Evangeli segons Lluc 11
1Y succehi que estant ell orant en cert lloch, quant concluhí, li digué un de sos deixebles: Senyor, ensényans á orar axí com ensenyá Joan á sos deixebles.
2Yls digué: Quant oreu, diheu: Pare nostre que estau en lo cel, sia santificat lo vostre nom. Vinga lo vostre regne: fássas la vostra voluntat, així en la terra com en lo cel.
3Donaunos avuy lo nostre pá de cada dia.
4Y perdonaunos nostres pecats, axí com nosaltres perdonam á tots los quens deuhen. Y nons deixeu caurer en la tentació: ans deslliuraunos de mal.
5Yls digué també: Si algú de vosaltres tingués un amich, y anás á ell á mitja nit, y li digués: Amich, deixam tres pans;
6Perqué acaba d'arribar de jornada un amich meu, y no tinch res que donarli;
7Y si l'altre respongués desde dins, dihent: Nom enfadis, ja la porta está tancada, y las mevas criaturas son al llit ab mí, nom puch llevar á donartels.
8Y si l'altre insistís en trucar á la porta, jous dich, que si nos llevás á donárloshi per rahó de ser amich seu, certament se llevará per sa importunitat, y li donará quants pans haja menester.
9Y jous dich á vosaltres: Demanau, y seus donará; cercau, y trobaréu; trucau, y seus obrirá.
10Perqué tot aquell que demana, reb; yl qui cerca, troba; y al que truca li obran.
11¿Y si algú de vosaltres demanás pá á son pare, li donará ell per ventura una pedra? ¿O si demana un peix, li donará una serp en lloch de peix?
12¿O si demanás un ou, li donará tal vegada un escorpí?
13Si vosaltres, donchs sent mals, sabeu donar regalos bons á vostres fills, ¿quant mes vostre Pare celestial donará l'Esperit bo als quel hi demanian?
14Y Jesús estava llansant un dimoni, lo qual era mut; y quant hagué llansat lo dimoni, parlá lo mut, y la gent se meravalleva.
15Emperó alguns d'ells deyan: Per virtut de Beelzebub, príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
16Y altres, pera tentar lo, li demanavan algun senyal del cel.
17Mes Jesús, penetrant sos pensaments, los digué: Tot regne dividit contra sí mateix será destruit; y casa dividida contra sí mateixa será arruinada.
18Puix si Satanás está també dividit contra sí mateix, ¿com podrá subsistir son regne? perqué vosaltres diheu, que jo llanso los dimonis per virtut de Beelzebub.
19Donchs si jo llanso los dimonis per virtut de Beelzebub, ¿vostres fills per virtut de qui los llansan? Per aixó ells serán vostres jutges.
20Emperó si jo llanso los dimonis mediant lo dit de Deu, certament quel regne de Deu ha arribat á vosaltres.
21Quant l'home valent armat guarda sa casa, están en pau totas las cosas que ell posseheix.
22Mes si venint un mes fort que ell lo veus, li pendrá totas las armas en que ell confiava, y repartirá sas despullas.
23Lo qui no está ab mi, contra mi está; yl qui no arreplega ab mí, escampa.
24Quant l'esperit impur ha exit d'un home, divaga per llochs áridos, cercant repós; y quant nol troba, diu: Men tornaré á ma casa d'ahont he exit.
25Y quant torna, la troba escombrada y alhajada.
26Llavors va y pres ab ell altres set esperits pitjors que ell, y entran dintre y habitan allí; y lo derrer estat de aquell home es pitjor quel primer.
27Y succehí, que estant dihent aixó, una dona del mitg del poble alsá la veu, y digué: Benaventurat lo ventre quet ha portat, y los pits que has mamat.
28Y ell digué: Ans be benaventurats los que ouhen la paraula de Deu y la guardan.
29Y com la gent acudís de totas parts, comensá á dir: Aquesta rassa es una rassa perversa; demana senyal, y no se li donará senyal, sinó lo senyal del Profeta Jonás.
30Perqué axí com Jonás fou senyal pera los Ninivitas, axí també lo Fill del home ho será per' aquesta generació.
31La reyna del mitgdia s'alsará en judici contra los homes d'aquesta generació, yls condemnará, perqué vingué dels extrems de la terra á ohir la sabiduría de Salomó, y veusne aquí un ques mes que Salomó.
32Los Ninivitas s'alsarán en judici contra aquesta generació, y la condemnarán; perqué s'arrepentiren á la predicació de Jonás, y veusne aquí un ques mes que Jonás.
33Ningú encenent una candela la posa en un lloch escondit, ni sota d'una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué los que entrian vejan la llum.
34Llum de ton cos es ton ull. Si ton ull fos sencill, tot ton cos será illuminat; emperó si fos mal, també ton cos será tenebrós.
35Cuyda donchs de que la llum que hi ha en tu no sian tenebras.
36Y axí si tot ton cos fos resplandent, sens tenir part alguna tenebrosa, tot ell será lluminós, y t'il·luminará com una llum resplandent.
37Y mentras estava parlant, un Fariséu lo convidá á dinar ab ell. Y havent entrat se sentá á taula.
38Yl Fariséu comensá á pensar, y á dir dintre de sí: ¿Perqué no s'haurá rentat antes de dinar?
39Yl Senyor li digué: Vosaltres los Fariséus teniu gran cuydado de netejar per defora las copas y los plats, emperó vostre interior está ple de rapinya y de maldat.
40¡Insensats! ¿lo qui feu lo que está de part de fora, no ha fet també lo que está de part de dins?
41No obstant, de lo queus resta feune almoyna, y totas las cosas serán limpias pera vosaltres.
42Emperó, ¡ay de vosaltres, Fariséus, que pagau delme de la menta, y de la ruda, y de totas las herbas, y traspassau la justicia, y l'amor de Deu! Era necessari observasseu aquestas cosas sens ometrer aquellas.
43¡Ay de vosaltres, Fariséus, que amau tenir los primers sitis en las Sinagogas, y ser saludats en las plassas!
44¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que sou com los sepulcres que nos veuhen, y sobre los que caminan los homes sens queu conegan!
45Llavors un dels Doctors li digué: Mestre, dihent aquestas cosas nos injurias també á nosaltres.
46Y ell respongué: ¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que carregau los homes ab cárregas que no poden dur, y vosaltres no las tocau ni ab la punta del dit!
47¡Ay de vosaltres, que edificau los sepulcres dels profetas, y vostres pares los mataren!
48Verdaderament donau testimoni de que consentiu en las obras de vostres pares; perqué ells en veritat los mataren, mes vosaltres edificau sos sepulcres.
49Per aixó digué també la sabiduría de Deu: Los enviaré Profetas y Apóstols, y d'ells ne matarán á uns, yn perseguirán á altres.
50Peraqué á esta rassa se li demania la sanch de tots los Profetas, que fou derramada desdel principi del mon;
51Desde la sanch d'Abel fins á la sanch de Zacharías, que fou mort entrel altar yl temple. Jous ho dich, que sen demanará compte á esta rassa.
52¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que vos apoderau de la clau de la ciencia! Vosaltres no entrareu, y ho prohibireu als que hi volían entrar.
53Y dihentlos aquestas cosas, los Fariséus yls Doctors de la Lley, comensaren á instar fortament, y á abrumarlo ab moltas preguntas,
54Armantli paranys, y procurant cullir de sa boca alguna cosa pera poderlo acusar. CAP. XII. Llevat dels Fariséus. No temer sinó á Deu. Rich del sigle. No afanarse pera menjar y vestir. Tresor y cor en lo cel. Majordom fiel y prudent. Criat violent y infiel. Jesús vingué á posar foch sobre la terra.