Evangeli segons Lluc 23
1Y alsantse tota la multitut dells, lo portaren á Pilar.
2Y comensaren á acusarlo dihent: Havem trobat á aquest subvertint á la nació nostra, y prohibintlos de donar tribut al César, y dihent que ell es Christo Rey.
3Y Pilat li preguntá dihent li: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus? Y ell li respongué y digué: Tu ho dius.
4Y Pilat digué als Prínceps dels Sacerdots y al poble: Ningun delicte trobo en aquest home.
5Mes ells insistían, dihent: Té alborotat lo poble ab la doctrina que espargeix per tota la Judéa, comensant desde la Galiléa fins aquí.
6Pilat ohint parlar de la Galiléa, preguntá si ell era Galiléu.
7Y havent entés que era de la jurisdicció de Herodes, lo remeté á Herodes, lo qual en aquella ocasió estava també en Jerusalem.
8Y Herodes al veurer á Jesús, tingué un gran goitg; puix temps havía queu desitjava, per haver ohit á dir moltas cosas d'ell, y esperava véurerli fer algun miracle.
9Li feu donchs moltas preguntas. Emperó Jesús no responía res.
10Entre tant los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas persistían obstinadament en acusarlo.
11Mes Herodes ab sa comitiva lo despreciá; y pera escarni li feu posar una vestidura blanca, yl torná á enviar á Pilat.
12Y aquell dia quedaren amichs Herodes y Pilat que antes estavan enemistats.
13Y Pilat havent convocat als Prínceps dels Sacerdots, als Magistrats y al poble,
14Los digué: M'haveu presentat aquest home com un pervertidor del poble, y ab tot havent lo interrogat devant de vosaltres, nol he trobat culpable de ningun dels crims de que vosaltres l'acusau:
15Ni Herodes tampoch; perqué jous dirigí á ell, y sembla que no se li ha probat res per lo que meresca la mort.
16Y axí vaig á llibertarlo després de haver lo castigat.
17Y estava obligat á entregarlos llibre á un en lo dia de la festa.
18Y tot lo poble comensá á cridar, dihent: Via fora aqueix, y deslliuraunos Barrabás:
19Lo qual havía estat posat pres per causa d'una sedició ocorreguda en la ciutat, y per un homicidi.
20Pilat los parlá de nou, volent deslliurar á Jesús.
21Mes ells tornavan á cridar, dihent: Crucificau lo, crucificaulo.
22Y ell tercera vegada los digué: ¿Puix quin mal ha fet aquest? Jo no trobo res en ell que meresca la mort; lo castigaré donchs y lo posaré en llibertat.
23Mes ells insistían, demanant ab grans crits que fos crucificat: y sos clamors s'aumentavan.
24Y Pilat ordená que s'executás lo que ells demanavan.
25Yls posá en llibertat al que per causa de sedició y homicidi havía estat posat en presó, y ells demanavan, y entregá Jesús á voluntat dells.
26Y quant sel ne portava, prengueren un home de Cirene anomenat Simó, que venía d'una granja; y li carregaren la creu peraqué la portás detrás de Jesús.
27Y lo seguía una gran multitut de gent y de donas, ques lamentavan y ploravan.
28Emperó Jesús girantse envers ellas, digué: Fillas de Jerusalem, no ploreu sobre mi, ans be plorau sobre vosaltres mateixas y sobre vostres fills.
29Perqué vindrán dias en que dirán: Dichosas las estérils, y los ventres que no concebiren, y los pits que no alletaren.
30A las horas comensarán á dir á las montanyas: Caheu sobre nosaltres; y als serrats: Cubriunos.
31Perqué si el arbre vert lo tractan de aqueixa manera, ¿que farán ab lo sech?
32Y portavan també ab ell altres dos homes, que eran malfactors, pera ferlos morir.
33Y quant hagueren arribat al lloch anomenat Calvari, crucificaren allí á Jesús y als lladres, un á la dreta y altre á la esquerra.
34Emperó Jesús deya: Pare, perdonaulos, perqué no saben lo que fan. Y dividiren sos vestits yls tiraren á sort.
35Yl poble estava mirant: yls Prínceps juntament ab ells ne feyan burla, y deyan: Salvá á altres, que se salvia á sí mateix, si ell es lo Christo, l'elegit de Deu.
36Los soldats també l'insultavan, acercantse á ell, y presentantli vinagre,
37Y dihent: Si tu ets lo Rey dels Jueus, sálvat á tu mateix.
38Y hi havía també sobre ell un rétol escrit en grech, en llatí, y en hebreu, que deya: Aquest es lo Rey dels Jueus.
39Y l'un dels lladres que eran crucificats ab ell, l'insultava dihent: Si tu ets lo Christo, sálvat á tu mateix y á nosaltres.
40Emperó l'altre responent, lo reprengué, dihent: ¿Ni tu tems á Deu, encara, estant en lo mateix suplici?
41En quant á nosaltres, es ab justicia, que sufrim la pena que nostres crims merexían; emperó aquest no ha fet ningun mal.
42Y deya á Jesús: Senyor, recordauvos de mi quant arribeu al vostre regne.
43Y Jesús li digué: En veritat te dich: Que avuy estarás ab mi en lo paradís.
44Y era ja cerca l'hora de sexta, y tota la terra se cubrí de tenebras fins á l'hora de nona.
45Y lo sol s'obscurí, y lo vel del temple se rompé pel mitg.
46Y Jesús donant un gran crit, digué: Pare, en vostras mans encomano mon esperit. Y al dir aixó espirá.
47Y quant lo Centurió vegé lo que havía succehit, glorificá á Deu, dihent: Certament aquest home era just.
48Y tot lo gentiu que assistí á est espectacle, y veya lo que passava, sen torná pegantse cops al pit.
49Y tots sos coneguts, y las donas quel havían seguit desde la Galiléa, estavan mirant desde lluny aquestas cosas.
50Y veus aquí un varó anomenat Joseph, lo qual era senador, y home virtuós y just:
51(Que no havía consentit en lo consell, ni en lo que est havía fet,) lo qual era d'Arimathéa, ciutat de la Judéa, qui esperava també lo regne de Deu.
52Aquest donchs aná á trobar á Pilat, y li demaná lo cos de Jesús.
53Y haventlo baixat de la creu, lo embolicá en un llansol, y lo posá en un sepulcre obert en una roca, en lo qual ningú hi havía estat posat encara.
54Y era lo dia de Parasceve, y anava ja á entrar lo dissapte.
55Y las donas que havían vingut de Galiléa ab ell, havent seguit á Joseph, observaren lo sepulcre, y la manera ab que havía estat depositat lo cos de Jesús.
56Y tornantsen prepararen aromátichs y ungüents, y descansaren en lo dissapte conforme á la lley. CAP. XXIV. Jesús ressuscita: van al sepulchre las santas donas. Incredulitat dels apóstols. Deixebles que van á Emmaús. S'apareix als Apóstols: los promet l'Esperit Sant; y sen puja al cel.