Evangeli segons Lluc 4
1Emperó Jesús, ple del Esperit Sant, sen torná del Jordá, y fou impelit per lo mateix Esperit al desert,
2Ahont estigué quaranta dias, y era tentat del diable. Y en aquells dias no menjá res, passats los quals tingué fam.
3Y li digué lo diable: Si ets fill de Deu, digas á aquesta pedra ques tornia pá.
4Y Jesús li respongué: Escrit está: No viu l'home de pá solament, sinó de tota paraula de Deu.
5Yl portá lo diable á una montanya molt alta, y al moment li mostrá tots los regnes del univers.
6Y li digué: Te donaré tot aquest poder, y la gloria d'ells; puix á mi sem ha donat, y ho dono á qui vull.
7Per lo tant, si postrat m'adorasses, tots serán teus.
8Y responent Jesús, li digué: Apartat de mi, Satanás, perqué escrit está: A Deu ton Senyor adorarás, y á ell sol servirás.
9Yl portá á Jerusalem, yl posá sobre lo pinacle del temple, y li digué: Si ets fill de Deu, tírat de dalt baix:
10Puix escrit está, que maná á sos ángels te guardian;
11Y te sostingan en sas mans, peraqué ton peu no ensopegui en pedra alguna.
12Y responent Jesús, li digué: Dit está: No tentarás al Senyor ton Deu.
13Y acabadas totas estas tentacions, se retirá lo diable d'ell per algun temps.
14Y per virtut del Esperit torná Jesús á Galiléa, y sa fama s'espargí per tota la comarca.
15Y ell ensenyava en las sinagogas d'ells, y era alabat de tots.
16Y aná á Nazaret ahont se havía criat, y segons tenía de costum, entrá en dia de dissapte en la sinagoga, y s'alsá á llegir.
17Y li donaren lo llibre del profeta Isaías. Y quant obrí lo llibre, trobá lo passatge en que estava escrit:
18L'Esperit del Senyor es sobre mi, per lo que m'ha ungit, y m'ha enviat á predicar l'evangeli als pobres, á curar als contrits de cor,
19A anunciar la redempció als catius, á donar vista als cegos, á posar en llibertad als que están oprimits, á publicar l'any de misericordia del Senyor, y lo dia del gallardó.
20Y havent tancat lo llibre, l' entregá al ministre y se sentá. Y tots quants se trobavan en la sinagoga tenían la vista fixada en ell.
21Y comensá á dirlos: Avuy s'ha cumplert esta Escriptura que acabau d'ohir.
22Y tots lo donavan testimoni, y se maravellavan de las paraulas de gracia que exían de sa boca, y deyan: ¿Nos aquest lo fill de Joseph?
23Y ell los deya: Vosaltres sens dubte me diréu aquell proverbi: Metge, curat á tu mateix: totas aquellas grans cosas que havem ohit á dir que foren fetas en Cafarnaum, féslas aquí també en ta patria.
24Y deya: En veritat vos dich, que ningun profeta es ben rebut en sa patria.
25Certament vos dich, que en los dias de Elías, quant lo cel fou tancat tres anys y sis mesos, de modo que hi hagué gran fam per tota la terra, hi havía moltas viudas en Israel;
26Emperó á ninguna d'ellas fou enviat Elías, sinó á una viuda en Sarepta, ciutat de Sidonia.
27Y molts leprosos hi havía en Israel en temps del profeta Eliseu; emperó ningú d'ells fou fet net sinó Naaman de Syria.
28Y tots los que estavan en la sinagoga, al oir aixó, s'irritaren.
29Y s'alsaren, y lo tragueren fora de la ciutat, y lo conduhiren á la punta d'una montanya ahont estava edificada sa ciutat, pera tirarlo dalt baix.
30Mes ell, passant per entremitg d'ells, sen aná,
31Y baixá á Cafarnaum, ciutat de la Galiléa, y allí los ensenyava en los dissaptes.
32Y se maravellavan de sa doctrina, puix sa paraula era ab autoritat.
33Y estava en la sinagoga un home possehit d'un dimoni impur, y y exclamá en alta veu,
34Dihent: Déixans; ¿que tens tu que veurer ab nosaltres, Jesús de Nazaret? ¿Has vingut á destruirnos? Conech be qui ets tu, lo Sant de Deu.
35Y Jesús lo reprengué, y digué: Calla, y ix d'ell. Y lo dimoni tirantlo á terra en mitg de tots, isqué d'ell, y no li feu dany algun.
36Y quedaren tots plens d'espant, y se parlavan uns á altres, dihent: ¿Quinas paraulas son estas? Perqué ell ab poder y autoritat mana als esperits impurs, y ixen.
37Y se difundí sa fama per tots los llochs de la comarca.
38Y exint Jesús de la sinagoga, entrá en casa de Simó. Y la sogra de Simó patía una gran febre, y li suplicaren per ella.
39Llavors haventse acostat á la malalta, reprengué á la febre, y la febre la deixá. Y ella se llevá luego, y los servía.
40Y á la posta de sol, tots los que tenían malalts de diferents dolencias los hi portavan. Y ell posant las mans sobre cada hu d'ells, los curava.
41Y de molts exian los dimonis, cridant y dihent: Tu ets lo Fill de Deu. Y ell los reprenía, y nols permetía dir que sabían que ell era lo Christo.
42Y quant fou de dia, isqué per'anarsen á un lloch desert; y la gent lo buscava, y anaren fins allá ahont ell estava, y lo detenían peraqué nos apartás d'ells.
43Mes ell los digué: Es menester que vaja lo també á las altras ciutats á predicar lo regne de Deu, puix per aixó he estat eviat.
44Y anava predicant en las sinagogas de la Galiléa. CAP. V. Predica Jesús desde la barca de Sant Pere. Pesca milagrosa. Curació d'una leprós, y d'un paralítich. Vocació de Sant Matheu. Perqué no dejunavan los deixebles de Jesús.