Evangeli segons Lluc 9
1Y havent convocat als dotse Apóstols, los doná poder y autoritat sobre tots los dimonis, y virtut de curar las dolencias.
2Yls enviá á predicar lo regne de Deu, y á curar los malalts.
3Yls digué: Nous emporteu res peral camí, ni bastó, ni alforja, ni pá, ni diners, ni tingau duas túnicas.
4Y en qualsevol casa en que entreu, permaneixeu en ella, y no iscau d'allí.
5Y sinó hi hagués quius volgués rebrer, exint d'aquella ciutat, sacudiu fins la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells.
6Y havent exit anavan pels pobles predicant l'evangeli, y curant per tot arreu.
7Y arribá á oidos de Herodes lo Tetrarca tot lo que havía fet Jesús, y estava suspés per lo que alguns deyan,
8Que Joan havía ressuscitat d'entrels morts; y altres, que Elías havía aparegut; y altres, que un dels antichs profetas havía ressuscitat.
9Y digué Herodes: Jo fiu degollar á Joan: ¿qui es donchs aquest de qui oych tals cosas? Y cercava com véurerlo.
10Y havent tornat los Apóstols, li contaren lo que havían fet: y cridantlos ell á part, se retirá á un paratge solitari, que es del territori de Bethsayda.
11Y lo poble quant ho sabé, lo seguía: y ell los rebé, yls parlava del regne de Deu, y curava als que necessitavan de cura.
12Y comensava á caurer lo dia, cuant acercántseli los dotse, li digueren: Despatxau aquesta gent, peraqué vajan als llochs y masías del veynat, s'allotgian y trobian que menjar, puix aquí estám en un lloch desert.
13Yls digué: Donaulos vosaltres de menjar. Y ells digueren: No tenim mes que cinch pans y dos peixos, á no ser que vajam nosaltres á comprar vianda per tota aquesta gent.
14Perqué eran com cosa de cinch mil homes. Y ell digué á sos deixebles: Feulos sentar en pletas de cincuanta en cincuanta.
15Y axí ho feren, y los feren sentar á tots.
16Y prenent los cinch pans y los dos peixos, alsá los ulls al cel, los benehí, y partí, y doná á sos deixebles, peraqué los posassen devant de la gent.
17Y menjaren tots y quedaren saciats. Y de lo que sobrá, ne alsaren dotse coves de bussins.
18Y succehí que estant orant se trobavan ab ell sos deixebles, y los preguntá dihent: ¿Qui diu la gent que so jo?
19Y ells respongueren, dihent: Joan lo Baptista, altres Elías, y altres que ha ressuscitat algun dels antichs profetas.
20Y vosaltres, los digué: ¿Qui diheu que so jo? Respongué Simó Pere, dihent: Lo Christo de Deu.
21Llavors ell los apercibí, y maná que nou diguessen á ningú,
22Dihent los: Es precís quel Fill del home patesca moltas cosas, y que sia despreciat per los ancians, yls Prínceps dels Sacerdots, y per los Escribas, y que sia mort, y que ressuscitia al tercer dia.
23Y digué á tots ells: Qui vulla seguirme, neguias á sí mateix, y prenga sa creu cada dia, y seguescam.
24Perquél qui vulla salvar sa vida, la perdrá; y qui perdia sa vida per causa de mi, la salvará.
25¿Puix que li aprofitará á un home lo guanyar tot lo mon, sis pert ell á sí mateix, ys causa son dany?
26Perqué aquell ques avergonyesca de mi, y de mas paraulas, lo Fill del home s'avergonyirá d'ell quant vinga en sa gloria, y en la del Pare y dels sants ángels.
27Emperó jous dich en veritat: Que hi ha alguns aquí, que no gustarán la mort fins que vejan lo regne de Deu.
28Y succehí, que com cosa de vuyt dias després de haver dit aquestas paraulas, prengué ab sí á Pere, y á Jaume, y á Joan, y sen pujá á una montanya á orar.
29Y mentras feya oració, la figura de son rostro aparegué diferent, y sos vestits se tornaren blanchs y resplandents.
30Y veus aquí que parlavan ab ell dos varons, y eran Moysés y Elías:
31Los quals aparegueren en gloria, y parlavan de sa partida del mon, que havía de verificarse en Jerusalem.
32Emperó Pere y los que estavan ab ell, se trobavan carregats de son; y despertantse vegeren la gloria de Jesús, y als dos varons que estavan ab ell.
33Y quant se apartaren d'ell, digué Pere á Jesús: Mestre, bo es quens estém aquí, y fassám tres tendas, una pera vos, altra pera Moysés, y altra per'Elías, no sabent lo ques deya.
34Mentras estava dihent aixó, se formá un núvol, yls cubrí; y s'umpliren de temor al entrar aquells en lo núvol.
35Y isqué una veu del núvol, dihent: Aquest es mon Fill l'amat, ohiulo.
36Y al exir aquesta veu trobaren á Jesús sol: y ells callaren, y en aquells dias á ningú digueren cosa alguna de lo que havían vist.
37Y succehí que al dia següent, al baixar ells de la montanya, los isqué al encontre una gran multitut de gent.
38Y veus aquí un home de la turba que exclamá, dihent: Mestre, vos suplico que vejau á mon fill, perqués l'unich que tinch.
39Y veus aquí que un esperit l'agarrá, y repentinament se posá á cridar, yl tirá per terra, y li causá fortas convulsions, fentli traurer brumera, y ab dificultat se separá d'ell despedassantlo.
40Y vaig suplicar á vostres deixebles quel llansassen fora, y no pogueren.
41Y responent Jesús digué: ¡O rassa infiel y malvada! ¿fins á quant estaré ab vosaltres y vos sufriré? Pórtam aquí ton fill.
42Y quant s'aproximava, lo dimoni lo tirá per terra yl maltractá.
43Emperó Jesús reprengué al esperit impur, y curá al jove, yl restituhí á son pare.
44Y s'aturdían tots del gran poder de Deu; y maravellantse de totas las cosas que Jesús feya, digué ell á sos deixebles: Gravau en vostre cor aquestas paraulas: perqué lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
45Emperó ells no entenían aquesta plática, y era per ells tan obscura, que no la comprenían, y temían lo preguntarli acerca d'aquesta plática.
46Yls vingué lo pensament, qui d'ells sería lo major.
47Emperó coneixent Jesús lo que pensavan en son cor, prengué un infant, y sel posá prop de sí,
48Yls digué: Lo qui rebia á est infant en mon nom, me reb á mi; y qualsevol quem rebia á mi, reb á aquell quem ha enviat: puix lo qui es menor entre vosaltres, aqueix es lo major.
49A las horas Joan prenent la paraula digué: Mestre, havem vist á un que llansava los dimonis en nom vostre, y l'hi havem prohibit, perqué nous segueix ab nosaltres.
50Y Jesús li digué: Nol hi prohibiu; perqué lo qui nos contra nosaltres está pera nosaltres.
51Y succehí, que estant pera cumplirse lo temps de ser rebut en lo alt, posá lo semblant resolt de anar á Jerusalem.
52Y despatxá devant d'ell missatgers: y partiren, y entraren en una ciutat dels Samaritans per aparellarli hospedatge.
53Y nol reberen, perqué lo seu semblant era de anar á Jerusalem.
54Y quant los seus deixebles Jaume y Joan vegeren aixó, digueren: Senyor, ¿voleu que digam que baxia foch del cel, yls abrasia, com també feu Elias?
55Emperó ell girantse envers ells los reprengué, dihent: No saben de quin esperit sou.
56Lo Fill del home no ha vingut á perdrer las ánimas, sinó á salvar las. Y sen anaren á un altre lloch.
57Y succehí que mentras anavan caminant, digué un á Jesus: Jous seguiré ahont vulla que aneu.
58Emperó Jesús li respongué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo Fill del home no té ahont reclinar lo cap.
59Y á un altre li digué: Segueixme. Y ell li respongué: Senyor, deixaume anar primer á enterrar mon pare.
60Y Jesús li digué: Deixa quels morts enterrian á sos morts; emperó tú, ves y anuncía lo regne de Deu.
61Y un altre li digué: Vos seguiré, Senyor; mes primer deixaume anar á donar disposició de lo que tinch en casa.
62Jesús li digué. Ningú, que després de haver posat sa ma al arada mira en derrera, es apte peral regne de Deu. CAP. X. Missió y instrucció dels setanta dos deixebles. Parábola del Samaritá. Ciutats obstinadas. Martha y María hospedan á Jesús.