Evangeli segons Mateu 19
1Y succehi que quant Jesús hagué acabat estas pláticas, partí de Galiléa y vingué als confins de la Judéa al altra banda del Jordá.
2Y lo seguí una gran multitut de gent; y los curá allí.
3Y s'acercaren á ell los Fariséus pera tentarlo, dihent: ¿Es lícit á un home repudiar sa muller per qualsevol causa?
4Ell los respongué dihent: ¿No haveu llegit quel que criá l'home desdel principi, criá mascle y famella?
5Y digué per aixó: Deixará l'home á pare y mare, y s'unirá ab sa muller, y serán dos en una carn.
6Axí que ja no son duas, sinó una carn. Per lo tant lo que Deu juntá, nou separia l'home.
7Y ells replicaren: ¿Perqué donchs maná Moysés donar carta de repudi y despatxarla?
8Ell los digué: Perqué Moysés per la duresa de vostres cors vos permeté repudiar á vostras mullers: mes al principi no fou així.
9Y jous dich, que qualsevol que repudihi á sa muller á no ser per causa de fornicació, y ne prenga un altra, comet adulteri; y aquell ques casia ab la repudiada comet adulteri.
10Los deixebles li digueren: Si tal es la condició del home respecte de sa muller, no es convenient lo casarse.
11Ell los digué: No tots son capassos d'aixó, sinó aquells á qui s'ha concedit.
12Perqué hi ha eunuchs que nasqueren axí del ventre de sa mare; y hi ha eunuchs que ho foren per los homes; y hi ha eunuchs ques castraren á si mateixos por amor del regne del cel. Qui sia capás d'aixó queu sia.
13Llavors li presentaren uns infants, peraqué imposás las mans sobre d'ells y orás: emperó los deixebles los reprenían.
14Y Jesús los digué: Deixau estar als infants, y nols destorveu de venir á mi; puix dels tals es lo regne del cel.
15Y quant los hagué imposat las mans, sen aná d'allí.
16Y veus aquí vingué un y li digué: Bon Mestre, ¿que faré jo de bo pera conseguir la vida eterna?
17Ell li digué: ¿Perquém dius bo? No hi ha sinó un ques bo, y es Deu. Emperó si vols entrar en la vida guarda los manaments.
18Ell li digué, ¿Quins? Y Jesús respongué: No matarás: no cometerás adulteri: no robarás: no llevarás falsos testimonis:
19Honra á ton pare y á ta mare; y amarás á ton prohisme com á tu mateix.
20Lo jove li diu: Jo he guardat totas aquestas cosas desde ma juventut: ¿que mes me falta ara?
21Jesús li digué: Si vols esser perfet, ves, ven tot quant tens y donau als pobres, y tindrás un tresor en lo cel; després vina y segueixme.
22Y quant lo jove ohí aqueixas paraulas sen aná trist; puix tenía moltas possessions.
23Y Jesús digué á sos deixebles: En veritat vos dich, que ab dificultat entrará un rich en lo regne del cel.
24Y altra vegada vos dich: Ques mes fácil passar un camell per lo forat d'una agulla, quel entrar un rich en lo regne del cel.
25Los deixebles al ohir aixó se maravellaren molt, y digueren: ¿Donchs quis podrá salvar?
26Y mirantlos Jesús los digué: Pera los homes aixó es impossible, mes pera Deu tot es possible.
27Llavors prenent Pere la paraula li digué: Veus aquí nosaltres ho havem abandonat tot, y vos havem seguit: ¿ques donchs lo que tindrém?
28Yls digué Jesús: En veritat vos dich, que vosaltres quem haveu seguit, quant en la regeneració lo Fill del home s'assentará en lo trono de sa gloria, vos sentaréu també vosaltres en dotse tronos pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
29Y qualsevol que haurá deixat casa, ó germans ó germanas, ó pare ó mare, ó muller, ó fills, ó terras, per causa de mon nom, rebrá cent per hu y possehirá la vida eterna.
30Emperó molts que son primers serán derrers, y los derrers primers. CAP. XX. Parábola dels jornalers cridats á treballar en la vinya á diferents horas. Jesús prediu sa mort y resurrecció. Respon á la pretensió de la mare dels fills del Zebedeu. Dona vista á dos cegos.