Evangeli segons Lluc 20
1Y succehi un dia, que estant ell en lo temple instruhint al poble, y anunciantli l'Evangeli, se juntaren los Princeps dels Sacerdots, yls Escribas ab los Ancians,
2Y li parlaren d'aquest modo: ¿Dígans ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿ó qui es lo quit ha donat semblant poder?
3Emperó Jesús los respongué, dihent: També jo vull feros una pregunta. Responeume:
4¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes?
5Mes ells pensavan entre sí, dihent: Si responem que del cel, dirá: ¿Puix perqué nol creguereu?
6Y si dihem que dels homes, tot lo poble nos apedregará: puix está persuadit que Joan era Profeta.
7Y respongueren: Que no sabían d'ahont eran.
8Y Jesús los digué: Donchs tampoch jous diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
9Llavors ell comensá á dir al poble aquesta parábola: Un home plantá una vinya, y l'arrendá á uns pagesos, y ell s'ausentá per llarch temps de son pays.
10Y arribada la estació, enviá un dels seus criats als pagesos, peraqué li donassen del fruyt de la vinya. Mes ells, després de haverlo maltractat, lo despatxaren sense res.
11Torná á enviar altre criat. Emperó ells també feriren á aquest, y umplintlo de vituperis, lo enviaren sense res.
12Y enviá encara lo tercer, á qui ells feriren també, yl tragueren fora.
13Digué á las horas l'amo de la vinya: ¿Que faré? enviaré á mon fill estimat, pot ser que quant lo vejan li tingan respecte.
14Quant los pagesos lo vegeren, pensaren entre sí y digueren: Aquest es l'hereu, matemlo, á fi de que la hizenda sia pera nosaltres.
15Y trahentlo fora de la vinya, lo mataren. ¿Que fará donchs ab ells l'amo de la vinya?
16Vindrá y destruhirá los vinyaders, y donará sa vinya á altres. Lo que ohit per los Princeps dels Sacerdots, digueren: Nou permetia Deu.
17Y ell mirantlos digué: ¿Puix que vol dir aixó que está escrit: La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa vingué á ser la principal del cantó?
18Qualsevol que cayga sobre aquesta pedra, se fará trossos; y aquell sobre qui ella cayga, será fet micas.
19Llavors los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas desitjavan péndrerlo en aquella mateixa hora; puix comprengueren que havía dit aquella parábola contra ells; emperó temeren al poble.
20Y observant lo enviaren espías ques fingissen homes de be, pera sorpéndrel en alguna expressió, y entregarlo á la jurisdicció y potestat del President.
21Aquestos donchs li preguntaren, dihent: Mestre, sabem que parlau y ensenyau lo ques just, y que no teniu respecte á personas, sinó que ensenyan lo camí de Deu en veritat.
22¿Nos es lícit pagar lo tribut al César, ó no?
23Y ell coneixent sa mala fé, los digué: ¿Perquém tentau?
24Mostraume un diner. ¿De qui es l'efigie é inscripció que té? De César, li respongueren.
25Y ell los digué: Pagau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
26Y no pogueren rependrer sas paraulas devant del poble, ans be maravellats de sa resposta callaren.
27S'acercaren després alguns dels Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntaren.
28Dihent: Mestre, Moysés nos deixá escrit: Si morís lo germá d'algú tenint muller, y no deixás fills, ques casia ab ella son germá, y que alsia descendencia á son germá.
29Eran donchs set germans. Lo primer prengué muller, y morí sens fills.
30Y lo segon se casá ab ella, y també morí sens fills.
31Y la pregué lo tercer. Y axí en seguida tots set, los quals moriren sens deixar descendencia.
32Y á la fi la muller morí també despres d'ells.
33Donchs en la resurrecció ¿de qual d'ells será muller, puix tots set la tingueren per muller.
34Y Jesús los digué: Los fills d'aquest sigle se casan y son donats en matrimoni;
35Mes los que serán judicats dignes de aquell sigle y de la resurrecció dels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni:
36Perqué ja no podrán morirse mes, per quant serán iguals als ángels; y sent fills de la resurrecció, serán fills de Deu.
37Y quels morts han de ressuscitar, ho declará també Moysés, quant estant prop de la romaguera, li digué lo Senyor: Jo so lo Deu d'Abraham, y lo Deu d'Isaac, y lo Deu de Jacob.
38Y nos Deu de morts, sinó de vius, perqué envers ell tots son vius.
39Y responent alguns dels Escribas, li digueren: Mestre, has dit be.
40Y desde aquell punt no s'atrevían á ferli mes preguntas.
41Emperó Jesús los digué: ¿Com diuhen que lo Christo es fill de David?
42Sent axís quel mateix David diu en lo llibre dels Salms: Digué lo Senyor á mon Senyor: Asséntat á ma dreta,
43Fins y á tant que jo posia á tos enemichs pera peanya de tos peus.
44Anomenantlo donchs David Senyor, ¿com pot esser fill seu?
45Després digué á sos deixebles, estantlo ohint tot lo poble quel escoltava:
46Guardauvos dels Escribas, que aman lo passejarse ab vestiduras llargas, y gustan de ser saludats en las plassas, y d'ocupar los primers banchs en las Sinagogas, y los primers sitis en los convits;
47Que baix lo pretext de llargas oracions, devoran las casas de las viudas. Estos serán condemnats ab major rigor. CAP. XXI. Almoyna de la viuda. Predicació de la ruina del temple. Senyals que precehirán á la destrucció de Jerusalem, y lo segon adveniment de Jesu-Christ.