Evangeli segons Lluc 8
1Ysuccehi després que Jesús caminava per las ciutats y llochs, predicant y anunciant lo regne de Deu; y estavan ab ell los dotse Apóstols.
2Y també algunas donas, á qui ell havía curat dels esperits malignes y de dolencias; María, anomenada Magdalena, de la qual havía expellit set dimonis,
3Y Joana, muller de Chusa, Procurador de Herodes, y Susanna, y moltas altras quel assistían ab sos bens.
4Y com hagués concorregut un número crescut de gent, que venía ansiosa ab ell desde las ciutats, los digué per parábola:
5Un sembrador isqué á sembrar sa llavor, y al sembrarla, una part caygué á la bora del camí, y fou trapitjada, y se la menjaren los aucells del ayre.
6Y altra caygué sobre pedras, y quant hagué nat, se secá, perqué no tenía humor.
7Y altra caygué entre espinas, y las espinas que nasqueren junt ab ella la sufocaren.
8Y altra caygué en terra bona, y nasqué, y doná fruyt á cent per una. Conclós aixó, comensá á dir en alta veu: Qui te orellas pera ohir, oyga.
9Yls deixebles li preguntavan: ¿Que parábola era aquesta?
10Ell los digué: A vosaltres seus ha donat lo coneixer lo misteri del regne de Deu; emperó als demés en parábolas, peraqué vehent no vejan, y entenent no entengan.
11Es donchs aquesta parábola: La llavor es la paraula de Deu.
12La sembrada á la bora del camí, son aquells que l'ouhen; emperó luego ve lo diable, y sen porta la paraula del cor d'ells, peraqué no se salvian crehent.
13La que caygué sobre pedras, son aquells que reben ab goitg la paraula quant l'ouhen, pero no posa en ells arrel, puix per algun temps creuhen, mes en temps de la tentació tornan atrás.
14Y la que caygué entre espinas, son aquells que l'ohiren, mes després quedan sufocats per los afanys, riquesas, y players de esta vida, y no donan fruyt.
15Emperó la que caygué en bona terra, son aquells, que ohint la paraula de bon cor y molt sa, la preservan y donan fruyt ab paciencia.
16Ningú encen una candela y la tapa ab un vas, ni la posa sota del llit; sinó que la posa sobre un candelero, peraqué los que entran vejan la llum.
17Puix no hi ha res encubert que no haja de ser manifest, ni res escondit que no haja de descubrirse y ferse publich.
18Teniu compte donchs com ohiu; puix á aquell que té se li donará, y al que no té, fins alló mateix que ell pensa tenir li será llevat.
19Y vingueren á ell sa mare y sos germans, y no podían acercárseli per rahó del gentiu.
20Y li digueren: Ta mare y tos germans están defora quet volen veurer.
21Emperó ell respongué, yls digué: Ma mare y mos germans son aquells que ouhen la paraula de Deu y la practican.
22Y succehí, que un dia entrá ell ab sos deixebles en una barca, yls digué: Passem al altra banda del estany. Y partiren.
23Y mentras estavan navegant, ell se dormí; y sobrevingué un temporal de vent en l'estany, y s'ompliren d'aygua, y estavan en perill.
24Y acercantse á ell, lo despertaren, dihent: Mestre, Mestre, quens perdem. Y ell alsantse reprengué al vent y á la tempestat d'aygua, y cessá; y vingué bonansa.
25Yls digué: ¿Ahont es vostra fe? Y ells plens de temor se maravellavan, dihentse los uns als altres: ¿Qui será aquest que axí mana als vents y al mar, yl obeheixen?
26Y navegaren al territori dels Gerasens, que está enfront de la Galiléa.
27Y luego que saltá en terra, se li acercá un home que molt temps havía estava possehit dels dimonis: y no portava vestit algun, ni habitava casa, sinó dintre dels sepulcres.
28Aquest, tan prest com vegé á Jesús, se postrá devant d'ell, y exclamant en alta veu digué: ¿Que tens tu que veurer ab mi, Jesús fill de Deu altíssim? Te suplico que nom atormentias.
29(Y es perqué manava al esperit impur que exís del home; puix llarch temps havía que estava apoderat d'ell, y encaraquel tenían tancat, y lligat ab grillons y cadenas, rompía los vincles, y era transportat pel dimoni als deserts.)
30Y Jesús li preguntá, dihent: ¿Qual es ton nom? Y ell respongué: Llegió: puix havían entrat en ell molts dimonis.
31Y li suplicavan que nols manás anar al abisme.
32Y estava allí pasturant en la montanya una gran ramada de porchs; y li suplicavan quels deixás entrar en ells. Y los ho permeté.
33Isqueren donchs los dimonis del home, y se ficaren dins dels porchs; y la ramada se despenyá ab ímpetu per un barranch en lo estany, y s'ofegaren.
34Quant los pastors vegeren lo que havía succehít, fugiren, y anaren y ho contaren en la ciutat, y en las masías.
35Y exiren á veurer lo que havía succehít; y vingueren á Jesús, y encontraren sentat al home de qui havían exit los dimonis, lo qual estava ja vestit y en son cabal judici á sos peus, y s'atemorisaren.
36Yls que no ho havían vist los contaren de la manera que havía estat deslliurat de la llegió.
37Y li demaná tota la gent del territori dels Gerasens, que se retirás de ells, puix tenían gran temor. Y ell sen pujá en una barca y sen torná.
38Y l'home de qui havían exit los dimonis li suplicava poderse quedar ab ell. Mes Jesús lo despatxá dihent:
39Tórnaten á casa teva, y conta quant grans cosas ha fet Deu pera tu. Y aná publicant per tota la ciutat quant gran mercé li havía fet Jesús.
40Y succehí, que havent tornat Jesús, lo rebé la multitut, puix tothom lo estava esperant.
41Y veus aquí que vingué un home anomenat Jayro, que era príncep de la sinagoga, y postrantse als peus de Jesús, li suplicava que entrás en sa casa.
42Perqué tenía sa única filla, de la edat de dotse anys, que se estava morint. Y succehí que mentras que ell hi anava, lo oprimía la multitut.
43Y certa dona que patía de un fluix de sanch dotse anys feya, y que havía gastat tot quant tenía en metges, y ningú la havía poguda curar,
44Se acercá á ell per derrera, y tocá la bora de son vestit; y en aquell mateix instant se estroncá lo fluix de sanch.
45Y Jesús digué: ¿Quim ha tocat? Y negantho tots, digué Pere y los que eran ab ell: Mestre, la gent vos empeny y oprimeix, y preguntau: ¿Quim ha tocat?
46Y Jesús digué: Algú m'ha tocat, puix jo he conegut que ha exit virtut de mi.
47Y quant la dona se vegé descuberta, vingué tremolant, y se llansá á sos peus; y declará devant de tothom la causa perquél havía tocat, y com al moment havía quedat sana.
48Y ell li digué: Filla, té bon ánimo, ta fe t'ha salvat, vésten en pau.
49Encara no havía acabat de parlar, quant vingué un al príncep de la sinagoga, y li digué: Ta filla es morta; no incomodias al Mestre.
50Empero al ohir ho Jesús, digué al pare de la noya: No temias, creu solament, y será salva.
51Y quant arribá á la casa no deixá entrar ningú ab ell, sino á Pere, y á Jaume, y á Joan, y al pare y á la mare de la noya.
52Y tots ploravan, y se condolian d'ella. Y ell digué: No ploreu; nos morta la noya, sinó que dorm.
53Y se burlavan d'ell, sabent que era morta.
54Y ell los tragué á tots fora, y la prengué per la má, y cridá dihent: Noya, álsat.
55Y son esperit retorná á ella, y s'alsá luego. Y maná que li donassen de menjar.
56Y sos pares quedaren aturdits; y ell los maná que no diguessen á ningú lo que havía acontescut. CAP. IX. Missió y poder dels Apóstols. Multiplicació dels pans y dels peixos. Confessió de Pere. Transfiguració de Jesús. Cura de un llunatich. Passió predita. Disputa dels Apóstols sobre la primacía. Zel indiscret dels fills del Zebedeu. Un home que vol seguir á Jesu-Christ.