Evangeli segons Lluc 22
1Y estant ja cerca la festa dels Azyms dita la Pasqua,
2Los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas cercavan com fer morir á Jesús, emperó temían al poble.
3Y Satanás entrá en Judas, per sobre nom Iscariot, un dels dotse.
4Lo qual sen aná á tractar ab los Prínceps dels Sacerdots y ab los Magistrats, la manera de entregarlosel.
5Ells sen alegraren, y pactaren lo donarli una cantitat de diner.
6Y Judas s'obligá, y buscava l'oportunitat de entregárlosel sens concurrencia del poble.
7Entretant arribá lo dia dels Azyms en que era necessari sacrificar la Pasqua.
8Y enviá á Pere y á Joan, dihent los: Anau á aparellar lo necessari pera menjar la Pasqua.
9Y ells li digueren: ¿Ahont voleu que l'aparellem?
10Yls digué: Veus aquí que al entrar en la ciutat trobaréu un home, que porta un canti d'aygua; seguintlo fins á la casa ahont entria.
11Y diréu al pare de familias de la casa: Lo Mestre t'envía á dir: ¿Ahont es la estancia en que he de menjar la Pasqua ab mos deixebles?
12Y ell vos mostrará una gran sala alhajada; aparellaula allí.
13Y haventsen anat, ho trobaren tot com los ho havía dit, y aparellaren la Pasqua.
14Y quant l'hora fou arribada, se sentá á taula, yls dotse apóstols ab ell.
15Yls digué: Ab gran ansia desitjava menjar ab vosaltres aquesta Pasqua antes de ma passió:
16Perqué vos dich, que ja no menjaré mes d'ella, fins que tinga son cumpliment en lo regne de Deu.
17Y prenent lo cálser, doná gracias, y digué: Preneu, y distribuhiu lo entre vosaltres:
18Perqué vos dich, que no beuré mes del fruyt de la parra, fins que vinga lo regne de Deu.
19Després prengué lo pá, y havent donat gracias lo partí, y los el doná, dihent: Aquest es mon cos ques donat pera vosaltres: feu assó en memoria de mi.
20Axí mateix prengué lo cálser, després de haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo nou pacte en ma sanch, que será derramada pera vosaltres.
21Emperó veus aquí la ma del quem entrega, está aquí ab mi á taula.
22Y veritat es quel Fill del home sen va, segons lo que está determinat. Mes ¡ay de aquell home per qui ell será entregat!
23Y ells comensaren á preguntarse los uns als altres, quin de ells sería lo qui fes tal cosa.
24Y se mogué també entre ells una disputa, sobre qual d'ells sería reputat lo major.
25Emperó ell los digué: Los reys de las nacions las tractan ab imperi, yls que tenen poder sobre ellas son apellidats benefactors.
26Que no sia axí ab vosaltres: ans be lo qui es major entre vosaltres, fassias com lo menor; yl qui preceheix, com lo qui serveix.
27Perqué ¿quin es major, lo qui está sentat á taula, ó lo qui serveix? ¿nos major lo qui está sentat á taula? Ab tot jo estich en mitg de vosaltres, com lo qui serveix.
28Mes vosaltres sou los que haveu permanescut ab mi en mas tentacions;
29Y per aixó jous preparo lo regne, com mon Pare mel ha preparat á mi;
30A fi de que menjau y begau á ma taula en mon regne, y vos senteu sobre tronos, pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
31Ademés digué lo Senyor: Simó, Simó, mira que Satanás vos ha demanat, pera garbellar vos com se garbella lo blat.
32Emperó jo he pregat pera tu, á fi de que ta fe not faltia. Quant donchs estigas convertit, confirma á tos germans.
33Ell li respongué: Senyor, estich prompte per anar ab vos, encaraqué sia á la presó y fins á la mort.
34Mes Jesús li digué: Te dich, Pere, que no cantará avuy lo gall sens que hajas negat tres vegadas quem coneixes. Yls digué:
35¿Quant vos envihí sens bossa, y sens alforja, y sens calsat, vos faltá per ventura alguna cosa?
36Y ells respongueren: No, res. Y ell los digué: Ara donchs quí té bossa que la prenga, y axí mateix alforja; y qui no té espasa, venga sa túnica y ne compria.
37Perquéus asseguro, ques necessari se cumplia en mi encara lo que está escrit: Y fou contat entre los malvats. Puix las cosas que foren preditas de mi tenen cumpliment.
38Mes ells respongueren: Senyor, veus aquí dos espasas. Y ell los digué: Basta.
39Y exint sen aná, segons tenía de costum, á la montanya del Oliverar. Yl seguiren també sos deixebles.
40Y quant hagué arribat allí, los digué: Orau á fi de que no caygau en tentació.
41Y apartantse d'ells com cosa de un tir de pedra, y posat de genolls en terra, orava,
42Dihent: Pare, si voleu, transferiu de mi aquest cálser: emperó nos fassa ma voluntat sinó la vostra.
43Y llavors se li aparegué un ángel del cel quel confortava. Y estant en agonía pregava ab major ansia.
44Y li vingué un suor com de gotas de sanch que corrían fins á terra.
45Y alsantse després de l'oració, vingué á sos deixebles, yls trobá dormint per causa de la tristesa,
46Yls digué: ¿Perqué dormiu? Alsauvos, y orau á fi de que no entreu en la tentació.
47Y encara estava ell parlant, quant comparegué una turba de gent, devant de la qual anava un dels dotse anomenat Judas, y s'acercá á Jesús pera besarlo.
48Emperó Jesús li digué: ¿Judas, ab un bes entregas lo Fill del home?
49Y quant vegeren los que estavan ab ell lo que anava á succehir, li digueren: Senyor, ¿ferirém ab espasa?
50Y un d'ells ferí á un criat del Príncep dels Sacerdots, y li tallá l'orella dreta.
51Mes Jesús prenent la paraula, digué: Deixaulo fins aquí. Y li tocá l'orella yl curá.
52Y Jesús digué als Prínceps dels Sacerdots, y als Magistrats del temple, y als ancians que havían vingut á ell: ¿Haveu vingut armats d'espasas y de bastons com contra un lladre?
53Sent axís que estant tots los dias ab vosaltres en lo temple, no posareu las mans sobre mí; emperó aquesta es la vostra hora y lo poder de las tenebras.
54Y en seguida lo prengueren y conduhiren á la casa del Príncep dels Sacerdots: y Pere lo seguía de lluny á lluny.
55Y havent encés foch en mitg del pati, y estantse ells al rodedor, també Pere estava entre ells.
56Y haventlo vist una criada sentat al foch, lo mirá ab atenció y digué: Aquest també era ab ell.
57Mes ell lo negá, dihent: Dona, nol conech.
58Al cap d'un poch, vehentlo un altre li digué: Y tu ets d'aquells. Mes Pere digué: Home, non so.
59Y passant com cosa d'una hora afirmava un altre, y deya: Certament aquest estava ab ell, puix es Galiléu també.
60Y digué Pere: Home, no sé lo quet dius. Y en aquell mateix instant, quant encara estava ell parlant, cantá lo gall.
61Y girantse lo Senyor, mirá á Pere. Y Pere se recordá de la paraula quel Senyor lo havía dit: Abans quel gall cantia, me negarás tres vegadas.
62Y exint Pere defora, plorá amargament.
63Entretant los que tenían á Jesús lo escarnían y li donavan cops.
64Haventli posat una vena als ulls, l'abofetejavan y li preguntavan dihent li: Endevina quit ha pegat.
65Y deyant altras moltas cosas blasfemant contra d'ell.
66Luego que fou de dia, se juntaren los Ancians del poble, yls Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yl feren venir á son consell, y li digueren: Si tu ets lo Christo, dígasnosho.
67Y ell los respongué: Sius ho digués nom creuríau;
68Y si jous pregunto, nom respondréu, nim deixaréu llibre.
69Mes desde ara lo Fill del home estará sentat á la dreta del poder de Deu.
70Y digueren tots: ¿Tu ets donchs lo Fill de Deu? Ell los respongué: Vosaltres diheu queu so.
71Y ells digueren: ¿Que necessitam ja buscar altres testimonis, quant nosaltres mateixos ho havem ohit de sa boca? CAP. XXIII. Jesu-Christ es acusat devant de Pilat: enviat á Herodes: posposat á Barrabás: entregat als Jueus: crucificat, y insultat. Inscripció de la creu. Del bon lladre. Tenebras. Mort del Senyor. Confessió del Centurió. Sepulchre de Jesús.