Evangeli segons Lluc 12
1Y com s'hagués arreplegat al rodedor de Jesús molta gent, de tal manera, que los uns atropellavan als altres, comensá á dir á sos deixebles: Guardauvos del llevat dels Fariséus, ques hipocresía.
2Puix no hi ha cosa encuberta, que no s'haja de descubrir; ni res ocult, que no s'haja de saber.
3Perqué las cosas que haveu dit en las tenebras, serán ditas en la claredat; y lo que diguereu al oido en las estancias, será anunciat sobre los terrats.
4A vosaltres donchs, amichs meus, vos dich: Que no temau aquells que matan lo cos, y després d'aixó no poden fer res mes.
5Emperó jous ensenyaré á qui haveu de temer: Temeu aquell que després de haver llevat la vida, té poder de llansar al infern. A est vos dich, es á qui haveu de temer.
6¿Nos venen cinch aucellets per dos diners, y n'obstant ningú de ells es olvidat de Deu?
7Fins los cabells de vostre cap están tots contats. Donchs no temau, perqué mes valeu vosaltres que molts aucellets.
8També vos dich: Que tot aquell quem confessia devant dels homes, lo Fill del home lo confessará á ell devant dels ángels de Deu.
9Emperó lo quim neguia devant dels homes, será negat devant dels ángels de Deu.
10Y á tot aquell que parlia contra lo Fill del home, l'hi será perdonat est pecat; emperó aquell que blasfemia contra del Esperit Sant, no tindrá perdó.
11Y quant vos portian á las Sinagogas, y als Magistrats, y á las Potestats, no passeu cuydado de lo que haveu de dir ó com haveu de respondrer:
12Perqué l'Esperit Sant vos mostrará en aquella hora lo queus convinga dir.
13Llavors un del poble li digué: Mestre, diheu á mon germá que partesca ab mi la heretat.
14Emperó ell li respongué: Home, ¿quim ha fet á mi jutge ó repartidor entre vosaltres?
15Yls digué: Anau alerta, guardauvos de tota avaricia; puix la vida de cada qual no está en l'abundancia de las cosas que posseheix.
16Y los referí una parábola, dihen: Lo camp d'un home rich havía portat abundancia de fruyts.
17Y discurría entre sí, dihent: ¿Que faré jo, perqué no tinch ahont recullir mos fruyts?
18Y digué: Faré assó, tiraré á terra mos graners, y los faré mes grans, y allí reculliré tots mos fruyts y mos bens.
19Y diré á ma ánima: ¡Oh ánima! molts bens tens de reserva pera molts anys; reposa, menja, beu, y dónat bona vida.
20Emperó Deu li digué: ¡Neci! aquesta nit te van á demandar l'ánima: ¿pera qui será tot quant has arreplegat?
21Aixó es lo que passa al que atresora pera sí, y nos rich envers Deu.
22Y digué á sos deixebles: Per lo tant vos dich: No aneu afanats pera la vostra vida sobre que menjaréu, ni pera lo vostre cos sobre que vestiréu.
23Mes val l'ánima quel menjar, y lo cos mes quel vestit.
24Reparau los corbs, que no sembran, ni segan, ni tenan rebost, ni graner; y ab tot Deu los alimenta. ¿Puix quant mes valeu vosaltres que ells?
25¿Y qui de vosaltres per molt que discorria pot aumentar un colse á sa estatura?
26Donchs si no teniu poder pera las cosas mes petitas, ¿á que afanarvos pera las demés?
27Mirau los lliris com creixen; no treballan, ni filan; puix jous dich, que may Salomó ab tota sa gloria se vestí com un d'ells.
28Donchs si á la herba, que avuy está en lo camp y demá es tirada al forn, vesteix Deu així, ¿quant mes á vosaltres gent de poca fe?
29No aneu donchs afanats pera lo que haveu de menjar ó beurer, y no tingau l'ánimo suspés.
30Puix totas estas son cosas pera las que la gent del mon s'afana: y sab vostre Pare que teniu necessitat d'ellas.
31Per lo tant, buscau primerament lo regne de Deu y sa justicia, y totas aquestas altras cosas seus serán afegidas.
32No temau donchs, petit ramat, puix es plagut á vostre Pare lo donarvos lo regne.
33Veneu lo que possehiu, y feu almoyna. Feuvos bossas que nos tornian vellas, tresor en lo cel que may falta, del qual nis apodera lo lladre, ni l'arna lo destruheix.
34Perqué allá ahont es vostre tresor, allí estará també lo vostre cor.
35Teniu vostres lloms cenyits, y las candelas encesas en vostras mans.
36Y siau semblants á aquells homes que esperan á son Senyor, que ha de tornar de las bodas; á fi de que quant vinga y truquia á la porta, li obrian tot seguit.
37Benaventurats aquells sirvents á qui trobia vetllant lo Senyor quant vinga: en veritat vos dich, ques cenyirá son vestit, yls fará assentar á taula, y passant los anirá servint.
38Y si vingués á la segona vetlla, ó vingués á la tercera vetlla, y ls trobás en eix estat, benaventurats son los tals sirvents.
39Teniu emperó per cert, que si lo pare de familia sabés l'hora en que havía de venir lo lladre, vetllaría sens dubte, y no deixaría foradar sa casa.
40Estau donchs vosaltres sobrel avís, perqué á l'hora que menos penseu vindrá lo Fill del home.
41Y Pere li digué: Senyor, ¿diheu aquesta parábola pera nosaltres, ó també pera tots?
42Yl Senyor lo digué ¿Qui creus ques lo majordom fiel y prudent, á qui son amo constituhí sobre sos criats, peraqué los donás la mesura de blat á son degut temps?
43Benaventurat lo tal sirvent, á qui quant lo Senyor vinga lo trobia fent aixó.
44En veritat vos dich: Que li donará lo maneitg dels bens que possehesca.
45Emperó si digués lo tal sirvent en son cor: Lo meu Senyor tarda á venir, y comensás á tractar mal als criats y á las criadas, y á menjar y beurer, y á embriagarse;
46Vindrá lo Senyor del tal sirvent en lo dia que no l espera, y á l'hora que no sab, y lo separará, y li donará sa part ab los infiels.
47Perqué aquell criat que sabía la voluntat de son senyor, y nos posá á punt, y no obrá segons sa voluntat, será molt assotat.
48Emperó lo qui no la sabé, y feu cosas dignas de cástich, será poch assotat. Perqué á tot aquell á qui li fou donat molt, de molt se li demanará compte; y al que li confiaren molt, se li demanará mes.
49Jo he vingut á posar foch en la terra; ¿y que he de voler donchs, sinó que s'encenga?
50Y ab un baptisme he de ser batejat; ¡y com tinch l'ánimo afligit fins ques cumplia!
51¿Pensau que he vingut á posar pau en la terra? Vos dich que no, ans be desunió;
52Puix d'aquí en avant si hi ha cinch personas en una casa, estarán dividits los tres contra los dos, y los dos contra los tres.
53Lo pare estará dividit contral fill, yl fill contral pare; la mare contra la filla, y la filla contra la mare; la sogra contra la nora, y la nora contra la sogra.
54Y deya també al poble: En vehent un núvol ques alsa de Ponent, luego diheu: Temporal ve; y succeheix axí;
55Y quant corre vent de Mitgdia, diheu: Fará calor; y es axí.
56¡Hipócritas! sabeu distingir lo semblant del cel y de la terra; ¿com donchs no sabeu reconeixer lo temps present?
57Y ¿perqué no judicau per vosaltres mateixos lo ques just?
58Quant vas ab ton contrari devant del magistrat, fes lo possible pera deslliurarte d'ell en lo camí, á fi de que not portia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y l'agusil te posia en la presó.
59Te dich que no exirás d'allí fins haver pagat la última malla. CAP. XIII. Exortació al arrepentiment. Figuera estéril. Cura en dissapte á una dona encorvada. Parábolas del gra de mostassa y del llevat. Los pochs que se salvan. Passió predita. Jerusalem homicida dels Profetas.