Evangeli segons Lluc 13
1Y en aquest mateix temps hi havía allí uns que contavan novas á Jesús dels Galiléus, la sanch dels quals havía mesclat Pilat ab la dels seus sacrificis.
2Y Jesús los respongué, dihent: ¿Pensau que aquells Galiléus foren mes grans pecadors que tots los Galiléus, per haver patit tals cosas?
3Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, vos perdréu tots de la mateixa manera.
4Axí com també aquells divuyt homes, sobrels cuals caygué la torre de Siloe, yls matá; ¿pensau que ells eran mes culpables que los demés habitants de Jerusalem?
5Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, tots vosaltres pereixeréu de la mateixa manera.
6Yls deya també aquesta parábola: Un home tenía una figuera plantada en sa vinya, y aná á buscar fruyt en ella, y non hi trobá.
7Y digué al vinyader: Mira, fa tres anys que vinch á cercar fruyt en aquesta figuera, y non hi trobo: tállala donchs; ¿perqué ha de ocupar encara la terra?
8Mes ell responent li digué: Senyor, deixaula també per aquest any, y cavaré al seu rodedor, y li posaré fems.
9A veurer si axí dona fruyt, y sinó la tallaréu després.
10Yls dissaptes estava ensenyant en la Sinagoga.
11Y veus aquí una dona possehida del esperit, que estava mala feya divuyt anys, y tan encorvada que no podía mirar en alt.
12Quant Jesús la vegé, la cridá envers sí, y li digué: Dona, curada estás de ta dolencia.
13Y imposá las mans sobre ella, y al instant s'adressá, y glorificava á Deu.
14Y prenent la paraula lo príncep de la Sinagoga irritat, perqué Jesús havía curat en dissapte, digué al poble: Sis dias hi ha en ques pot treballar; en aqueixos veniu y quens curia, mes no en dissapte.
15Mes lo Senyor responent li digué: ¡Hipócritas! ¿cada hu de vosaltres no desferma en dissapte son bou ó son ase de la menjadora, y no l mena á abeurar?
16¿Y á esta filla d'Abraham, á qui Satanás ha tingut lligada, com veheu, divuyt anys, no convenía deslligarla d'aquest llas, en dissapte?
17Y dihent aquestas cosas se avergonyiren tots sos contraris; emperó tot lo poble se complahía en sas gloriosas accions.
18Deya també Jesús: ¿A que es semblant lo regne de Deu? ¿y ab quel compararé?
19Es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué yl sembrá en son hort; y cresqué, y se feu tan gran l'arbre, quels aucells del ayre reposavan en sas ramas.
20Y digué altra vegada: ¿A que diré ques semblant lo regne de Deu?
21Es semblant al llevat que una dona prengué, y lo barrejá ab tres mesuras de farina, fins que tota la massa quedá fermentada.
22Y anava ensenyant per las ciutats y llochs, caminant á Jerusalem.
23Y li digué un home: ¿Senyor, es cert que son pochs los que se salvan? Y ell los digué:
24Esforsauvos á entrar per la porta estreta; perqué vos dich, que molts procurarán entrar y no podrán.
25Y quant lo pare de familias haurá entrat y tancat la porta, vosaltres quedaréu defora, y comensaréu á trucar á la porta, dihent: Senyor, Senyor, obriunos; y ell vos respondrá, dihent: No sé d'ahont sou vosaltres.
26Llavors comensaréu á dir: Devant vostre menjarem y beguerem, y ensenyareu en nostras plassas.
27Y ell vos dirá: No sé d'ahont sou vosaltres: apartauvos de mi tots los que obrau iniquitat.
28Allí será lo plor y lo cruxir de dents, quant veuréu á Abraham, y á Isaac, y á Jacob, y á tots los Profetas en lo regne de Deu, y que vosaltres sou expellits fora.
29Y vindrán d'orient y d'occident, del nort y del mitgdia, y se sentarán á taula en lo regne de Deu.
30Y veus aquí que son derrers los que serán primers, y que son primers los que serán derrers.
31En aquell mateix dia se li acercaren alguns dels Fariséus, y li digueren: Exiu d'aquí, anausen, perqué Herodes vos vol matar,
32Y ell los digué: Anau, y diheu á aquell rabós: Mira que jo llanso dimonis, y dono perfeta salut avuy y demá, pero al tercer dia seré finat.
33Mes es precis que jo caminia avuy y demá, y lo dia següent, perqué no cap que un profeta moria fora de Jerusalem.
34Jerusalem, Jerusalem, que matas als profetas, y apedregas als quet son enviats; ¿quantas vegadas volguí reunir tos fills, com l'aucell sa niuhada sota sas alas, y nou volgueres?
35Veus aquí que vostra casa quedará deserta. Y vos dich, que nom veuréu fins que arribia lo dia en que digan: Benehit lo qui ve en nom del Senyor. CAP. XIV. Curació d'un hidrópich en dissapte. Parábola del gran convit. Qui vulla seguir á Jesús ha de portar sa creu. Sal dessaborida.