Gentils peraqué sen tragan mofa, yl assotian, yl crucifiquian: emperó al tercer dia ressuscitará.
20Llavors se li acercá la mare dels fills del Zebedeu ab sos fills, adorantlo y demanantli alguna cosa.
21Ell li digué: ¿Que vols? Ella respongué: Diheu que aquestos dos fills meus s'assentian en vostre regne, un á la dreta y altre á l'esquerra vostra.
22Y Jesús responent digué: No sabeu lo queus demanau. ¿Podeu vosaltres beurer lo calser que jo he de beurer? ¿y ser batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat? Y li diuhen: Sí, que podem.
23Llavors ell los diu: En veritat vosaltres beuréu mon cálser y seréu batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat: emperó l'estar sentat á ma dreta o esquerra, nom es donat á mi lo concedirho, sinó á aquells pera qui mon Pare ho te preparat.
24Y quant los deu ohiren aixó, se indignaren contrals dos germans.
25Mes Jesús los cridá envers sí, y digué: Sabeu quels Prínceps dels Gentils avasallan á sos pobles, y quels que son poderosos exerceixen domini sobre d'ells.
26No será axí entre vosaltres; sinó que qualsevol que vulla ferse major entre vosaltres, sia criat vostre:
27Y aquell que entre vosaltres vulla ser primer, sia criat vostre.
28Axí com lo Fill del home no vingué pera ser servit, sinó pera servir, y pera donar sa vida en rescat de molts.
29Y al exir ells de Jericó, lo seguí una gran multitut de gent.
30Y veus aquí dos cegos sentats á la bora del camí, ohiren que Jesús passava, y comensaren á cridar, dihent: Senyor, Fill de David, teniu misericordia de nosaltres.
31Y la gent los renyava peraqué callassen: emperó ells cridavan mes dihent: Senyor, Fill de David, teniu misericordia de nosaltres.
32Y Jesús s'aturá, y los cridá, y digué: ¿Que voleu que jous fassa?
33Senyor, li respongueren, que s'obrian nostres ulls.
34Y Jesús compadescut d'ells los tocá los ulls. Y en aquell mateix instant vegeren, y lo seguiren. CAP. XXI. Jesús entra triunfant en Jerusalem. Trau del temple als que estavan venen allí. Maleheix una figuera; y confon als seus émuls ab parábolas y rahons.