Evangeli segons Lluc 6
1Ysuccehi en lo segon dissapte després del primer, que passant per uns sembrats, sos deixebles cullían espigas, y esgrunantlas entre las mans, se las menjavan.
2Y alguns dels Fariséus los deyan: ¿Perqué feu lo que nos lícit en dissapte?
3Y Jesús responent los digué: ¿Ni haveu llegit encara aixó que feu David, quant tingué fam ell y los que eran ab ell;
4Com entrá en la casa de Deu, y preguéls pans de la proposició, yn menjá, yn doná als que estavan ab ell, encaraque no podían menjar d'ells sinó tant sols los Sacerdots?
5Yls digué: Lo Fill del home es també Senyor del dissapte.
6Y succehí, que un altre dissapte entrá també en la sinagoga, y ensenyava. Y hi havía allí un home que tenía seca la ma dreta.
7Yls Escribas y Fariséus l'estavan observant, pera veurer si curaría en dissapte, á fi de poderlo acusar.
8Emperó ell conexía los pensaments d'ells, y digué al home que tenía seca la ma: Alsat, y pósat al mitg. Y ell alsantse se posá en peu.
9Y Jesús li digué: Vos preguntaré una cosa: ¿Es lícit fer be, ó fer mal en dissapte; salvar la vida, ó llevar la?
10Y mirantsels á tots al rodedor, digué al home: Exten ta ma. Ell l'estengué, y li fou restablerta la ma sana com l'altra.
11Y ells s'umpliren de rabia, y conferenciavan entre sí, ques lo que podrían fer á Jesús.
12Y succehí en aquells dias, que ell sen aná á una montanya á fer oració, y passá allí tota la nit orant á Deu.
13Y al ser de dia cridá á sos deixebles, y elegí dotse d'ells, que anomená Apóstols:
14Simó, á qui li posá lo sobrenom de Pere, y Andreu son germá, Jaume y Joan, Felip y Barthomeu,
15Matheu y Thomás, Jaume d'Alfeu, y Simó anomenat lo Zelador,
16Y Judas germá de Jaume, y Judas Iscariot que fou lo traydor.
17Y baixant ab ells, se deturá en un pla, junt ab la companyía de sos deixebles, y d'una multitut de gent de tota la Judéa, y de Jerusalem, y de la marina, y de Tyro y de Sydon,
18Que havían vingut á ohirlo, y á quels curás de sos mals. Yls que eran atormentats dels esperits impurs se curavan.
19Y tota la gent procurava tocarlo, perqué exía d'ell una virtut quels curava á tots.
20Y ell alsant los ulls envers sos deixebles, deya: Benaventurats los pobres, perqué de vosaltres es lo regne de Deu.
21Benaventurats los que ara teniu fam, puix seréu saciats. Benaventurats los que ara plorau, puix riuréu.
22Seréu benaventurats quant los homes vos aborrescan, y apartian de sí, y vos insultian, y desprecihin vostre nom, com á dolent, per causa del Fill del home.
23Alegrauvos en aquell dia, y regositjauvos, perqué será gran vostre gallardó en lo cel; puix de aquesta manera sos pares tractaren als Profetas.
24Emperó, ¡ay de vosaltres los richs, perqué ja teniu vostre consol en la terra!
25¡Ay de vosaltres los que estau saciats, puix tindréu fam! ¡Ay de vosaltres los que ara riheu, puix gemegaréu y ploraréu!
26¡Ay de vosaltres quant los homes vos aplaudescan; perqué axí sos pares ho feyan ab los falsos profetas!
27Emperó jous dich á vosaltres los que ohiu: Amau á vostres enemichs, feu be als queus volen mal,
28Benehiu als queus maleheixen, y pregau pera los queus calumnihin.
29Y al quet feresca en una galta, preséntali l'altra també. Y al quet prenga la capa, not oposias tampoch á que se ten duga la túnica.
30Dona á tots los quet demanian, y al que prenga lo ques teu, no tornias á demanarli.
31Yl que vullau quels homes fassan pera vosaltres, aixó mateix feuho per'ells.
32Y si amau als queus aman, ¿quin grat vos ne sentirán? perquéls pecadors també aman als quels aman á ells.
33Y si feu be als queus fan be, ¿quin grat vos ne sentirán? puix los pecadors també ho fan.
34Y si prestau á aquells de qui esperau rebrer, ¿quin grat vos ne sentirán? puix los pecadors també prestan als pecadors pera rebrer altre tant.
35Amau donchs á vostres enemichs: feu be, y prestau sens esperar interés; y vostre gallardó será gran y seréu fills del Altíssim, perqué ell es bo fins perals desagrahits y dolents.
36Siau donchs vosaltres misericordiosos, axí com es misericordiós també vostre Pare.
37No judiqueu, y no seréu judicats; no condemneu, y no seréu condemnats; perdonau, y seréu perdonats:br />
38Donau, y seus donará; bona mesura, apretada, y crumullada seus tirará á la falda. Puix ab la mateixa mida ab que amidaréu, seréu amidats.
39Yls deya també un símil: ¿Per ventura un cego podrá guiar á altre cego? ¿no caurán los dos en lo fosso?
40No es lo deixeble superior al mestre, ans be será perfet qualsevol que sia com lo mestre.
41¿Y perqué miras la bolva en l'ull de ton germá, y not adonas de la viga que tens en ton ull?
42¿O com pots dir á ton germá: Déixamte traurer, germá, la bolva de ton ull, no reparant tu la viga que tens en ton ull? ¡Hipócrita! trau primer la viga de ton ull, y després hi veurás pera traurer la bolva del ull de ton germá.
43Puix nos bon arbre lo qui fa fruyt mal, ni mal arbre lo qui fa bon fruyt.
44Perqué cada arbre es conegut per son fruyt. Puix nos cullen figas dels arsos, ni rahims dels esbersers.
45L'home bo del bon tresor de son cor trau lo be, y l'home dolent del mal tresor de son cor trau la maldat. Puix de l'abundancia del cor parla la boca.
46¿Perqué donchs me cridau, Senyor, Senyor, y no feu lo que jous dich?
47Tot aquell que ve á mi, y ou mas paraulas, y las cumpleix, jo vos mostraré á qui se sembla:
48Es semblant á un home que edificá una casa, lo qual cavá, enfondí, y posá los fonaments sobre roca; y quant vingué una riuhada, pegá ab furia lo riu contra aquella casa, y no pogué móurerla, perqué estava fundada sobre roca.
49Emperó aquell que ou, y no fa, es semblant á un home que fabricá sa casa sobre terra sens fonaments; y contra la qual pegá ab ímpetu la riuhada, y tot seguit caygué, y fou gran ruina de la tal casa. CAP.VII Cura Jesús al criat del Centurió. Ressuscita al fill de la viuda de Naim. Respon als missatgers de Joan Baptista. Repren als Jueus, y los compara á uns noys que jugan. Una dona li ungeix los peus. Parábola dels dos deutors.