Evangeli segons Lluc 10
1Y despres d'aixó, elegí lo Senyor també altres setanta dos; y los enviá de dos en dos devant seu á cada ciutat ó lloch ahont el havía de venir.
2Yls digué: La cullita certament es gran, mes los treballadors pochs. Suplicau donchs al Senyor de la cullita, que envihi treballadors á sa cullita.
3Anau: veus aquí jous envío com anyells en mitg de llops.
4Nos emporteu bossa ni alforja, ni calsat, ni saludeu á ningú en lo camí.
5En qualsevulla casa que entreu, diheu abans de tot: La pau sia en aquesta casa.
6Y si hi hagués allí algun fill de la pau, descansará vostra pau sobre d'ell; y sinó, sen tornará á vosaltres.
7Y perseveran en la mateixa casa, menjant y bebent lo que ells tingan; puix digne es lo treballador de son salari. No passeu de casa en casa.
8Y en qualsevol ciutat en que entreu, y vos rebian, menjau lo queus posian devant;
9Y curau als malalts que hi haja en ella, y diheulos: S'ha acercat á vosaltres lo regne de Deu.
10Emperó si en la ciutat en que entrareu nous rebessen, exint per sas plassas, diheu:
11Fins la pols que sens ha agafat de vostra ciutat, la sacudim contra vosaltres: ab tot sabeu, que s'ha acercat lo regne de Deu.
12Emperó jous dich, que en aquell dia hi haurá menos rigor pera Sodoma que pera la tal ciutat.
13¡Ay de tu, Chorozain! ¡ay de tu, Bethsayda! que si en Tyro y en Sidon s'haguessen obrat los miracles ques han obrat en vosaltres, temps ha que cubertas de cilici y cendra se haurían arrepentit.
14En veritat, pera Tyro y Sidon hi haurá en lo judici menor rigor que pera vosaltres.
15Y tu, Cafernaum, que t'has exaltat fins al cel, serás abatuda fins al profundo del infern.
16Qui á vosaltres ou, me ou á mi; y qui á vosaltres desprecía, me desprecía á mi; y quim desprecía á mi, desprecía á aquell quem ha enviat.
17Y tornaren los setanta dos plens de goitg, dihent: Senyor, fins los dimonis se someten á nosaltres per virtut de vostre nom.
18Y ell los digué: Yo vegí á Satanás caurer del cel com un llam.
19Mirau, jous he donat potestat pera trapitjar las serpents yls escorpins, y sobre tot lo poder del enemich, y res vos danyará.
20Emperó nous regositjeu d'aixó, quels esperits vos están subjectes; ans be alegraus de que los vostres noms están escrits en lo cel.
21En aquella mateixa hora Jesús se regositjá en l'Esperit Sant; y digué: Vos alabo, Pare, Senyor del cel y de la terra, perqué escondireu aquestas cosas als sabis y als prudents, y las haveu reveladas als petits. Axi es, Pare, perqué axí vos ha plagut.
22Totas las cosas me son entregadas de mon Pare. Y ningú sab quis lo Fill, sinól Pare; ni quis lo Pare, sinól Fill, y aquell á qui lo Fill ho vulla revelar.
23Y girat envers sos deixebles, digué: Benaventurats los ulls, que veuhen lo que vosaltres veheu:
24Puix jous dich, que molts profetas y reys volgueren veurer lo que vosaltres veheu, y nou vegeren; y ohir lo que vosaltres ohiu, y nou ohiren.
25Y veus aquí un doctor de la lley s'alsá y li digué pera tentarlo: Mestre, ¿que faré jo pera possehir la vida eterna?
26Y ell li digué: ¿Ques lo que está escrit en la Lley? ¿com llegeixes?
27Y ell responent digué: Amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y ab totas tas forsas, y de tot ton enteniment, y al teu prohisme com á tu mateix.
28Y li digué: Be has respost, fes ho axís y viurás.
29Emperó ell volentse justificar á sí mateix, digué á Jesús: Y ¿qui es mon prohisme?
30Y Jesús prenent la paraula, digué: Baixava un home de Jerusalem á Jerichó, y caygué en mans de lladres quel despullaren; y després de haver lo ferit, sen anaren deixant lo mitg mort.
31Succehí donchs, que baixava per lo mateix camí un Sacerdot, y quant lo vegé, passá de llarch.
32Y igualment un Levita, arribant cerca de aquel lloch, y vehentlo, passá també de llarch.
33Emperó un Samaritá que feya son camí, s'acercá á ell, y al veurel tingué compassió.
34Y acostantse li envená las feridas, xupántlashi ab oli y vi, y cabalgantlo sobre son jument, lo portá á un hostal, y tingué cuydado d'ell.
35Y al dia següent quant partía tragué dos diners, y ls doná al hostaler, y li digué: Cúydal; y tot quant gastias de mes, jo t'ho refaré á la tornada.
36¿Qual de aquestos tres te sembla que fou lo prohisme d'aquell que doná en mans dels lladres?
37Y ell respongué: Aquell, que usá ab ell de misericordia. Donchs ves, li digué llavors Jesús, y fes tu lo mateix.
38Y succehí que seguint son camí, entrá Jesús en un lloch, y una dona ques deya Martha l'hospedá en sa casa.
39Y tenía ella una germana anomenada María, la qual, sentada també als peus del Senyor, ohía sa paraula.
40Emperó Martha continuament estaba aqueferada ab las feynas de la casa, y vingué a ell, y li digué: Senyor, ¿no veheu com ma germana m'ha deixat sola pera servir? Diheuli donchs quem ajudia.
41Yl Senyor li respongué, dihent: Martha, Martha, tu estás molt afanada y t fatigas en moltas cosas:
42Emperó una sola cosa es necessaria: y María ha escullit la millor part, la qual no li será presa. CAP. XI. L'oració Dominical. Perseverancia en orar. Dimoni mut. Blasfemias dels Jueus. Parábola del valent armat. Jesús repren als Fariséus y als Doctors de la Lley.