Evangeli segons Lluc 7
1Yquant hagué acabat estas pláticas al poble quel escoltava, entrá en Cafarnaum.
2Y hi havía allí á las horas molt mal, y á punt de morir, un criat d'un Centurió, á qui est volía molt.
3Y havent ohit parlar de Jesús, li enviá alguns ancians dels Jueus, suplicantli que vingués á curar á son criat.
4Y ells tant prest com arribaren á Jesús, li pregavan ab gran instancia, dihent: Mereix que li fassau eix favor;
5Perqué es afecte á nostra nació, y nos ha edificat una sinagoga.
6Jesús donchs anava ab ells. Y essent ja prop de la casa, lo Centurió li enviá sos amichs, dihentli: Senyor, nous prengau tanta pena, puix jo no so digne de que vos entreu en ma casa:
7Per lo que ni jo m'he considerat digne de exirvos á rebrer: emperó diheu sols una paraula, y mon criat quedará sa.
8Perqué jo també so home constituhit baix autoritat, que tinch soldats á mas ordres, y dich á est: Ves, y va; y al altre: Vina, y ve; y á mon criat: Fes aixó, y ho fa.
9Quant Jesús ho oygué quedá admirat; y girantse envers la gent quel seguian, digué: En veritat vos dich, que ni en Israel he trobat una fe tant gran.
10Y tornats á casa los que havían estat enviats, trobaren sa al criat que havía estat malalt.
11Y succehí després, que anava á una ciutat anomenada Naim, y l'acompanyavan sos deixebles y una gran multitut de gent.
12Y al arribar prop de las portas de la ciutat, veus aquí que treyan fora á un difunt, fill unich de sa mare, que era viuda, y venía ab ella molta gent de la ciutat.
13Al punt quel Senyor la vegé, mogut de compassió envers ella, li digué: No plorias.
14Y s'acercá y tocá las andes. Yls quel portavan se pararen. Y digué: Jove, á tu t'ho dich, álsat.
15Yl difunt se sentá, y comensá á parlar. Y Jesús l'entregá á sa mare.
16Y un temor s'apoderá de tots, y glorificavan á Deu, dihent: Un gran profeta s'ha alsat entre nosaltres, y Deu ha visitat á son poble.
17Y aquest rumor d'ell se espargí per tota la Judéa y sa comarca.
18Yls deixebles de Joan contaren á ell totas estas cosas.
19Y Joan cridá á dos de sos deixebles, y los enviá á Jesús, dihent: ¿Sou vos lo qui ha de venir, ó debem esperarne un altre?
20Y havent arribat á ell aquestos homes, li digueren: Joan Baptista nos ha enviat á vos, y diu: ¿Sou vos lo que ha de venir, ó debem esperarne un altre?
21Y Jesús en aquella mateixa hora curá á molts de malaltías, de llagas y d'esperits malignes, y doná vista á molts cegos.
22Llavors responent Jesús, los digué: Anau, y diheu á Joan lo que haveu ohit y vist: quels cegos veuhen, los coixos caminan, los leprosos quedan nets, los sorts ouhen, los morts ressuscitan, es anunciat l'Evangeli als pobres.
23Y benaventurat es lo qui no s'escandalisia en mi.
24Y quant sen hagueren tornat los missatgers de Joan, comensá Jesús á parlar de Joan á la gent, dihent: ¿Que exíreu á veurer en lo desert? ¿Una canya moguda pel vent?
25Mes ¿que isquéreu á veurer? ¿Un home vestit ab robas delicadas? Certament quels que vesteixen robas preciosas, y viuhen en deleytes, en palacis de reys están.
26Emperó ¿que isquéreu á veure? ¿Un profeta? Sí, jous dich, y mes que profeta.
27Aqueix es de qui está escrit: Veus aquí envío mon missatger devant de ton rostro, que aparellará ton camí devant teu.
28Perqué jous dich, que entre los nats de donas no hi ha profeta major que Joan Baptista: emperó qui es menor en lo regne de Deu, es major que ell.
29Y tot lo poble, yls publicans quel ohiren, glorificaren á Deu, sent batejats ab lo baptisme de Joan.
30Mes los Fariséus, yls Doctors de la lley, despreciaren lo consell de Deu en dany de sí mateixos, no essent batejats per aquell.
31Y diguél Senyor: Donchs ¿á qui diré ques assemblan los homes d'aquesta generació, y á qui son semblants?
32Son semblants als noys que están sentats en la plassa, parlant entre sí, y dihent: Vos havem tocat flautas, y no haveu ballat; nos havem lamentat, y no haveu plorat.
33Perqué vingué Joan Baptista, que no menjava pá ni bebia vi, y diheu: Té lo dimoni.
34Vinguél Fill del home, que menja y beu, y diheu: Veus aquí un glotó y un vinós, amich de publicans y de pecadors.
35Emperó la sabiduría ha estat justificada per tots sos fills.
36Y li suplicava un dels Fariséus, que anás á menjar ab ell: y havent entrat en la casa del Fariséu, se sentá á taula.
37Y veus aquí hi havía en la ciutat una dona, pecadora, que quant sabé que Jesús estava á taula en casa del Fariséu, portá un vas d'alabastre ple d'ungüent,
38Y posada á sos peus detrás d'ell, comensá á regarli los peus ab llágrimas, y ls aixugava ab los cabells de son cap, y li besava sos peus, y ls ungía ab ungüent.
39Y quant lo Fariséu quel havía convidat vegé aixó, deya entre sí mateix, dihent: Si aquest home fos profeta, be sabría qui y quina especie de dona es aquesta quel toca, perqué ella pecadora es.
40Y Jesús li respongué, dihent: Simó, una cosa tinch que dirte. Y ell respongué: Mestre, diheu.
41Un acreedor tenía dos deutors, l'un li debía cinch cents diners, y l'altre cincuanta.
42Emperó com no tinguessen de que pagarlo, condoná al dos son deuta. ¿Donchs quin de ells l'amará mes?
43Respongué Simó dihent: Jo penso que será aquell á qui mes lo condoná. Y Jesús li replicá: Tu has judicat rectament.
44Y girantse envers la dona, digué á Simó: ¿Veus aquesta dona? Jo entrí en ta casa, y tu nom donares aygua pera los peus; emperó ella ab sas llágrimas ha regat mos peus, y ls ha aixugat ab sos cabells.
45Nom donares un bes; empero ella desde que ha entrat no ha cessat de besar mos peus.
46No ungires mon cap ab oli; emperó ella ha ungit mos peus ab ungüent.
47Per lo tant te dich: Que li son perdonats sos molts pecats, perqué amá molt. Puix aquell á qui menos se perdona, menos ama.
48Y digué á ella: Perdonats te son tos pecats.
49Y los que estavan allí menjant comensaren á dir entre sí: ¿Qui es aquest que fins los pecats perdona?
50Y digué á la dona: Ta fe t'ha salvat, vesten en pau. CAP.VIII. Parábola del sembrador. Llum sobre del candelero. Jesús exerceix son poder sobrel mar, sobrels dimonis, sobre una dolencia incurable, y sobre la mort, ressuscitant á la filla del Jayro.