Evangeli segons Lluc 17
1Digue també á sos deixebles: Es impossible que no vingan escándols. Emperó ¡ay d'aquell per qui venen!
2Mes li valdría que li posassen al coll una mola de molí, y lo tirassen al mar, que no que escandalisás á un d'aquestos petits.
3Atenéu: Si ton germá pecás contra de tu, corretgeixlo; y si s'arrepentís, perdónal.
4Y si pecás contra de tu set vegadas en un dia, y set vegadas en un dia vingués á trobarte, dihent: Men arrepentesch; perdónal.
5A las horas los Apóstols digueren al Senyor: Aumentaunos la fe.
6Y diguél Senyor: Si tinguesseu fe com un gra de mostassa, diréu á esta morera: Arráncat d'arrel y trasplántat al mar, y vos obehirá.
7¿Y qui de vosaltres tenint un servo, que llaura ó guarda bestiar, tant prest com torna del camp, li diu: Vina, séntat á taula?
8Ans be li diu: Prepáram lo sopar, cenyeixte, y serveixme mentras jo menjo y bech, que després menjarás y beurás tu.
9¿Per ventura l'amo li ha de estar agrahit al tal criat, perqué feu lo que li maná?
10Jo crech que no. Axí també vosaltres, quant fassau totas las cosas que vos son manadas, diheu: Servos inútils som, havem fet lo que debiam fer.
11Y succehí que anant ell á Jerusalem, passava per mitg de la Samaria y de la Galiléa.
12Y al entrar en un lloch, isqueren á son encontre deu leprosos, que s'aturaren desde lluny.
13Y alsaren la veu, dihent: Jesús, Mestre, teniu misericordia de nosaltres.
14Quant ello los vegé, digué: Anau, manifestaus als sacerdots. Y succehí, que mentras hi anavan quedaren curats.
15Y un dells quant vegé que havía quedat net, torná atrás glorificant á Deu en alta veu,
16Y caygué sobre son rostro als peus de Jesús, donantli gracias; y aquest era Samaritá.
17Y respongué Jesús, y digué: ¿Per ventura no son deu los que quedaren nets? ¿Ahont son los altres nou?
18No hi ha hagut altre que tornás y glorificás á Deu, sinó aquest estranger.
19Y li digué: Alsat, ves; que ta fe t'ha salvat.
20Y preguntantli los Fariséus: ¿Quant vindría lo regne de Deu? los respongué y digué: Lo regne de Deu no vindrá de manera ques fassa observar;
21Ni dirán: Véusel aquí, ó véusel allí. Puix mirau lo regne de Deu está dintre de vosaltres.
22Y digué á sos deixebles: Vindrá temps en que vosaltres desitjaréu veurer un dels dias del Fill del home, y nol veuréu;
23Y vos dirán: Véusel aquí, ó véusel allí: no hi vullau anar, nils seguiu.
24Perqué axí com lo llampech, que brilla en la regió inferior del cel, resplandeix desde l'una part al altra, axí será lo Fill del home en son dia.
25Emperó abans es menester que ell patesca molt, y que sia reprobat d'aquesta generació.
26Y lo que succehí en los dias de Noé, axí també succehirá en los dias del Fill del home.
27Menjavan y bebían: los homes prenian mullers, las mullers marits, fins al dia en que Noé entrá en l'arca; y vingué lo diluvi y acabá ab tothom.
28Y com esdevingué en los dias de Lot, menjavan y bebían, compravan y venían, plantavan y edificavan:
29Yl dia que isqué Lot de Sodoma, plogué foch y sofre del cel, y ls consumí á tots.
30Lo mateix será en lo dia ques manifestia lo Fill del home.
31En aquella hora lo quis trobia en lo terrat, y tinga sas alhajas dintre de casa, no baxia á péndrerlas; yl quis trobia en lo camp, tampoch tornia atrás.
32Recordauvos de la muller de Lot.
33Qualsevol que procuria salvar sa vida, la perdrá; y qui la perdia, la salvará.
34Vos declaro, que en aquella nit estarán dos en un llit; l'un será pres, y l'altre deixat.
35Estarán duas donas molent juntas; l'una será presa, y l'altra deixada: dos en un camp; l'un será pres, y l'altre deixat.
36Ells respongueren y li digueren: ¿Ahont esdevindrá aixó, Senyor?
37Yls respongué: En qualsevol part ahont se trobia lo cos, allí se juntarán també las áligas. CAP. XVIII. Parábolas de la viuda, y del mal jutge; y del Fariséu, y del Publicá. Jesús reb amorosament als infants. Dona consells de perfecció. Mostra lo perill de las riquesas; y cura al cego de Jerichó.