Evangeli segons Lluc 18
1Los proposá també aquesta parábola, pera mostrarlos que convé orar continuament, y no desfallir.
2Dihent: Hi havía un jutge en certa ciutat, que no tenía temor de Deu, ni respecte als homes.
3Y hi havía en la mateixa ciutat una viuda, que venía á ell, y li deya: Feume justicia del meu contrari.
4Y ell en molt temps nou volgué. Mes després digué entre sí: Encaraqué no temo á Deu, ni tinch respecte als homes;
5Ab tot, com aquesta viuda m'importuna, li faré justicia, á fi de que no vinga tantas vegadas á molestarme.
6Y digué lo Senyor: Escoltau lo que diu aquest jutge pervers.
7¿Y no fará donchs Deu justicia á sos elegits, que dia y nit claman á ell? ¿y sufrirá sempre que sels oprimesca?
8Vos dich que prest los venjará. Emperó ¿quant vinga lo Fill del home, pensau que trobará fe en la terra?
9Y digué també aquesta parábola á uns que confiavan en sí mateixos, com si fossen justos, y despreciavan als demés:
10Dos homes pujaren al temple á orar, l'un era Fariséu, y l'altre Publicá.
11Lo Fariséu posat en peu, orava en son interior d'esta manera: ¡Oh Deu! gracias vos dono, perqué no so com los altres homes, que son lladres, injustos, adúlteros, ni com aquest Publicá:
12Dejuno dos vegadas la semana, pago delme de tot lo que possehesch.
13Lo Publicá, al contrari, estant apartat, no s'atrevía ni á alsar los ulls al cel, sinó ques pegava cops al pit, dihent: ¡Oh Deu! teniu pietat de mi pecador.
14Vos declaro, que est y no aquell sen torná justificat á sa casa; perqué tot home ques exalta, será humiliat; yl ques humilihi, será exaltat.
15Y li portavan també alguns infants peraquéls tocás. Y vehentho los deixebles los renyavan.
16Emperó Jesús los cridá, y digué: Deixau que vingan á mi los infants, y nols ho impediu, perqué dels tals es lo regne de Deu.
17En veritat vos dich: Que lo qui no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
18Y un home principal li preguntá, dihent: Bon Mestre, ¿que podré jo fer pera conseguir la vida eterna?
19Y Jesús li digué: ¿Peraquém dius bo? Ningú es bo, sinó Deu tant solament.
20Ja sabs los manaments: No matarás, No fornicarás, No robarás, No llevarás falsos testimonis, Honra á ton pare y á ta mare.
21Ell digué: Tots aqueixos manaments los he guardat desde ma juventut.
22Lo que haventho ohit Jesús, li digué: Encara te falta una cosa: ven tot quant tens, y donau als pobres, y tindrás un tresor en lo cel: després vina y segueixme.
23Quant ello ohí aixó, se contristá, perqué era molt rich.
24Y Jesús quant lo vegé trist, li digué: ¡Oh quant dificilment entrarán en lo regne de Deu los que tenen riquesas!
25Puix es mes fácil passar un camell per lo cos d'una agulla, que entrar un rich en lo regne de Deu.
26Y los quel ohían deyan: ¿Qui donchs podrá salvarse?
27Ello los digué: Lo ques impossible perals homes, es possible pera Deu.
28Y digué Pere: Ja veheu que nosaltres ho havem deixat tot pera seguirvos.
29Ell los digué: En veritat vos dich, que no hi ha ningú que haja deixat casa, ó pares, ó germans, ó muller, ó fills, per lo regne de Deu,
30Que no rebia molt mes en aquest mon, y en lo sigle venider la vida eterna.
31Y prenent després Jesús á part als dotse, los digué: Mirau, nosaltres amam á Jerusalem, y serán cumplertas totas las cosas que escrigueren los profetas del Fill del home,
32Puix será entregat als Gentils, y será escarnit, y assotat, y escupit.
33Y després quel haurán assotat, lo farán morir, y al tercer dia ressuscitará.
34Mes ells no comprengueren res d'aixó, ans be aquesta plática era impenetrable per'ells, y no entenían lo quels deya.
35Y succehí, que acercantse á Jerichó, estava un cego assentat á la bora del camí demanant almoyna.
36Y ohint lo tropell de la gent que passava, preguntá que era alló.
37Y li digueren, que Jesús Nazaret passava per allí.
38Y se posá á cridar, dihent: Jesús, fill de David, teniu misericordia de mi.
39Yls que anavan devant lo reprenían, á fi de que callás. Emperó ell cridava mes alt: Fill de David, teniu misericordia de mi.
40Y parantse Jesús, maná quel hi portassen. Y quant estigué cerca, li preguntá,
41Dihent: ¿Que vols quet fassa? Y ell respongué: Senyor, que jo tinga vista.
42Y Jesús li digué: Tíngasla, la teva fe t'ha salvat.
43Y al instant vegé, y lo seguía glorificant á Deu. Y tot lo poble quant vegé aixó doná alabansas á Deu. CAP. XIX. Conversió de Zacheu. Parábola de las cent minas. Entra Jesús triunfant en Jerusalem; plora sobre aquesta ciutat, y anuncía sa ruina y desolació. Trau del temple als quel profanavan comprant y venent.