Evangeli segons Lluc 16
1Jesus digué també á sos deixebles: Hi havía un home rich, que tenía un majordom, lo cual fou acusat devant d'ell de haverli dissipat sos bens.
2Yl cridá y li digué: ¿Ques aixó que he oit á dir de tu? Dónam compte de ta majordomía, perqué ja no podrás administrar mes mos bens.
3Llavors lo majordom digué entre sí: ¿Que faré ara que mon amo me pren la administració? Jo no so bo per cavar, y me dono vergonya de demanar caritat.
4Mes ja sé lo que tinch de fer, á fi de que quant m'hajan tret de la majordomía, trobia quim vulga rebrer en sa casa.
5Cridá donchs un per un als deutors de son amo, y digué al primer: ¿Quant deus tu á mon senyor?
6Y ell li respongué: Cent cortans d'oli. Y ell li digué: Pren ton alvará, asséntat inmediatament, y escriure cincuanta.
7Després digué al altre: ¿Y tu quant deus? Y est respongué: Cent quarteras de blat. Ell li digué. Pren ton alvará, y escriume vuytanta.
8Yl senyor alabá al majordom infiel, perqué feu aixó ab sagacitat; puix los fills d'aquest sigle son mes prudents en sa generació quels fills de la llum.
9Y jous dich: Que procureu guanyaros amichs ab las riquesas de la iniquitat, á fi de que quant vindréu á menos, ells vos rebian en las eternas moradas.
10Lo qui es fiel en lo poch, també es fiel en lo molt; y lo qui es injust en lo poch, també es injust en lo molt.
11Si donchs no haveu estat fiels en las riquesas injustas ¿quius fiará las verdaderas?
12¿Y si no fóreu fiels en lo dels altres, lo que es vostre quius ho donará?
13Ningun criat pot servir á dos amos; perqué ó aborrirá al un, y amará al altre, ó s'aficionará á un, y despreciará al altre. No podeu servir á Deu y las riquesas.
14Emperó los Fariséus que eran avariciosos, ohian totas estas cosas, y se burlavan d'ell.
15Yls digué: Vosaltres sou los queus veneu per justos devant dels homes; emperó Deu coneix vostres cors, perqué lo quels homes tenen per excels, es abominació devant de Deu.
16La Lley yls Profetas han durat fins á Joan: desde llavors es anunciat lo regne de Deu, y tots hi entran á pura forsa.
17Y mes fácil es que passian lo cel y la terra, que no que dexia de cumplirse una sola titlla de la Lley.
18Qualsevol que deixa sa muller, yn pren un altra, comet adulteri; y aquell ques casa ab la que repudía lo marit, també comet adulteri.
19Hi havía un home rich, que anava vestit de púrpura y de tela finíssima, y ques tractava sempre ab esplendor:
20Y també hi havía un pobre anomenat Lássaro, que estava ajagut á la porta d'aquell, tot ple de llagas,
21Desitjant saciarse ab las mollas que queyan de la taula del rich, y ningú las hi donava; empero venían los cans y li llepavan las llagas.
22Y succehí, que quant moría aquell pobre, lo portaren los ángels al seno d'Abraham. Y morí tambél rich, y fou sepultat.
23Y en lo infern alsant los ulls quant estava en los torments, vegé de lluny á Abraham, y á Lássaro en son seno.
24Y cridant digué: Pare Abraham, compadeixeuvos de mi, y enviaume Lássaro, peraqué mullant la punta de son dit en aygua, refresquia ma llengua; puix estich atormentat en aquestas llamas.
25Y Abraham li digué: Fill, recórdat que reberes tos bens en ta vida, y que Lássaro no rebé sinó mals: axí es que ara ell es aquí aconsolat, y tu atormentat.
26Ademés de que hi ha un abisme insondable entre nosaltres y vosaltres; de manera que los qui vullan passar d'aquí á vosaltres, no poden, ni tampoch d'allá aquí.
27Y digué lo rich: Donchs jous suplico, Pare, que l'envieu á casa de mon Pare;
28Perqué tinch cinch germans, á fi de que los testifiquia assó, no sia que vingan ells també á aquest lloch de torments.
29Y Abraham li digué: Allá tenen á Moyses y als Profetas, quels oygan.
30Emperó ell replicá: No, Pare Abraham; mes si algú dels morts anás á ells s'arrepentirían.
31Y Abraham li digué: Sinó ouhen á Moysés ni als Profetas, encara que algun dels morts ressuscitia, tampoch creurán. CAP. XVII. Ensenya Jesús á sos deixebles quant mal es l'escándol: que s'han de perdonar los agravis: que tots som servos inútils. Cura á deu leprosos, y parla de sa segona vinguda.