Evangeli segons Lluc 15
1Y s'acercavan á Jesús los Publicans y pecadors per'ohirlo.
2Yls Fariséus, yls Escribas murmuravan, dihent: Aquest home reb als pecadors, y menja ab ells.
3Llavors los proposá aquesta parábola, dihent:
4¿Qui de vosaltres es l'home que tenint cent ovellas, y haventne perdut una, no deixa las noranta nou en lo desert, y no va en busca de la ques perdé fins haverla trobada?
5Y quant la troba, se la carrega á las espatllas ple de goitg.
6Y arribant á casa, crida á sos amichs y vehins, dihentlos: Donaume la enhorabona, puix he trobat l'ovella que sens havía perdut.
7Vos dich, que axí mateix hi haurá mes goitg en lo cel per'un pecador ques arrepentesca, que pera noranta nou justos que no necessitan penitencia.
8¿O qui es la dona que tenint deu dragmas, sin perdés una, no encen una candela, y escombrant la casa, no la busca ab cuydado fins á trobar la?
9Y després que l 'he encontrada, reuneix las amigas y vehinas, y diu: Donaume la enhorabona, puix he trobat la dragma que havía perdut.
10Per lo tant vos dich, que hi haurá goitg devant dels ángels de Deu per un pecador ques arrepentesca.
11Mes ell digué: Un home tenía dos fills:
12Yls mes petit digué á son pare: Pare, donaume la part quem toca de vostres bens. Y ell los repartí los bens.
13Y al cap de pochs dias, juntant lo fill menor tot lo que era seu, sen aná lluny á un país estrany, y allí dissipá tots sos bens vivint dissolutament.
14Y quant ho hagué gastat, vingué una gran fam en aquella terra, y comensá á patir miseria.
15Llavors sen aná, y s'arrimá á un dels ciutadans d'aquella terra, qui l'enviá á sa granja á guardar porchs.
16Y desitjava umplir son ventre de las triaduras de quels porchs menjavan, y ningú las hi donava.
17Emperó tornant en sí, digué: ¡Quants jornalers en casa de mon pare tenen lo pá de sobras, y jo aquí m'estich morint de fam!
18M'alsaré, y aniré á mon pare, y li diré: Pare, he pecat contral cel y contra vos;
19Ja no so digne de ser anomenat fill vostre, tractaume com á un de vostres jornalers.
20Y alsantse sen vingué á son pare. Y quant estava encara lluny, lo vegé son pare, y se compadesqué; y corrent á ell, se li tirá al coll, yl besá.
21Y lo fill li digué: Pare, he pecat contral cel y contra de vos; ja no so digne de ser apellidat fill vostre.
22Mes lo pare digué á sos criats: Portau aquí la roba mes bona, y vestiulo, y posauli un anell en son dit, y calsat en sos peus:
23Y portau lo vadell engreixat, y matau lo, y menjam y celebrem un convit;
24Perqué aquest fill meu era mort, y ha ressuscitat, s'havía perdut, y ha estat trobat. Y comensaren á menjar alegrement.
25Y son fill major estava en lo camp; y quant vingué y s'acercá á la casa, oygué la música y la dansa,
26Y cridant á un dels criats, li preguntá: ¿Que era alló?
27Y aquest li digué: Ton germá ha vingut, y ton pare ha fet matar lo vadell gras, perqué l'ha recobrat ab salut.
28Llavors ell s'irritá, y no volía entrar; emperó exint son pare, comensá á pregarlo.
29Y ell respongué á son pare, dihentli: Veus aquí tants anys ha que jous servesch sens haveros desobehit en res de lo quem hayen manat, y may mi haveu donat un cabrit pera menjal alegrement ab mos amichs.
30Y quant ha arribat aqueix fill teu, que ha gastat tota sa llegítima ab donas de mala vida, haveu fet matar per'ell lo vadell gras.
31Llavors lo pare li digué: Fill, tu sempre estás ab mi, y tots mos bens son teus.
32Mes rahó era que fessem un convit, y nos alegrassem; puix ton germá era mort, y ha ressuscitat; s'havía perdut, y ha estrat trobat. CAP. XVI. Parábola del majordom injust. Ningú pot servir á dos amos. Indissolubilitat del matrimoni. Rich avariciós, y Lássaro pobre.