Evangeli segons Lluc 5
1Ysuccehi que com la gent vingués atropelladament sobre d'ell, per'ohir la paraula de Deu, estant á la bora del estany de Genesareth,
2Vegé dos barcas que estavan á la bora del estany, y los pescadors havían saltat en terra, y rentavan sos filats.
3Y entrant en una d'aquestas barcas, que era de Simó, li demaná ques allargás un poch de terra. Y estant sentat, adoctrinava á la gent desde la barca.
4Y quant acabá de parlar, digué á Simó: Allárgat mes endins, y tirau los filats pera pescar,
5Y responent Simó li digué: Mestre, tota la nit hem estat treballant sens haver agafat res, emperó baix de vostra paraula tiraré lo filat.
6Y haventho fet axís, agafaren una multitut tant gran de peixos, ques rompía lo filat.
7Y feren senyals als seus companys, que estavan en l'altra barca, peraqué vinguessen á ajudarlos. Y vingueren, y de tal manera umpliren las dos barcas, que casi sen anavan á fons.
8Y quant Simó Pere vegé aixó, se llansá als peus de Jesús, dihent: Senyor, apartauvos de mi, que so un home pecador.
9Puix ell y tots quants estavan ab ell, quedaren aturdits de l'agafada de peix que havían fet;
10Y axí mateix Jaume y Joan fills del Zebedeu, que eran companys de Simó. Y digué Jesús á Simó: No temias, de avuy en avant serás pescador de homes.
11Y atracadas las barcas á terra, ho abandonaren tot, yl seguiren.
12Y succehí, que estant ell en una d'aquellas ciutats, vingué un home cubert de lepra; y quant vegé á Jesús se postrá de rostro en terra, y li suplicá, dihent: Senyor, si vos voleu, podeu ferme net.
13Y ell extenent la ma lo tocá, dihent: Vull: sias net. Y luego lo deixá la lepra.
14Y li maná que nou digués á ningú, ans be, vésten, li digué, y preséntat al sacerdot, y ofereix per ta netedat, segons maná Moysés en testimoni á ells.
15Y tant mes s'estenía sa fama, y acudía gent en gran número per'ohirlo y pera ser curats de sas dolencias.
16Emperó ell se retirava al desert y orava.
17Y succehí, que un día estant ell ensenyant, hi havía allí també sentats alguns Fariséus y Doctors de la Lley, que havían vingut de tots los pobles de Galiléa, y de Judéa, y de Jerusalem; y lo poder del Senyor obrava pera curarlos.
18Y veus aquí uns homes, que portavan en un llit á un paralítich, y buscavan com ficarlo dintre de la casa, y posar lo devant d'ell.
19Emperó no sabent com ferho, á causa de la gran multitut de gent; sen pujaren al teulat, y per entre las teulas, despenjaren lo llit, posantlo al mitg devant de Jesús.
20Y quant vegé la fe d'ells, digué: Home, perdonats te son tos pecats.
21Yls Escribas y Fariséus comensaren á discorrer, dihent: ¿Qui es aquest que diu blasfemias? ¿qui pot perdonar pecats sinó tant sols Deu?
22Y coneixent Jesús los pensaments d'ells, los respongué, dihent: ¿Que pensau en vostre cor?
23¿Ques mes fácil, dir, Perdonats te son tos pecats, ó dir, Alsat y camina?
24Peraqué sapian donchs quel Fill del home te potestat sobre la terra de perdonar pecats, digué al paralítich: A tu t'ho dich, álsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
25Y al instant s'alsá á vista d'ells, y prengué lo llit en que jeya, y sen aná á sa casa glorificant á Deu.
26Y quedaren tots aturdits, y glorificavan á Deu, y cuberts de temor deyan: Avuy hem vist cosas maravellosas.
27Y després d'aixó, isqué, y vegé á un Publicá anomenat Leví, que estava sentat en lo banch dels tributs, y li digué: Segueixme.
28Y alsantse, ho deixá tot, y lo seguí.
29Y li doná Leví un gran convit en sa casa, y hi havía un gran número de Publicans y altres que estavan á taula ab ells.
30Yls Fariséus yls Escribas murmuravan d'ells, y deyan á sos deixebles: ¿Perqué menjau y bebeu ab los Publicans yls pecadors?
31Y Jesús los respongué, y digué: Los que están sans no necessitan de metge, sinó los que están malalts.
32No he vingut á cridar los justos á arrepentiment, sinó los pecadors.
33Y ells digueren: ¿Perqué los deixebles de Joan dejunan frequentment, y fan oració, y també los dels Fariséus, y los teus menjan y beuhen?
34Als quals ell digué: ¿Per ventura podeu fer quels amichs del Espós dejunian, mentras está ab ells l'Espós?
35Emperó ja vindrán días en que los será pres l'Espós, y llavors dejunarán en aquells días.
36Yls digué un símil: Ningú posa un pedás de panyo nou en un vestit vell, perqué d'altra manera lo nou romp lo vell, y ademés que no cau be lo pedás nou ab lo vell.
37Y ningú posa vi novell en bots vells, perqué d'altra manera lo vi novell reventará los bots, se vessará lo vi, y se farán malbé los bots.
38Ans be lo vi novell se deu posar en bots nous, y axí l'un y l'altre se mantindrán.
39Y ningú que beu del vi vell vol després lo novell; puix dirá: Lo vell es millor. CAP. VI. Jesús defensa als seus deixebles, y reconvé als Escribas y Fariséus acerca de l'observancia del dissapte: anomena los dotse Apóstols: cura malalts, y predica aquell admirable sermó, en que declara las excellencias de la Lley Christiana.