Evangeli segons Lluc 19
1Y havent Jesús entrat, passava per Jerichó.
2Y veus aquí un home anomenat Zacheu, lo principal dels Publicans, que era molt rich:
3Cercava com veurer á Jesús, y conéixerlo; emperó no podía á causa de la molta gent; y perqué ell era petit de estatura.
4Y s'avansá corrent, y sen pujá á un sicomoro pera véurerlo, puix havía de passar per allí.
5Y arribat que fou Jesús á aquell lloch, alsant los ulls lo vegé, y lo digué: Zacheu, baixa inmediatament, perqué convé que jo avuy m'hospedia en ta casa.
6Y ell baixá á tota pressa, y lo rebé ab alegría.
7Al veurer aixó, tots murmuravan, dihent: Que havía anat á hospedarse en casa d'un home pecador.
8Emperó Zacheu, presentantse devant del Senyor, li digué: Mirau, Senyor, la meytat del que tinch ho vaig á donar als pobres; y si he defraudat res á algú, li restituiré quatre vegadas mes.
9Y Jesús li digué: Avuy ha vingut la salvació á esta casa, perqué aquest es també fill d'Abraham.
10Perqué lo Fill del home ha vingut á buscar, y salvar lo que estava perdut.
11Y estant ells oyent aixó, proseguí dihentlos una parábola, per causa de estar prop de Jesuralem, y perqué pensavan que luego se manifestaría lo regne de Deu.
12Digué donchs: Un home de illustre naixement aná á una terra distant, pera rebrer allí un regne, y tornarsen després.
13Y havent convocat á deu de sos criats, los doná deu minas de plata, yls digué: Negociau ab ellas fins que jo tornia.
14Emperó com sos ciutadans l'aborrían, li enviaren una embaixada, dihentli: No volem que aquest regnia sobre nosaltres.
15Y quant torná després d'haver pres possessió de son regne, maná que vinguessen aquells criats á qui havía donat son diner, per' informarse del que cada hu havía negociat.
16Y arribá lo primer y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat deu minas.
17Y li digué: Está be, ó bon criat; ja que en lo poch has estat fiel, tindrás potestat sobre deu ciutat.
18Y vingué lo segon y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat cinch minas.
19Digué á est: Tu tindrás mando també sobre cinch ciutats.
20Y vingué lo tercer y digué: Senyor, aquí teniu vostra mina, la qual he tingut guardada dins d'una toballola.
21Puix tinguí temor de vos, sabent que sou home d'un geni dur, que preneu lo que no haveu depositat, y segau lo que no haveu sembrat.
22Llavors ell li digué: Mal criat, per ta propia boca te condemno. Sabías que jo era home de carácter dur, que men porto lo que no he depositat, y sego lo que no he sembrat:
23¿Donchs perqué no posares mon diner al banch, á fi de que quant jo tornás lo recobrás ab ganancia?
24Y digué als que estavan allí: Preneuli la mina, y donaula al que té las deu minas.
25Y li respongueren: Senyor, ja té deu minas.
26Puix jous dich, qué a tot aquell que té, se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, se li pendrá fins alló que té.
27Y en quant á aquells enemichs meus, que no volgueren que jo regnás sobre ells, portaume ls aquí y matau los devant meu.
28Y dit aixó, proseguí son viatge á Jerusalem, y anava devant de tots.
29Y succehí, que estant cerca de Bethphage y de Bethania en la montanya dita del Oliverar, enviá dos de sos deixebles.
30Dihent los: Anau á aquell lloch que está devant de vosaltres, y luego que entreu en ell, trobareu un pollí fermat, sobrel qual ningú s'ha sentat encara, desfermaulo y menaumel.
31Y si algú vos preguntás: ¿Per quél desfermau? Li respondréu axí: Perquél Senyor l'ha menester.
32Partíren donchs los que ell enviá, y trobaren lo pollí que estava del modo quels havía dit.
33Y quant lo desfermavan, los digueren los amos d'ell: ¿Perqué desfermau lo pollí?
34Y ells digueren: Perquél Senyor l'ha menester.
35Y lo menaren á Jesús, y posant sas vestiduras sobrel pollí, feren sentar Jesús sobre.
36Mentres Jesús anava passant, estenían sas vestiduras en lo camí.
37Y quant s'acercá á la baixada de la montanya del Oliverar, tots los deixebles en gran número, transportats de goitg, comensaren á alabar á Deu en altas veus, per tots los prodigis que havían vist,
38Dihent: Benehit sia lo Rey que ve en nom del Senyor; pau en lo cel, y gloria en las alturas.
39Y alguns dels Fariséus que estavan entre la gent, li digueren: Mestre, repren á tos deixebles.
40Ell los respongué: Vos dich, que si aquestos callan, las pedras alsarán la veu.
41Y quant arribá cerca, al veurer la ciutat, plorá sobre ella, dihent:
42¡Ah si tu reconeguesses al menos en aquest dia que set ha donat, lo que pot procurarte la pau! Emperó ara está escondit de tos ulls.
43Perqué vindrán dias contra de tu en que tos enemichs te circuirán ab trincheras, yt posarán siti, y t'apretarán de totas parts,
44Yt derrocarán, axís com á tos fills que están dintre de tu, y no deixarán pedra sobre pedra en tu, per quant has desconegut lo temps en que Deu t'ha visitat.
45Y havent entrat en lo temple, comensá á traurer fora á tots los que venían y compravan en ell,
46Dihentlos: Escrit está: Ma casa es casa d'oració. Emperó vosaltres l'haveu feta cova de lladres.
47Y tots los dias ensenyava en lo temple. Mes los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls principals del poble cercavan com ferlo morir.
48Y no sabían que ferse ab ell. Puix tot lo poble estava ab la boca oberta escoltantlo. CAP. XX. Jesús confon als Sacerdots y als Escribas. Parábola dels vinyaders. Pedra cantonera. Tribut al César. Resurrecció dels morts. Jesu-Christ fill y Senyor de David. Superbia y avaricia dels Escribas.